dilluns, 23 de juliol de 2007

La suposada eterna crisi de CIU

Des de que Jordi Pujol va anunciar no presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2003, hem sentit infinitat de vegades que CIU sense Pujol desapareixeria ràpid. I ves per on sense Pujol, CIU ha seguit guanyant les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2003 i al 2006. Després amb la formació del tripartit es va dir “com que CIU no té el poder desapareixerà”, i ves per on a les eleccions municipals del 2007, CIU torna a ser la primera força política a Catalunya en nombre de vots, Alcaldies i Regidors.

Ara que s’acosten eleccions generals a l’estat espanyol tornen a sortir veus dient que CIU està de nou en crisi per l’ànsia de ésser ministre d’en Duran Lleida i que la coalició està apunt de trencar-se de nou.
I mira per on resulta que en els quasi trenta anys que portem de democràcia hem vist com han desaparegut partits com UCD i CDS. Han hagut trencadisses importants per dos cops a ERC amb L’Angel Colom, primer per fer-se amb el poder a ERC, I després al marxar i fundar el PI, partit polític també desaparegut.
En Pasqual Maragall ex-president de Catalunya, ha sortit del PSC en globus, i ja veurem que passarà amb el seu grup de Ciutadans Pel Canvi, que tenen un cert nombre de diputats podrien fer perdre la majoria al Govern
I darrerament la sortida d’en Piqué del PP, que ha estat el boom d’aquestes dates estiuenques.

Vist tot l’enrenou que està passant als partits polítics, vull fer menció, que la suposada eterna crisi a CIU, no es tal, des de fa més de 25 anys ha funcionat com a coalició i després com a federació de 2 partits i que en cap moment ha existit cap trencadissa, ni fugides dels seus líders com ha succeït amb els altres partits polítics, per tant la crisi no està al si de CIU, que no deixa d’ésser dos partits amb identitat pròpia i que defensen les seves idees en el si de la federació, i per tant pot comportar alguna discrepància, que sempre arriba a tenir solució.
Per tant intentar fer veure problemes al nostre partit, des de els altres partits i no ésser capaços de veure els seus propis problemes. als seus partits, no respon a la realitat.
Tot plegat això no fa més que desorientar al ciutadà i es una més de les causes de l’abstenció, per l’imatge donada de que no hi ha ordre dintre dels propis partits polítics i que els personalismes, es posen per endavant de les necessitats de la ciutadania.

20 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Quim,
estic totalment d'acord amb tu i penso que la repetició una i altra vegada de l'anunci de desaparició de CiU només és una cortina de fum de les pròpies crisis i una manera d'intentar véncer fora de les urnes a CiU i el seu projecte.
Com ja deia l'altre dia, la base d'un bon resultat electoral es basa en la confiança i la credibilitat d'uns polítics i d'un projecte concret.
Per tant, aquí aplicaria aquella frase que diu: Ladran ... luego cabalgamos.

Capità Tarragona ha dit...

I no ens oblidem de l'actual lluita pel poder que s'està veient a Esquerra amb en Puigercós volent substituir a en Carod.

Tothom parla de CiU i el seu trencament, però nosaltres seguim junts.

Salutacions!

Cesc ha dit...

CiU és una federació sòlida, dir que s'està a punt de trencar pel sol fet que hi hagi hagut alguna petita discrepància significa no dir la veritat.

No obstant Quim, no em negaràs que estar a l'opisició us està passant factura. Aneu donant "tumbos" ideològicament, Mas intenta estar bé amb tothom fins el punt de protagonitzar actuacions totalment ridícules com quan Carod li va oferir de formar govern si es duia a terme la consulta d'autodeterminació i ell va acceptar a cuita corrents per després Carod desentendres-en. No se on vaig llegir que AMLO volia dir Artur Mas Lider Opisició utilitzant les mateixes sigles d'Andrés Manuel López Obrador, el derrotat de les eleccions mexicanes i comparant-los. La veritat no anava desencaminat. Evidentment hi ha moltes diferències, AMLO questionava la legalitat i era perillós i Artur Mas no és cap perill per la democràcia, al contrari. No obstant, no hauria d'anar proclamant-se permanentment com el guanyador legitim. Perquè per aquesta regla de tres el PP hauria de continuar a Galicia, a Balears, a Navarra... i no hi estem (a Navarra encara no se sap). Saps el respecte que li tinc a CiU Quim, que mai faig crítiques ni acusacions gratuïtes, però sí que és veritat que des que esteu a l'oposició s'ha notat... i molt.

Marc ha dit...

És la típica tàctica socialista, anar repetint la mateixa història fins que al final la gent se la creu per avorriment.

A Tarragona ens ha passat el mateix: que si Tarragona està parada, que si no es fa res, que si això, que si això altre.

I amb això passa el mateix, intenten desgastar a CiU per fer-se amb els seus votants. La llàstima (per a ells no per a els convergents) es que això no funciona així. Els nostres votants són gent compromesa amb un projecte i amb unes idees que només són representades per CiU i, a més a més, la salut de la federació nacionalista es envejable!
Ja els hi agradaria que desapareixes CiU!

Salut!!

Quim Amorós ha dit...

Cesc, diuen que “estar al poder desgasta, però estar a l’oposició desgasta encara més” i a Catalunya CIU a demostrat que es capaç de guanyar al 2006 amb més diferència que al 2003 estant a l’oposició.
Però es evident que no es el mateix estar a l’oposició que al govern, n’hi ha que no saben estar al govern (ERC)entre altres coses perquè no creuen en el president de Catalunya que ells mateixos han escollit, i n’hi ha d’altres que no sabem estar a l’oposició (CIU) perquè ens sentim legitimats per estar al govern,
Està clar que no podem anar plorant dient que hem guanyat les eleccions i estem a l’oposició, però si hem de exercir una oposició ferma que demostri que som capaços d’assolir el govern de Catalunya en qualsevol moment, perquè com et dic tot i que ara existeix una majoria parlamentaria, aquesta pot canviar en qualsevol moment. No sabem el que durarà el tripartit, haurem d’esperar a les eleccions generals, però, sembla que no se l’augura gaire futur .
Quan dius:” Mas intenta estar bé amb tothom fins el punt de protagonitzar actuacions totalment ridícules com quan Carod li va oferir de formar govern si es duia a terme la consulta d'autodeterminació i ell va acceptar a cuita corrents per després Carod desentendres-en”. Cesc Estava clar que era una estratègia per posar a prova a Carod i ERC, per veure si era veritat el que deien o tirarien enrera, era evident que ERC faria marxa enrera com així va ser. I està clar que si ERC hagués sigut valenta i hagués tirat cap endavant, t’asseguro que ens hagués trobat a nosaltres al seu costat, però....malauradament no va ésser així i es va demostrar la claudicació d’ERC davant del PSC i Montilla.

Teresa: els teus comentaris sempre son benvinguts, gràcies per seguir fidelment el meu blog.

Capità, ja saps a que t’exposes quan critiquis als socialistes, fixat com s’ha posat la Bego... enfì, ja els anirem coneixen sens dubte.

Marc tens raó en que la tàctica socialista es anar repetint i repetint la mateixa història fins que al final la gent se la creu, encara que també es cert que a Tarragona les eleccions les vam perdre nosaltres, pels nostres propis errors, no vam ser capaços de canviar aquesta dinàmica que ells van encetar . Un altre dia si vols en parlem.

Jordi ha dit...

Quim, parles de valentia, i que Esquerra no ho som. Votaries si a l'Estatut aprovat el passat estiu vist el panorama posterior?

Quim Amorós ha dit...

Jordi, vist lo vist i a “toro pasado”, es a dir veient com ha anat tot i com pot acabar tot ara votaria que no. Però clar quant es va plantejar el referèndum tota aquesta informació no la teníem, per tant es política ficció.

Jordi ha dit...

No teniem informació? La informació que necessitavem era el contingut mateix de l'Estatut, res més.

Però vaja, m'alegra veure que gent de convergencia avui votaria no a l'estatut, no com a victoria partidista com potser o pot veure algu, sino perque quan alguns deiem que el NO era el millor per el Principat, era per que ens imaginavem coses com les que estan passant ara.

En fi...

El Petit ha dit...

Jordi, veient el que has dit. Com t'expliques que el president d'ERC va dir que va ser uun error votar NO a l'Estatut?Les poltrones no volen sacsades...

Maria Teresa ha dit...

Jordi,
realment no crec que el problema sigui el contingut de l'Estatut sinó la voluntat negociadora del govern espanyol. L'errada de CiU no va ser pactar un Estatut sinó amb qui el va pactar (recordes que és el mateix partit que vosaltres heu posat al govern català per dues vegades seguides?) i en les condicions amb què ho va fer. Penso que Catalunya només ha avançat en els moments en què ha estat imprescindible a Madrid (no per ganes del partit que hi hagi al govern espanyol sinó perquè no els queda més remei).
Un altre tema que considero bàsic és que la gent comença a pensar que prefereix un PP moderat que un PSOE (que sol tenir unes formes més amables però que és molt més centralista que el mateix PP) al govern espanyol. Com a mínim, el PP et diu que no a la cara i no et fa cada cinc minuts la "pirula" amb un somriure als llavis. Almenys si et diuen que no directament, pots discutir perquè amb els altres només fan que donar-te pel sac.

CLD ha dit...

quim, gràcies per visitar el meu blog, tot i la llunyania ideològica. He respost al teu comentari, per si vols continuar debatint... Jo també crec que hi ha Ciu per una estona. Teniu al votant de centre-dreta que no s'anima a passar-se al PP perquè aquí a Catalunya està dimonitzat, i això us afavoreix, a part del vot més específicament nacionalista. De tota manera, crec que en Pujol és insubstituible, ell sabia jugar molt be la carta del catalanisme sense espantar el vot de caire més conservador, cosa que no tinc tan clar amb els actuals líders.

Marc ha dit...

Esta clar, Quim, que les eleccions no es varen perdre solament per ”l’acoso i derribo” socialista i que son molts el factors que varen determinar el resultat dels comicis però s’ha de reconèixer que el missatge que transmetia el PSC va calar en les mentalitats menys crítiques i més idea-acceptants

Tant mateix soc conscient dels factors que ens varen conduir a la situació actual i els em parlat en persona en alguna ocasió, però millor que aquest debat el deixem enrere (però tampoc cal oblidar-ho) i treballem per allò que creiem que és més bo per a Tarragona.

No diuen que és amb les equivocacions quan tens l’ocasió d’apendre? Doncs endavant!!

D’altra banda, veient tal i com a quedat l’estatut no se si hauria votat que si o que no. Tot dependria d’un gran condicionant: s’hauria pogut redactar un altre, més ambicios que el present, sense que ningú (m’abstinc de anomenar noms per no ferir sensibilitats) l’hi passes el ribot, “qual carpintero enloquecido”, fins a deixar-lo com a ell li agradaria?
Personalment crec que no, aleshores prefereixo un de retallat que cap. No obstant, si algú signes que això hauria estat diferent i que hauríem pogut fer alguna cosa millor, doncs hauria votat que no i ens hauríem posat a treballar de nou.

No se si m’explico…

Salut!!

Quim Amorós ha dit...

Cld m’encanta debatre, així que has topat amb la persona ideal per fer-ho.
Mira no es que el PP a Catalunya estigui dimonitzat, es que fa por. No pels liders peperos catalans, que son bastant tolerants, sinó pels missatges i recadets que de tant en tant, cada cop mes sovint van deixant anar els seus líders de Madrid. Per tant el PP com en el seu dia va dir en Pujol es el Papus, es a dir fa por per veure per on poden sortir. De tota manera coincideixo amb la Mº Teresa que com a mínim van de cara i saps amb el que et pots trobar i pots intentar negociar, en canvi el PSOE molt de “talante” molta rialleta i bones formes, molta palmadeta a l’esquena, però després encara aconsegueixes menys perquè va ser que no. I te quedes amb un pam de nas i amb la sensació que t’han pres el pel i el calés.
Marc ja saps que hem parlat més d’una vegada de tot plegat i coincidim, per tant que els errors no es tornin a repetir i hem d’aconseguir que a Tarragona la gent torni a confiar en nosaltres, perquè ha estat CIU la força política que vertaderament ha transformat la Ciutat al llarg d’aquests 18 anys de govern a Tarragona

Marino José Pérez Creus ha dit...

Hola Quim,

estic d'acord amb tu que tots els partits estan patint petites o mitjanes crisis internes, fins i tot nosaltres fins fa poc. El que sí vull destacar de la crisi del PPC és que s'ha solventat en 24 hores i això demostra la cohesió interna que realment hi ha. Si no, només cal mirar els problemes que tenen a ERC amb la corrent Carretero o a Ciutadans amb el moviment liderat per Antonio Robles, duen i duran cua per llarg.

No obstant, crec que encara que vulguis donar una imatge pública positiva, les coses a CIU no seran mai fàcils degut a les bicefàlies que patiu i que patireu. Només cal veure els exemples Duran-Mas o Aregio-Vallvé.

Crec que un cop l'avi Pujol ha abandonat la nau, els principals líders de la federació s'han llençat a la caça d'un poder que abans estava ben definit i unificat amb Pujol i que ara es troba orfe entre dues aigües.

D'altra banda, crec que aquest tampoc és el principal problema de CIU, doncs sempre s'havia identificat com l'estendard de la dreta (deixem-ho en centre-dreta) burgesa nacionalista catalana, és a dir, la "gent bé" que estimava Catalunya per damunt de tot però des del respecte a Espanya. Però ara crec que això ja no he teniu massa clar, que patiu una crisi identitària deguda a la necessitat de moure el vostre espectre ideológic per captar més vots al PSC i ERC, cosa que us fa adoptar postures una mica extranyes i de vegades contradictòries.

Pujol va saber equilibrar els interessos de CIU i els de Catalunya respecte a Espanya amb astúcia, Artur Mas ha fet el ridícul públicament en masses ocasions (el notari us va costar les últimes autonòmiques i ho sabeu) com per a erigir-se com a un líder fort i creíble. He coincidit alguns cops amb en Mas i està força més preocupat de sortir bé a la foto que dels problemes reals dels ciutadans. Es un producte de màrqueting i punt. I ho dic sense ànim d'ofendre perquè em sap greu veure CIU en aquesta situació de descomposició.

Crec que fa falta un líder de veritat que digui i tingui les coses clares, fins llavors podeu seguir emparant-vos en que teniu més regidors, més vots o lo que volgueu, però seguireu mentint-vos a vosaltres mateixos. Si no fos pel PP, no haurieu tingut ni tan sols la Diputació. Encara que jo, si hagués estat Piqué o Rafa Luna no hauria signat l'acord fins que Artur Mas no hagués demanat disculpes públicament pel notari. Aquí vam badar nosaltres.

Confío en que trobeu un líder de veritat, proper a la gent i respectuós i intel·ligent amb les sinèrgies polítiques com ho va ser Pujol i com mai ho seràn ni Mas ni Duran i Lleida. Poso el mateix exemple per Tarragona, Aregio no dona la talla. Heu de buscar nous referents. Espero i desitjo que els trobeu, de veritat.

Salutacions Quim!

reflexions en català (marc) ha dit...

Hola, Quim,

A mi em sap greu, però CiU no acaba d'agafar embranzida i és incapaç de posar-se al dia.

Acabo de sentir a la ràdio que CiU demana al Govern català que avanci els calés que ha perdut la gent a Barcelona per culpa de l'apagada. No trobes que això és el mateix populisme-oportunismes-electoralisme que feien els altres quan eren a l'oposició?

Que es pensen que som rucs?

Que demanaran que ens avancin els calés a nosaltres quan ens quedem sense llum per enèsima vegada?

Per què els partits nacionalistes catalans no augmenten en expectativa de vot justament ara que hi ha un malestar profund en la nostra societat?

Quim Amorós ha dit...

Marino, gràcies per donar el teu punt de vista des de la teva perspectiva de secretari general de NNGG del PPC. Està clar que de Pujol només hi ha un, un sol Adolfo Suarez, un sol Felipe Gonzalez Que han estat líders carismàtics i han arribat a assolir grans victòries electorals. I està clar que els seus hereus ho han tingut més difícil, perquè la seva imatge quedava eclipsada per la ombra dels anteriors. Si vols es una mica el que ha passat a Tarragona, on de Nadal només hi ha un, i en Aregio ha quedat potser eclipsat per la figura que representava Nadal, i No hem tingut temps de donar a conèixer al nostre candidat, o no hem sabut fer arribar el nostre missatge de renovació de CIU, al mateix temps hauríem d’haver incidit més en la feina feta per l’ anterior equip de govern. Però després del cop rebut a Tarragona, estem en fase de reflexió i redreçant el rumb, perquè els ciutadans de Tarragona tornin a confiar en el projecte de CIU en un futur proper.
La situació a Catalunya Marino no es de falta de líder a CIU, líder tenim, i sòlid es Artur Mas que malgrat tots els condicionaments ha estat capaç de guanyar per dos cops consecutives les eleccions autonòmiques, i el segon cop amb més claredat i amb 11 diputats de diferència respecte al segon, però no ha pogut formar majoria perquè els altres tres perdedors junts, sumant majoria. I si et dono la raó ens vam equivocar amb lo del Notari, malgrat tot vam guanyar, cert que no vam arribar a les nostres expectatives en nombre de diputats, però vam guanyar i bé.
Et recordo per altra banda, que a Tarragona, menys els socialistes que estant molt contents per haver guanyat i ben guanyat augmentant en 2000 vots respecta al 2003. El resta de partits haurien de reflexionar que els hi ha passat: ERC que volia 4 regidors i s’ha quedat en dos i perdent 1100 vots,, però clar estan al govern. ICV que ha desaparegut del mapa Tarragoní perdent 2000 vots, PP que malgrat conservar els 4 regidors també ha perdut vora 1500 vots, i sobre tot nosaltres per la pèrdua de 2 regidors i gairebé 8000 vots i la pèrdua del govern de la ciutat.
Una abraçada Marino, espero veuret el proper dia 25 d'agost al Tòful

Cesc ha dit...

Quim, en Marino es president, no secretari general jeje.

Quim Amorós ha dit...

si, cesc, ho he vist després quan ja ho havia publicat.
lamento l'error

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Hola Quim,
Si alguna cosa sempre he tingut clara és que CiU no és cap accident conjuntural com la UCD. Té i tindrà sempre el seu públic i per tant, sempre opcions de governar a Catalunya.
En l'àmbit municipal s'han de replantejar estratègies (com el propi PP)però ja ha demostrat a Tortosa o El Vendrell que pot recuperar el poder.

Quim Amorós ha dit...

Gràcies Alejandro, pel teu comentari.
Encara que el cop a Tarragona a estat molt fort, estic segur que ens podrem recuperar aviat, i que com bé dius de la mateixa manera que a Tortosa i El Vendrell hem recuperat el govern . Ho podrem fer ben aviat a Tarragona, perquè estic segur que el projecte socialista per a Tarragona no es tal, només fum, encara que els hi saben treure molt de rendiment mediàtic i publicitari només del fum.