dilluns, 9 de juliol de 2007

Que preocupa a la societat?

Molts cops, els polítics s’entestem en discutir durant molt de temps sobre temes que creiem molt importants, i després resulta que per la ciutadania allò no tenia tanta importància, de vegades dona la sensació que el que vertaderament preocupa a la població no es precisament el que els polítics tractem, i si a més sumem el fet que quan es fan eleccions no sempre qui guanya governa, potser trobarem l’explicació de perquè de tanta abstenció quan es convoquen eleccions.

Hem estat tot plegat tres anys discutint un nou estatut, aprovant-se un al parlament de Catalunya, després el congrés de diputats va aprovar un altre, que es el que es va sotmetre a referèndum i va aprovar el poble de Catalunya amb un índex de participació molt baix. Però aquest estatut està denunciat al tribunal constitucional, que encara pot retallar-ho encara més del que ho va fer el congrés, Clar al final la gent es pregunta si potser tot plegat no valia la pena i potser hagués sigut millor deixar-ho com estava, i dedicar els esforços a veure com es resolen els problemes de l’inmigració, seguretat ciutadana, ensenyament , trobar escola per els fills, l’habitatge, els ajuts als joves per la seva primera vivenda, la llista d’espera en la sanitat, les noves tecnologies, rodalies de RENFE, política social, societat del benestar i un llarg etc etc.

Quins han estat els logros dels dos darrers governs tripartit?, a part de L’estatut, la llei de Barris i la llei de la dependència que més han fet?

No s’adonem però a la gent els preocupa molt arribar a final de més i poder fer front a tots els pagaments pendents que depenen de que arribi la nòmina, i en poder tirar tot el mes.
Els més afortunats han pogut arreplegar una miqueta durant l’any i podran marxar uns dies de vacances amb la família, tot i que això farà que es dispari el pressupost i tot l’any aniran de crani per pagar les despeses .de l’estiu.
Altres et diuen que no senten mai als polítics que t’expliquin com afrontar els temes de seguretat (jo vull diuen passejar tranquil o que els meus fill puguin anar tranquils pel carrer), o com afrontar el problema de l’atur, o la pujada del preu de les coses.
Molts cops sembla que els polítics no hem sabut connectar amb les inquietuds de la ciutadania i això es tradueix en que la gent passa de la política i dels polítics.

44 comentaris:

Dessmond ha dit...

Bé, és que potser la política és una cosa només apta pels qui pertanyen a aquesta classe.
Per més que se'ns digui coses tipus "som com tu" o que el president de la Generalitat també viatja amb Low Cost, el cert és que hi ha un abisme entre la gent i els polítics. Aquests són un món a part de la resta.

Quim Amorós ha dit...

potser els polítics ens hauríem d'acostar mes al poble, i conèixer vertaderament els problemes.
gràcies pel teu comentari dessmond. per cert m'agrada el teu blog.

Tondo Rotondo ha dit...

Estic bastant d'acord amb en Dessmond.

En tot cas però jo parlaria de que els polítics s'hagin d'acostar al poble sinó de que els polítics HAN DE SER POBLE, i tenir-ho clar.

Quim Amorós ha dit...

OK tondo, tens raó els politics no han d'acostar-se al poble han de ser poble, i evidentment coneixer les necessitats del poble.
completament d'acord tondo. gràcies per l'apreciació.

El Petit ha dit...

Quim, potser peco de...anti-social...però potser el problema és que els polítics i la gent volen que l'Estat solucioni més problemes o coses dels que li pertoquen. No hem de mirar al govern com una solució a tots els problemes. Si no arrivo a fi de mes es perquè potser he estirat la màniga més del compte, i m'haig d'adaptar a les meves possibilitats.

L'Estatut? no entenc com CIU va recolzar-lo quan era molt intervencionista...tot i que confesso que vaig votar Sí perque CiU demanava el sí a l'estatut i jo no me l'havia llegit , bueno pero molt per sobre. "la generalitat tindrà competència en el desenvolupament econòmic"...La generalitat establirà empreses quan facin falta? per aixo hi ha la llei de l'oferta i la demanda.

No ho sé Quim, sé que els politics han de solucionar problemes que afectin al conjunt de la nació. De vegades penso que tots els Europeus ens hem malacostumat, voldriem que l'estat ens donés casa, menjar, cotxe, poder arrvar a fi de mes, poder ser feliç. I quan els politics prometen solucionar aixo, evidentment s'estabellen.

En quant a l'Estatut, trobo patètic que ara Carod digui que va ser un erorr demanar el NO, quan ha portat molt de temps acusant a CIU de baixar-se els pantalons en el pacte Mas-Zp...Déu méu que hipòcrita.

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

No han de conèixer les necessitats del poble, si són poble necessiten pensar com un més del col•lectiu.
El problema es que un polític no té el nivell de vida d'un oficial de 1er. subcontractat a una petroquímica , d'un administratiu o d'un caixer d'un banc.
Quim un altre problema dels polítics “adults” es que parleu en un idioma que no us entén ni el “tio quico”, a la gent no li pots parlar de macro o microeconomies, de creixements econòmics percentuals, d’inflació, de regles de mercat, o de l’articulat d’una llei... Hi ha que utilitzar un llenguatge més àgil, més proper i més comprensible.
Al meu barri a un noi de 23 anys no el parlis de que el preu del diner a pujat i que per això el Banc Europeu marca una pujada de interessos... perquè l’únic que entén es que paga més i cobra el mateix... i els seus diners valdran més, però llavors la fruita tb ha pujat de preu... Hi ha que fer política desde poble i pel poble i no per les enquestes o per les eleccions i molt menys per aconseguir titulars de premsa que no porten enlloc, tant sols a la crispació partidista.
Per cert “Petit” potser el teu pare cobra 6000 € al mes i quan no arriba és perquè s'ha passat, però amb 600, 700, 800 o 900 Euros com cobrem molts et garantitzo que no s'arriba a final de mes amb un nivell de vida òptim (que no bó), mirat un lloguer al Diari, veuràs com no s’arriba...
Amb la teva llei de l’oferta i la demanda sense intervencions, ens trobem els acomiadaments, ens trobem les deslocalitzacions, ens trobem els contractes brossa i els sous missers... SI L’ESTAT NO GARANTEIX UN MINIMS els empresaris sempre tenen la tendència a l’explotació del treballador... es llei de vida, qui més té més vol...
Soc d’esquerres i crec que l’estat ha de fixar les regles del joc... sinó el vostre “lliure mercat” acaba sempre ofegant als que tenen menys recursos... i la desigualtat no fa una altra cosa que créixer... els rics cada vegada més rics (multinacionals amb guanys que es superen any rere any) i els pobres més pobres (les mateixes multinacionals cada any acomiadant gent mitjançant regulacions de personal).
I confons l’estat no ha de donar ha de garantir el dret, és a dir que tots puguem tindre el que per dret ens pertoca... uns sous dignes, que ens permetin tindre el que necessitem per viure d’una manera digna...
Potser un Cirurgia cardiovascular no cobrarà el mateix que un forner, però l’estat ha de garantir que el que menys cobri dels dos, tingui uns mínims de dignitat, i ha de garantir que els seus fills tinguin les mateixes oportunitats educatives, sanitàries, legals, etc...
És molt bonic parlar de l’esforç i el liberalisme des de un posició econòmica acomodada, però et garanteixo que hi ha molts que sense la defensa de l’estat no arriben a final de mes, i no tindrien opcions d’estudiar, ni de ser atesos al metge.
Un intervencionisme controlat i lògic és no tant sols positiu sinó necessari.
Pujada d’impostos directes per renta, i baixada dels indirectes ens els productes de primera necessitat... qui més té que més pagui...

Quim Amorós ha dit...

Us estic llegint amb interès i després de llegir en Petit, i en Alejandro, encara estic més convençut del que deia, la societat va per un camí i els polítics per un altre. I tens raó Alejandro a la gent els hi has de parlar amb llenguatge planer, saber que entens els seus problemes, que ja està bé solucionar els grans temes d'Estat, però a la gent els hi preocupa el dia a dia i els petits problemes que per un mateix poden ser grans problemes, i viure tranquils i sense pors ni angoixes pel sou, la casa o els deutes., Que puguin trobar metge quan el necessiten i que no e buidi la cartera quan vas a comprar alguna cosa que necessites. Poder passejar pel carrer, o deixar que els fills surtin a la nit sense perill que puguin ser atracats, o que es puguin enredar en drogues

Cesc ha dit...

Dessmond i Tondo rotondo, teniu raó amb els vostres comentaris, existeix una diferència abismal entre la "gente de a pie" i la classe política.
Quim, realment era necessari l'estaut? Jo fa uns anys no em trobava mancat de res, no notava que em fes servir un estatut per poder viure millor. Amb l'Estatut, els polítics han creat un problema i l'han volgut resoldre. L'Estatut no era de cap manera una necessitat, perquè el que la gent vol és seguretat i un nivell de vida acomodat, no que vingui un senyor desde el Parlament dient que la culpa dels seus mals la té un estatut que ja no respon a les expectatives. S'han oblidat les necessitats de la gent. Parlem de seguretat i d'economia i no si a les escoles es parla molt o poc català o molt o poc castellà.
Petit, no has fet sinó expressar-te com Ronald Reagan: "El govern no pot resoldre el problema. El problema és el govern". Per fi un liberal, ho celebro!
Alejandro, potser hauries d'adonar-te que aquesta demagogia de dir que els liberals (neoliberals preferiu dir-ne vosaltres els socialistes) són gent rica i empresaris o nens de papa ja està massa vista. Aquest paper del PSC i les esquerres en general de fer de Robin Hood i repartir la riquesa ja no cola. Estem al juliol del 2007, no al maig del 68. Digali també al teu company Jesús Caldera que va dir: "Rato es un neoliberal que quiere recortar los derechos de los trabajadores" que s'actualitzi una mica.
Al meu blog em vas enumerar tots els tòpics de l'estat liberal i t'els vaig contestar un per un. Encara no m'has contestat i veig que repeteixes una i una altra vegada el mateix que em vas dir.
Hi ha 11 milions de votants del PP a Espanya, ara em diràs que hi ha 11 milions de burgesos que exploten la classe treballadora? Siusplau! La millor manera d'ajudar els treballadors és impedint a l'estat que actui. Voleu augmentar el salari mínim. Doncs moltes empreses hauran de tancar per no poder pagar als seus treballadors i l'atur augmentarà per la mateixa raó. I sempre actueu igual. El socialisme és un expert en demagogia i en el discurs fàcil, però un autentic desastre a l'hora de millorar la vida de les persones. Només cal veure com l'index de països rics al món coincideix molt amb el de països amb llibertat econòmic.
Ja es hora de desenmascarar el Welfare State.

reflexions en català ha dit...

A mi el que em fa molta ràbia és sentir alguns polítics quan diuen que el seu partit és l'únic que es preocupa pels problemes 'reals' de la gent. I llavors vomiten la demagògia barata que el debat de l'Estatut no reso els problemes de la gent, etc.

Avui he llegit una entrevista a un jovenet del PP de Barcelona que s'ha après la lliçó i que ja fa pràctiques de demagògia als mitjans. Senyors peperos: ¿per què el Rajoy va dedicar bona part de la seva intervenció al Congrés a demanar les actes de les reunions amb ETA? ¿Per què no va dedicar més temps a parlar sobre com afrontar els desajustaments que provoca la nova immigració, sobre el problema de l'habitatge, de la falta d'infraestructures, de la precarietat laboral, etc.?

Els problemes de la gent van més enllà de les guarderies. A França el debat Sarkozy-Royal va ser un veritable debat sobre un model de país, de societat, un debat amb cara i ulls.

Aquí això no existeix. El Montilla no dóna la talla, i els altres només tenen temps de fer lluites internes i entre partits nacionalistes. Som així de ruquets, els catalans.

Capità Tarragona ha dit...

penso que el Tripartit és una fòrmula esgotada i que han fet molt poc amb els anys que porten de govern.

Quim, m'agraden molt els articles que penjes i suposo que et sents molt satisfet de la resposta que tenen.

Penso que son moltes les raons per les que els politics no saben pensar com un "ciutadà del carrer", se m'acudeixen que passen moltes hores al despatx, són polítics vells i és impossible que coneguin la realitat social del dia a dia perquè no la viuen.

Els liders polítics harien d'apostar més per la cantera de polítics joves que tene i que, de ben segur, els ajudaria a saber què passa al carrer.

Quim Amorós ha dit...

Gràcies a tots per les vostres intervencions, de fet m’han ajudat a corroborar en el que deia jo al post. Es a dir que els polítics estem allunyats de lo que la ciutadania vol.
Cesc L’estatut de Catalunya havia funcionat durant 23 anys, ens van acusar que nosaltres no vam ser capaços de modificar-ho, i clar se suposa que primer s’ha de posar en marxa, després desenvolupar-ho, després reclamar totes les competències, per tant ja passen uns anys, i quan ja esta esgotat canviar-ho o modificar-ho. Es va creure que havia arribat el moment de canviar-ho i evidentment ens van trobar a nosaltres per fer el millor estatut possible, que hauria de durar uns quants anys més perquè ja que se canviava al menys haurien de ser canvis significatius sinó ja estava bé com estava.
Estic en un partit CDC que forma part de l’internacional lliberal i per tant estem a favor de la llibertat econòmica, i lliure mercat, en contra de per exemple el que pensen els socialistes.
Però jo el que volia dir es que en general els polítics no estem sensibilitzats amb els problemes que afecten a la societat, o no ho sabem explicar o no ens entenen,

Reflexions en Català, sempre estic d’acord en el que dius i em fan reflexionar els teus comentaris.
Capità Tarragona, gràcies per els teus elogis envers els meus articles, intento explicar el que penso i que al menys tingui un cert interès. Sempre he cregut i tu ho saps en la gent jove, i a part crec que tinc certa sintonia amb ells, molts cops només cal escoltar-los per saber que està passant, a més en un futur no molt llunyà aquests joves portaran les rendes del nostre país.

El Petit ha dit...

jajaja alejandro caballero, sabia que em sortiries amb el cuento de que mun pare cobra 6000 euros al mes, quín discrus més tiípic. Mun pare no cobra 6000 € i jo no cobro ni 900 € al mes. Aixi que aquest rollo no cola. Com a dada curiosa...els països que fan coses rares i experiments socialistes mai han tirat endavant, mentre els que han posat en parctica un sistema de lliure mercat triomfen -no tots, pero molts sí- Tailàndia...Indonèsia, sud-àfrica...

A EEUU molts inmigrants en una sola generació gràcies al seu esforç i treball han aconseguit ferse rics, i no gràcies a l'Estat ni a les polítiques socials. alejandro caballero, es molt fàcil ser d'esquerres, ser progresista es aquell que es generós amb els recursos aliens! TOMA! aixi jo tmb soc progre...

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Ser de izquierdas no es tan solo un sistema económico, esa es la gran diferencia con el liberalismo...

Por cierto Petit, no afirmo nada, la palabra "potser" te la has comido... tan solo planteo una hipótesis para entender tu comentario... Solo alguien que no tenga ni "puñetera idea" de lo que cuesta llegar a final de mes, puede tener el morro de decirle a la gente, que lo que deben hacer es ajustarse a sus posibilidades... bueno una persona que no tenga ni idea, o que sea un necio...

No claro sin derechos sociales, ni derechos humanos, hoy el esclavismo seguiría en EEUU... por cierto no es gestionar bienes ajenos, es gestionar esos bienes desde el sentimiento de pertenencia al pueblo, lo que permitirá una buena gestión... y tan solo hace falta que la gente no tenga tanta envidia, ni tanta avaricia... y piense un poquito en el vecino de al lado...


Cesc, ya entrare a contestarte, no me acuerdo... en que post fue... para buscarlo...

Por cierto los 11 millones del PP no son liberales, la mayoría tan solo son de derechas sin más (y sin menos), y para ser más concreto a algunos tan solo les une bandera, himno y odio a los rojos...

Por cierto eres muy positivo si piensas que el 100% del voto es ideologico... la verdad nunca he sido tan positivo... pero tu mismo...

Y no ha 11 millones de ricos burgueses, hay unos pocos millones menos, y después gente que si supiera realmente lo que vota no lo haría...

Dices que las empresas cerrarían por no pagar un sueldo mínimo interprofesional (digno), tb cerraran si los trabajadores no pueden comprar el producto que producen... te suena esta teoria es de un liberal... lo que pasa que a los empresarios se les ha olvidado esta parte, y tan solo buscan máximos beneficios...

Por cierto y si se podría pagar un mayor sueldo mínimo y aumentar los sueldos en general, si las empresas y el estado invirtieran más en I+D, para mejorar la productividad... por cierto mírate los presupuestos y analiza el aumento de gasto del estado en este apartado y compáralo con el del PP...

La diferencia es que unos pensamos en el colectivo y otros pensáis individualmente y en la riqueza el individuo por delante de la subsistencia del colectivo...

Salud

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Ser de izquierdas no es tan solo un sistema económico, esa es la gran diferencia con el liberalismo...

Por cierto Petit, no afirmo nada, la palabra "potser" te la has comido... tan solo planteo una hipótesis para entender tu comentario... Solo alguien que no tenga ni "puñetera idea" de lo que cuesta llegar a final de mes, puede tener el morro de decirle a la gente, que lo que deben hacer es ajustarse a sus posibilidades... bueno una persona que no tenga ni idea, o que sea un necio...

No claro sin derechos sociales, ni derechos humanos, hoy el esclavismo seguiría en EEUU... por cierto no es gestionar bienes ajenos, es gestionar esos bienes desde el sentimiento de pertenencia al pueblo, lo que permitirá una buena gestión... y tan solo hace falta que la gente no tenga tanta envidia, ni tanta avaricia... y piense un poquito en el vecino de al lado...


Cesc, ya entrare a contestarte, no me acuerdo... en que post fue... para buscarlo...

Por cierto los 11 millones del PP no son liberales, la mayoría tan solo son de derechas sin más (y sin menos), y para ser más concreto a algunos tan solo les une bandera, himno y odio a los rojos...

Por cierto eres muy positivo si piensas que el 100% del voto es ideologico... la verdad nunca he sido tan positivo... pero tu mismo...

Y no ha 11 millones de ricos burgueses, hay unos pocos millones menos, y después gente que si supiera realmente lo que vota no lo haría...

Dices que las empresas cerrarían por no pagar un sueldo mínimo interprofesional (digno), tb cerraran si los trabajadores no pueden comprar el producto que producen... te suena esta teoria es de un liberal... lo que pasa que a los empresarios se les ha olvidado esta parte, y tan solo buscan máximos beneficios...

Por cierto y si se podría pagar un mayor sueldo mínimo y aumentar los sueldos en general, si las empresas y el estado invirtieran más en I+D, para mejorar la productividad... por cierto mírate los presupuestos y analiza el aumento de gasto del estado en este apartado y compáralo con el del PP...

La diferencia es que unos pensamos en el colectivo y otros pensáis individualmente y en la riqueza el individuo por delante de la subsistencia del colectivo...

Salud

Cesc ha dit...

Alejandro, te contesté en mi blog, en la entrada de "Happy Independence Day!".
Cert, els 11 milions de vots no són vots liberals, sinó que molts són conservadors, però això de que ens uneixi "el odio a todo lo rojo" és dir una bajanada igual a que les files del PSOE estan mogudes per l'afany de cremar esglésies, per tant t'agraïria que els termes guerra civilistes quedessin al calaix per a que no sortissin mai més.
Els empresaris si volen més beneficis el que hauran de fer és crear més incentius que motivin al treballador a treballar més: salaris més elevats dins de les possibilitats de l'empresa, pagues extres, més seguretat i higiene, etc. El poder adquisitiu no s'augmenta fixant salaris mínims per decret sinó reduïnt els impostos, i si no em creus mira els EUA o Austràlia.
Pel que fa a la inversió en I+D el govern del PP va ser insuficient, tens raó. Però jo avui dia tampoc hi veig massa diferència.
I pel que fa a pensar en el col·lectiu sobre les persones... només pensar en la idea ja m'aterra. Els col·lectius són persones, i per tant han de primar les persones, i el que mou la riquesa és l'interès de les persones i no la benevolència, si no em creus que t'ho expliqui Adam Smith.

Cesc ha dit...

Reflexions en català, dir a les persones que l'Estatut no ha servit de res no és fer demagogia sinó dir la veritat. Pel que fa al Debat sobre l'estat de la Nació et dono la raó. A banda dels pistolers etarres hi ha molt més problemes que han de ser ressolts. Si estigués jo a la tribuna el meu discurs seria força diferent, però ara per ara...
Tornant al tema de l'estatut, jo sóc partidari de canviar el sistema de finançament estatal i autonòmic (considero que un sistema com el basc per totes les comunitats autònomes seria el més just per tothom i per totes les comunitats) i les competència com més descentralitzades estiguin més eficients són. Ho ha resolt això l'Estatut? No, a canvi tenim articles que et fan trontollar el cap com ara el 152.4 que diu que "Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica." i que et deix amb la pregunta de si és un article de l'Estatut o de la Constitució de Cuba.

reflexions en català ha dit...

Cesc, no m'he explicat bé. Quan deia: "I llavors vomiten la demagògia barata que el debat de l'Estatut no resol els problemes de la gent, etc." em referia sobretot als peperos i ciutadanos.

El que volia dir és que els botiflers esgrimeixen que els altres partits s'han passat molt temps discutint sobre l'Estatut, com si la discussió sobre la norma bàsica dels catalans no fos important. Segons ells, els polítics s'han de preocupar només de les guarderies que hi ha, de posar més policies als barris conflictius, etc.

Jo no volia dir que l'estatut actual resol els problemes de la gent, sinó que si tinguéssim un bon estatut podríem solucionar o mitigar alguns problemes de la gent. És clar que la independència ens aniria molt millor...

No sé si m'explico bé. El típic discurset del Piqué els últims anys ha estat el de dir que qualsevol canvi respecte de l'estatut actual és una pèrdua de temps, que això no soluciona aquells problemes de què parlava.

Però mira, jo crec que si haguéssim tingut plenes competències en immigració, en infraestructures de comunicació i un finançament més just, potser tindríem una sanitat pública més eficient, més diners per fer guarderies, menys problemes per integrar els immigrants...

En fi. Potser quan puguem fer tot això ja serem independents.

Cesc ha dit...

Reflexions, si per alguna cosa t'he contestat ha estat perquè et refereixes als "peperos" i per tant a mi. Em reafirmo en la meva postura, l'actual estatut es inefable. Vam dir que era un estatut intervencionista, antiliberal, que no aportava cap solució i que estava fet des d'una òptica ultraesquerrana i per estar en contra de l'Estatut s'ens va acusar d'estar contra Catalunya.
Jo si la iniciativa fos canviar l'Estatut per augmentar les competències de Catalunya i millorar l'eficiència i per millorar el sistema de finançament doncs molt be, però l'actual estatut no és més que un conglomerat d'articles, uns illegibles uns que no aporten res i els altres que aporten ho aporten malament.
Jo la independència no l'espero, ni la vull, vull eficàcia i solucions als problemes i aquestes solucions també passarien per una altra descentralització de cara als municipis i diputacions provincials. Dóna la sensació que si Catalunya fos un estat, seria molt més centralista que França i es decidiria tot desde Barcelona.

òscar ha dit...

Alejandro, els d´esquerres tradicionalment de coneixements d´economia ben poca cosa. Pots anar a qualsevol facultat i el primer que et demostraran es que les polítiques dels partits d´esquerres (no confondre amb polítiques socials) solen ser nefastes. Exemples a manta a les hemeroteques.

I ja n´hi ha prou de intentar confondre al personal amb lo de partits d´esquerres = polítiques socials = progrés. Mesures de caire social n´han adoptat tots els partits, el que passa es que els que analitzen bé les xifres saben el que poden prometre i després complir, i els d´esquerres sou especialistes a fer volar coloms.

El temps posa cadascu al seu lloc. Les promeses electorals son molt recents, i jo guardo el programa del teu partit. Ja repassarem les malifetes del teu partit d´aqui no gaire temps.

Roger T. ha dit...

Trobo molt interessant el debat que s'ha generat en aquest bloc entre gent de diferències tendències polítiques. Felicitats, Quim. Sobre el que dius al post, tinc el ple convenciment que, en una democràcia, el nivell dels polítics, i de la política en general, és exactament el que demanden els ciutadans. Els ciutadans són els que manen i els que han de manar. I si negligeixen aquesta responsabilitat, això va en detriment de la qualitat del seu propi govern.

En quant al tema de l'Estatut, opino, semblantment a tu, que ha servit de poca cosa. Més valdria haver dedicat temps i energies a coses més importants i/o productives pel país. l'Estatut ha estat una reivindicació d'arrel catalanista, i el problema, és que el catalanisme no té una estratègia a llarg plaç. Ni CiU ni ERC. De moment, ni l'un ni l'altre, han pogut veure ni preveure la situació actual i futura del país, i els diversos escenaris possibles, i delimitar una estratègia exitosa per a cada un d'aquests escenaris. Quin és l'objectiu final del catalanisme? Com cal aconseguir-lo? Mentre, els partits espanyolistes i satèlits (ICV), tenen sempre molt clar el seu objectiu: estar al servei de l'aparell central del partit, i d'Espanya, en definitiva. De l'Espanya uninacional, unilingüe i unicultural. Més val que espavile, tots plegats, perquè ells ja ho estan, d'espavilats, em sembla.

reflexions en català ha dit...

Els que vivim a l'Alt Urgell sabem perfectament què és el centralisme, però preferiexo el barceloní perquè és més a prop.

Com va dir el Carretero, a Madrid els importa una merda si el tren de la Pobla descarrila.

Cesc, i els estatuts que heu aprovat els peperos en altres comunitats? també són inútils?

Cesc ha dit...

Reflexions, ns/nc, no m'he atura't a llegir-los.

reflexions en català (marc) ha dit...

Doncs és ben senzill: estatuts com el del País Valencià i d'Andalusia contenen molts articles gairebé copiats del nostres, i no veig recursos per enlloc ni del PP ni del pobre home del Defensor del Pueblo Español.

Si tinguéssim com a mínim un estatut digne i a Madrit es dignessin a complir-lo (cosa que no han fet mai, ni en l'execució de partides per a inversions), doncs no hauríem de suportar el que diu avui l''Avui' (les dades són d'un estudi encarregat pel gens sospitós BBVA):

"Des del 1964, Catalunya pateix un dèficit en inversió pública que li ha fet perdre pes dins la riquesa estatal i que només ha pogut ser compensat gràcies a la iniciativa privada local en maquinària i equipaments. Madrid, per contra, s'ha convertit en un focus d'atracció de la inversió privada mentre rebia alhora el gruix de les inversions aeroportuàries i ferroviàries del pressupost de l'Estat.
Tot i que l'economia catalana significa el 18,8% del PIB estatal, la inversió de l'Estat en infraestructures no ha passat del 13,6%. Segons un estudi elaborat per la Fundació BBVA sota el títol L'estoc i els serveis de capital a Espanya i la seva distribució territorial (1964-2005)"

Per exemple.

Quim Amorós ha dit...

Sense que s’enfadi el Cesc, tots sabem que el recurs al tribunal constitucional que ha fet el PP contra l’estatut d’autonomia de Catalunya, es de cara a la galeria, perquè altres estatuts d’altres comunitats governades pel PP, diuen coses semblants i no els han recorregut pas.
Però la política del PP a Espanya es basa en dir que a Catalunya ens pasem amb el tema del català, que lo de nació es anticonstitucional, i etc etc, perquè amb aquesta política saben que no tenen rés a fer a Catalunya, però guanyen vots a l’espanya central dura i pura. No tots els polítics del PP pensen igual gràcies a deu, i al menys a Catalunya els peperos ( cesc ho dic en to amigable) segur que no estan d’acord amb els discursos d’en Acebes, Zaplanes i Espe, de fet en Piqué un cop ja va insinuar que mentre tinguessin el poder al PP Acebes i Zaplana el PP no tindria rés a fer a Catalunya (i crec que té tota la raó), després li van fer rectificar les declaracions, però va quedar clar que ja ho havia dit.
Sempre he dit que ser del PP no deu ser gens fàcil a Catalunya, bé els radicals de dretes ja si troben a gust, però els centristes, que no es consideren nacionalistes, no s’hi deuen trobar massa còmodes(per molt que el Cesc digui que si)
Per lo que respecta a ERC, tampoc les seves bases deuen estar massa contentes amb el Montilla de president, per molt que ens vulguin fer volar coloms de pactes d’esquerres i socials i tota aquesta mandanga.
De fet els únics que poden estar tranquils son els socialistes, perquè ells van presentar un “momio” de cap de llista, que va perdre estrepitosament, i mira per on gràcies a un partit suposadament independentista resulta que el fan president, com diria aquell del pp com es deia.... a si... Trillo “Manda huevos “ o no era Trillo?.

El Petit ha dit...

Això es ben cert, el PP recorre alguns articles de l'Estatut Català que estàn en altres Estatus de comunitats on governa el PP. Jo no ho entenc, Cesc explica-m'ho:

Es que només puc pensar que al PP li es rentable trepitjar catalunya per questions de rèdit electoral. Si això es així ( que ho és) els del PP de catalunya, per dignititat haurieu de plantar cara a don Mariano i a PPmari Ansar i/o bé escindir-vos.

Ara, que ZP ja ho veiem ja: Aprovaré el texto que salga del parlamento catalán...i un be negre.

El Petit ha dit...

i els d'ERC fan president a un ninot posat per ZP! ERC desapareixierà per les seves propies contradiccions,per exemple sense anar més lluny Carod afirmava que era un "lliberal". Són ben còmics aquestos d'ERC, fan llàstima i tot.

Artur ha dit...

Si per una banda es diu que els polítics no responen a les necessitats de la gent, el que és cert és l'interès de la gent per la política. Altrament, aquest article no hauria tingut resposta.

Crec que la gent necessita i vol la política. Malament els que només parlen dels "problemes reals". Recordem que els feixismes van triomfar precisament fent d'aquest lema un objectiu clar.

El que vol la gent és que les lleis es cumpleixin i això vol dir governar. Governar no és "dir" sinó "fer cumplir". Els que parlen de "fets i no paraules" també s'equivoquen. L'estat té l'obligació de fer cumplir. Quan ens quedem amb el "fer" llavors convetim l'Administració i el govern en una ONG.

Per tant política i govern no són incompatibles: són dues formes diferents d'una mateixa cosa: per una banda cal que algú m'asseguri els meus drets (que no em robin, que no em matin, etc) i per altra banda la política com a eina o marc per al diàleg ideològic. Quan alguna de les dues vessants falla, venen els totalitarismes.

joan ciutad� ha dit...

Creo que he participado en todas las votaciones desde el refer�ndum en la �poca del anterior jefe de estado.

Echando la vista atr�s me da ahora la sensaci�n de que he votado en cada ocasi�n al candidato o partido que me ha parecido menos malo

Teniendo en cuenta que la mitad de la gente no vota, que gran parte de la otra mitad lo hace siempre por el mismo partido, resulta que los cuatro que quedamos somos los que marcamos el destino de toda la sociedad.
Empiezo a sentirme culpable de las desgracias de este pa�s. Me consuelo pensando en que su gente est� por encima de todo, que avanza imperturbable, independientemente de quien haya en el gobierno en cada momento.

Hace 40 a�os que trabajo en la misma empresa, desde Franco a Zapatero, y de verdad, no me suena que haya ido mejor o peor por culpa de quien gobernara en ese momento.

Es una pena que, habiendo gente con un cociente de inteligencia alt�simo y bien preparada, nos mande alguien mas bien mediocre que un d�a se apunt� a una cosa llamada partido pol�tico y despu�s de diversas peripecias haya llegado a ser presidente, alcalde ... Del ciudadano rey ya ni hablemos.

Si para ser presidente de cualquier empresa privada se requiere un extenso curriculum, masters incluidos, �porqu� para dirigir un pa�s no se exige algo similar?

Los pol�ticos creo que emplean mucho m�s tiempo en luchas intestinas para mantenerse en su puesto que en trabajar y pensar en la gente que les ha elegido, que al final es quien les mantiene.

Joan ciutad�

reflexions en català (marc) ha dit...

Més oportú, impossible. Extret d''El Periódico d'Espanya' d'avui:


"El Tribunal Constitucional (TC) va decidir ahir unir l'escrit presentat per l'advocat de l'Estat, en què comparava els estatuts de Catalunya, Andalusia i les Balears, al recurs presentat pel Partit Popular contra la Carta catalana. Aquesta decisió permetrà a la resta de les parts pronunciar-se sobre la conveniència que el PP deixi d'impugnar gairebé trenta articles coincidents, segons l'advocat de l'Estat, amb els textos dels estatuts andalús i balear, aprovats amb el suport del partit que lidera Mariano Rajoy."

Au, salut.

Cesc ha dit...

Reflexions, has de saber que jo estic a favor de qualsevol descentralització, fiscal, de competències, etc. (tu potser per "fer país", jo per criteris d'eficiència) per tant la discussió amb aquest tema amb ni no cal que la tinguis que potser estem més d'acord del que et penses.
D'altra banda la diferència entre els altres estatuts i els de Catalunya radica en que a nosaltres a Catalunya s'ens ha exclòs del debat. "El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya", "Sí=guanya Catalunya, No=guanya el PP", recordes tota aquesta amalgama d'insults? A la resta d'estatuts no s'ha presentat recurs perquè hem participat en la elaboració i en el debat, en canvi a Catalunya s'ens ha exclòs totalment.
Tampoc entenc massa bé aquesta fixació de dir que a "L'Espanya profunda, retrògada, tabernaria..." ven l'anticatalanisme, si el PP som tan anticatalans com dieu i a l'Espanya del toro i la pandereta ven... doncs majoria absolutíssima no??
Artur, els polítics el que han de fer és garantir la nostra seguretat i la nostra llibertat, més enllà d'aquestes dues funcions ja no cal.

reflexions en català (marc) ha dit...

Si el PP ja li està bé l’estatut del 79, per què ha de participar en la negociació? (Que no és el mateix que ‘el debat’, ja que el debat es fa al parlament, i que jo sàpiga al PP no el van fer fora del Parlament.)

A més, no és un bon argument dir que “la diferència entre els altres estatuts i el de Catalunya radica en que a nosaltres a Catalunya s'ens ha exclòs del debat”. Vosaltres heu presentat un recurs en contra del text, no en contra de les negociacions, del procés. I molts articles d’aquest són gairebé idèntics als d’altres i no heu dit ni piu.

Aquí es discuteix el contingut de l’estatut, Cesc. Si tu presentes un recurs contra l’estatut, no pots adduir que ho fas perquè t’han exclòs del debat. Això no té ni cap ni peus.

Salut.

Cesc ha dit...

Marc, tot i que al PP li sembli bé l'Estatut del 79 creus que se n'ha de desentendre si s'en vol aprovar un de nou? Em reafirmo en el que he dit, s'ens va excloure del debat. Si tu participes en el debat a l'hora de tirar endevant un estatut no tindrà sentit que el vulguis impugnar, com a succeït. Un altra cosa: si tant idèntics són i al PP el mou l'anticatalanisme, Francisco Camps no hauria impugnat l'Estatut Andalús.
Més coses, l'Estatut Andalús contenia moltes similituds amb el de Catalunya que al final no van ser incloses per la pressió del PP en aquest sentit. Però recordem que aquest estatut va sortir fruit del consens de tots els partits, no com a Catalunya. Per últim, el PP ja ha dit que depenent de quin sigui el dictamen del TC també s'haurà d'aplicar als altres estatus en qüestió.

reflexions en català (marc) ha dit...

Cesc,

Jo no em llepo el dit. El PP utilitza Catalunya per desgastar el PSOE. Ara és el torn de l'Agència Tributària.

O sigui: ZP permet que la 'solidaritat' es trenqui, perilla la unitat d'Espanya, "un pas cap a la ruptura de l'agència estatal, única garant de la solidaritat en els impostos que paguen els ciutadans", bla, bla, bla.

Al País Valencià també es preveu la creació d'una agència tributària. I el PP no hi diu res, és clar.


Aquesta tàctica, però, ja veurem com us sortirà. Potser no esgarrapareu prou vots per governar.

Cesc ha dit...

Marc, creume, com a català que sóc vull el millor per Catalunya, i ja saps que amb el tema de les descentralitzacions sóc bastant partidari d'elles. Però si jo notés que el partit en el qual milito "va contra Catalunya", "vol fer mal a Catalunya" i tot el que es diu que està de moda em donaria de baixa immediatament. El PP no va en contra de Catalunya i el PP no vol fer mal a Catalunya.

Quim Amorós ha dit...

Cesc, està clar com penses tu i alguns del PP de Catalunya. Però saps perfectament que no es el que pensen a Madrid.
El PP utilitza aquests arguments unicament per desgastar al PSOE. Enfì si perdeu a Catalunya. Euskadi, Extremadura i Andalusia dificilment guanyareu les eleccions. Vosaltres mateixos.

Quim Amorós ha dit...

Estic gratament sorprès per l’interès que ha suscitat aquest article, amb les respostes donades i el debat que ha generat.
Així que estic molt content perquè tothom té la seva visió i tots teniu la vostra part de raó en totes les respostes que heu donat.
No sé si hi haurà alguna intervenció més, així que hauré de pensar en el proper escrit, que mantingui el mateix interès que ha tingut aquest darrer.
A tots vosaltres moltes gràcies, això m’estimula a seguir treballant en el post i esforçar-me en el que dic i penso.
Us asseguro que quan vaig iniciar el Blog, no tenia ni idea si algú ho llegiria, i m’he adonat que el mira més gent de la que jo em podia imaginar. I d’alguna manera això m’espanta una mica, perquè no es fàcil mantenir el nivell sempre, així que com dic m’hauré d’esforçar en el proper article.

Cesc ha dit...

Quim, dubto que anar en contra de Catalunya o de qualsevol altra regió (o país per segons qui) doni redits electorals. Al PSOE s'el pot desgastar de mil i una maneres, no fomentant la catalanofobia. El PP no va contra Catalunya.
D'altra banda ja veus que les teves noticies sempre generen debat i la teva manera tant amigable de exposar-les i discutir-les s'agraeix! Continua igual!

BeRt ha dit...

Hola quim i companyia...

Cesc, jo si que crec que al PP li suposa un munt de vots aquesta tactica anticatalanista, a l'Espanya de la meseta hi ha molta gent a la que li fan tirria el catalans sigui pel que sigui, perque ens sentim catalans o perque tenim mes pela de la que tindran ells en molt de temps... el cas es, que s'ha fomentat un sentiment anticatalanista que arriba a ser ofensiu i perillos, recordo haber anat a Ciudad Real i entrar en un bar i se mirats de mala manera perque entre nosaltres parlavem en Català... molta culpa d'aixo la te el PP, i si no ho vols veure sera perque algu t'ha fotut una bena als ulls noi..

PD. Perdo, no m funcionen els accents xD

reflexions en català (marc) ha dit...

Cesc, el Pp no va contra Catalunya, simplement utilitza Catalunya.

Llegeixo a 'El País' d'avui: "La secretaria de Política Autonómica del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, se negó a explicar por qué el PP ha apoyado en Andalucía 28 artículos iguales a otros que ha impugnado en Cataluña."

Hi insisteixo: "Apoyado." M'estàs dient que si el Constitucional tomba uns quants articles, el PP recorrerà contra els mateixos articles d'un estatut com el d'Andalusia al qual va donar suport?

Cesc ha dit...

Bert, doncs el que he notat jo quan vaig a Madrid és cordialitat i mai cap comentari ni mirada despectiva. He parlat en català on he volgut i mai m'han dit "polaco" o res per l'estil. El que sí he notat a Catalunya és que pel sol fet de creure que formar part d'Espanya és positiu i formar part del PP m'han dit des de "feixista" a "imperialista" i algun que un altre insult força surrealista.

Marc, com t'he dit abans, si el recurs prospera, el PP actuarà amb coherència pel que fa als altres estatuts.

reflexions en català ha dit...

No sé quina coherència hi pot haver en el fet que d'una banda diguis que l'Agència tributària catalana trenca la solidaritat estatal, i de l'altra diguis que una futura agència andalusa (emanada d'un article estatutari calcadet) no ho és. I no em val l'argument del Sirera, que diu que als altres estatuts hi diu "d'acord amb la legalitat estatal". L'estatut de Catalunya està d'acord amb la legalitat estatal perquè és una llei orgànica espanyola. No ho oblidem.

Cesc ha dit...

L'Estatut està d'acord amb la legalitat espanyola si aquest no vulnera la Constitució, no pel sol fet de ser una llei orgànica. Per part meva saps que estic a favor d'una agència autonòmica per cada comunitat. Ara el que toca és veure què diu el TC.

reflexions en català ha dit...

El que digui el TC, és clar.

El que digui el TC depèn de si aquest òrgan està format per més o menys membres designats pel PP o el PSOE.

Com es deia aquell magistrat que va ser recusat? Gómez Tremp? Com que era de l'ala progressista i calia decantar la balança cap als interessos del PP, doncs au!

A Espanya la Justícia (amb majúscula) no existeix. Només hi ha un punt de suport per als interessos creats. L'Ansar ho va deixar 'bien atado', i els socialistes hi fotran mà quan puguin.

Aquesta és la democràcia espanyola, la famosa divisió de poders.

És així de trist.

Cesc ha dit...

A veure Marc, amb el tema de la divisió de poders jo no hi puc fer res. És el sistema vigent, ens agradi o no. Però no és només el cas espanyol, a totes les democràcies la divisió de poders propugnada pels ilustrats liberals és més teòrica que pràctica. Tots els poders estan relacionats. Ja m'agradaria a mi que la divisió fos més accentuada, pero...