diumenge, 1 de juliol de 2007

CIU i la Governabilitat del Estat:

Des que van haver les primeres eleccions democràtiques a l’estat espanyol, CIU ha intentat sempre facilitar la governabilitat de l’estat, donant suport al partit guanyador a Espanya, al mateix temps que aconseguia millorar les transferències de competències autonòmiques o millorava la financiació.
Així successivament i sempre que a l’estat no hi havia majories absolutes, CIU a donat suport a UCD primer, PSOE després i PP en darrer terme.
(Tot i que sembla que només se’ns recorda per suport al PP). Aquest suport sempre ha estat suport de legislatura, però sense entrar al govern, això ens ha provocat un desgast polític perquè no sempre ha estat ben entès aquest suport, sobre tot arran del nostre darrer al PP la seva primera legislatura.

Properament, (si no s’avancen les eleccions), el proper mes de Març hi hauran eleccions legislatives a l’estat espanyol, i tot indica que ningú tindrà la majoria absoluta i per tant la nostra aportació tornarà a ésser decisiva.
Aquest cop, però els condicionants son diferents, no estem al govern de Catalunya, i seguir donant suport des de fora sense implicació no sembla la tàctica més adequada, per tant s’ha parlat de una suposada entrada al govern del estat de CIU. Això ha donat peu a que algunes veus es proclamen partidàries d’entrar i inclòs han sortit noms dels que serien ministres de CIU, cosa que d’altres han aprofitat per dir que a CIU i han divisions i que estem al borda de la trencadissa.
CIU es una federació de dos partits que porten més de 30 anys junts i que les decisions es prenen consensuades, per tant un cop es celebrin les eleccions, es decidirà en base al resultat electoral, primer ,si som necessaris per la governabilitat del estat, i segon en quines condicions entrem al govern si decidim entrar-hi i com.

Tot el demés es veure fantasmes a on no hi ha, i per tapar altres problemes d’altres partits que estan donant suport a un govern en el que no hi creuen, volen buscar problemes al nostre partit, i aquí si que no ens hi trobaran.

18 comentaris:

Marc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc ha dit...

Hola Quim:
Tant de bo tothom tingues tant clar aquest raonament perquè, com tu ben be dius, no sols em pactat amb el PP sinó que quan s’ha plantejat la situació, també ho hem fet amb els socialistes. Els mateixos que ens acusen inquisitorialment de pactar amb els populars. La meva avia segur que els hi recomanaria cues de panses (per fer memòria), jo els hi recomanaria dignitat i honradesa per afrontar la realitat i deixar d’una vegada d’acusar-nos del que no poden.
Ara toca esperar als resultats de les generals perquè tot el que ara es digui son pals de cec. Ara be, de segur que fins que aquestes eleccions no arribin servirem de “chivo expiatorio” per a més d’un que no te massa clar que es el millor per a Catalunya.
Malauradament l’enveja es molt dolenta.

Per cert acabo de ser la teva visita numero 500! Moltes felicitats per l'afluència de públic!!

Salut!!

Marc ha dit...

El primer comentari l’he suprimit perquè se m’ha colat un error tipogràfic que quedava molt lleig!

Salut!!

Quim ha dit...

Marc gràcies pel teu comentari.
Jo fa molt de temps que vaig descobrir quina era la millor opció per Catalunya, I clar que hem fet coses de malament, però vist lo vist i l’experiència dels dos tripartits, encara han fet més bons els governs de CIU.
Així que aviat tornarem a tenir responsabilitats de govern, i hem d'estar preparats.

Dídac Ramos ha dit...

Hola Quim,
Coincideixo amb tu: CiU serà decisiva en les pròximes eleccions de l’Estat espanyol. Alguns aprofiten per especular sobre si la federació es trencarà i qui serà ministre a Madrid. Tot això són meres maniobres polítiques, perquè tu bé saps, que qui veritablement té coses a dir, a fer i a proposar no parla dels altres partits sinó que fa les coses. Ara només cal mirar el panorama polític i veure qui fa què i quan, és molt senzill de veure i donar-se compte quina és la millor opció.

PS: He de posar la foto, me’n en recordo! :o)

Capità Tarragona ha dit...

Hola Quim!

Jo crec que CIU si serà decisiva a les generals, però que no ho ha de ser a qualsevol preu.
Abans de dir si pactarà ambPP o amb PSOE, penso que em d'esperar a que arribi el dia dels comicis i llavors, cap a les 22:00 de la nit si que podrem veure qui guanya i què volem fer.

Salutacions i enhorabona per la visita 500!

Josep ha dit...

Hem sap greu que siguin els que exigeixen a CiU que pacti amb ells. Sobretot el senyor Montilla. Siguin els mateixos que han fet tota mena de trípijocs i pactes per arraconar CiU a Catalunya. Me sembla molt hipòcrita per la seva banda.
Per cert qui ens acusen de ser equidístants i que podem pactar amb el PP, de la mateixa manera que CiU ha pactat amb el PSOE i l'UCD. I recorden sense parar CiU el seu pacte amb el PP.
També hi ha els que han fet us de l'equidistància, quan ja s'havien decidit a col·locar el senyor Montilla a la generalitat.

Tot pacte què fagui CiU ha Madrid s'ha de fer amb vocació Catalana amb l'objectiu de servir a Catalunya ja sigui des de l'oposició o des del govern o fora d'ell. Nosaltres hem de ser lliures i equidístants ara i ja pactarem després

Josep ha dit...

Quim tens raó els dos tripartits han estat per Catalunya com anar per l'autopista a 240 i tenir el fre de mà possat. Si no cremem el motor o el cotxe i tot podem estar contents.
L'últim govern Pujol per mi va tenir l'època més grisa i va ser mediocre en comparació a altres governs, però el tripartit l'ha fet bo.
Mai recordo tanta paralisí en el govern, sols 8 lleis en 4 anys cap gran actuació del govern tret de lallei de barris (que va anar a parar tot a barris de ciutats governades per ells, tret de Salt), tantes decisions incorrectes amb les seves marxer enrera i picabaralles, la competivitat caient, una societat civil tant "passota" i acomodada al que tènim i tanta subordinació a Madrid. Crec què hem de fer pedagogia del que esta passant, de l'esforç i tirem endavant pèl canvi a millor abans que tinguem Madrid i Valencia a anys llum i sigui massa tard.

Oriol ha dit...

Hola Quim,

jo crec que les eleccions que les males llengues deien que s'avançarien al novembre, ara, després d'haver trencat ETA la treva amb el govern, al senyor Zapatero el que li convé és que passi el temps i la gent se n'oblidi d'aquestes nefastes negociacions que el partit popular cada dia li recorda.

respecte a que CiU és una federació de dos partits i les decicions que es prenguin han de ser consensuades, és el que s'ha fet sempre i no s'ha de deixar de fer mai, sinó quin sentit té aquesta federeació.

Per últim, ja fas be de recordar que no només s'ha donat suport al partit popular a l'estat espanyol, ja que hi ha gent que té molt mala memòria i només se'n recorden del que volen.

Quim Amorós ha dit...

Josep: gràcies per el teu comentari, estic completament d'acord amb tu. nosaltres sempre hem estat equidistants i afavorint la governabilitat al costat del partit guanyador de les eleccions.
D'altres no poden dir el mateix i arraconen al parit guanyador.

Oriol: CIU al ser una federació com be saps ambdós partits tenen autonomia pròpia, encara que les decisions d'estratègia política han de ser comunes i consensuades, però ja se sap, sempre el que té el paper més petit vol tenir més protagonisme!!! que hi farem!!!. Al final sempre s’arriba a un acord pel bé de la pròpia federació

Cesc ha dit...

Primer de tot dir que jo no sóc dels que pensa que CDC trencarà amb UDC o al revés.

Pel que fa al fet que heu donat suport al Partit Popular sembla que us en avergonyiu quan en feu menció. Sempre s'ens acusa als populars de centralistes i en els anys del Partit Popular al govern s'ha suprimit el servei militar obligatòri i un gran feix de competències han estat transmeses a Catalunya.
Per això mateix espero que episodis com el fet d'anar al notari estiguin totalment superats, i el senyor Felip Puig deixi de dir dia sí i dia també que no pactareu amb el PP.
Riudoms, Tarragona i altres localitats han demostrat que el centre-dreta no nacionalista i el centre-¿dreta? nacionalista han ofert governs sòlids i estables.

No vull fer una crida al pacte, heu de pactar amb qui heu de pactar, però sí que heu de deixar els complexes a casa quan dieu que heu donat suport al PP.

Finalment dir que el tripartit és la pitjor formula que hi pot haver per Catalunya. Per mi Catalunya ha de ser una regió econòmica potent, i un pacte de socialistes, independentistes i comunistes està destruint el que fa un temps varem ser.

Quim Amorós ha dit...

Cesc no estem acomplexats d’haver donat suport al partit popular,ni ens avergonym jo he dit que només ens recorden que hem donat suport al partit popular i no diuen que també ho hem fet amb els altres (PSOE,UCD).
No estem acomplexats ni ho estarem mai, però a nivell estatal el PP havia endurit tant el seu missatge, que feia mal al sentiment del ciutadans de Catalunya, per això vam dir que no pactaríem mentre els dirigents del PP a Madrid no estiguesin més sensibilitzats amb el fet nacional català. ( potser lo del notari va esser una equivocació, volíem atraure el vot d’ERC i aquest va venir amb contagotes. Potser va ésser un error d’estratègia, o no, perquè de fet vam guanyar les eleccions amb solvència més d’onze diputats de diferencia envers el PSC, però... ja sabem com va acabar l’historia.
A Tarragona el pacte de CIU-PP ha funcionat bé, ha estat un exemple de fidelitat a un pacte de govern tots dos partits van mantenir el pacte fins el final(excepte els tres trànsfugues).
Gràcies per el teu comentari Cesc espero segueixis venint per aquí.

Artur ha dit...

El problema central de l'abstenció ve donat per la incongruència legítima de que els guanyadors acaben a l'oposició. Això no s'ha d'oblidar. CiU el que no pot fer ara és discutir constantment si s'escau o no entrar al govern. Potser primer caldrà esperar el resultat de les eleccions i posteriorment decidir.

Personalment crec que no es pot pactar amb qui incumpleix i enganya constantment (PSOE) o amb els que han fet una de les campanyes més anticatalanes dels darrers 150 anys.

Potser es podria allò de que la venjança és un plat que cal servir fred i que CiU no doni suport a cap d'ells. Que se'n treu de donar suport al més votat si quan es tracta de que guanyi a Catalunya la llista més votada ningú se'n recorda de la premisa tàcita!

Els catalans tenim experiència, i molta, en ellò de "cornuts i pagar el beure". Ara estem discutint quina beguda pagarem però els altres ja van planificant la nostra cornamente (i si s'escau, la sodomització)



Artur

Jordi ha dit...

La finalitat dels pactes amb UCD, PSOE i PP va ser la d’obtenir el màxim de rèdits per a Catalunya i la prova és quan mai hem tingut un ministeri a Madrid. Afegiria que en clau de Catalunya, CiU mai faria un pacte per investir un President no nacionalista, ni tant sols quan PP ens va apoyar, no van obtenir conselleries.

reflexions en català (marc) ha dit...

Quim, tu creus que Unió és perjudicial per a Convergència?

Jo sí.

Crec que l'actual Unió treu vots a CiU.

Salut

Quim Amorós ha dit...

Reflexions en català: m’has fet una pregunta molt directa i directament et contestaré, crec sincerament que Unió es perjudicial per CDC, sobre tot quan es despengen en declaracions que donen a entendre divisions dintre de la federació, donem l’imatge que ens estem barallant dia si dia també, encara que després accepten les condicions i callen, tenim molts exemples i no es qüestió d’anomenals ara.
Dit això també et puc dir que una trencadissa amb unió tampoc sembla factible, ja que la marca CIU es una marca que ha funcionat i potser els votants no entendrien una ruptura, encara que personalment crec que no ens afectaria gaire anar sols a les eleccions.
De tota manera el que jo pensi, no vol dir que tingui que ser. Segueixo dient que la federació de CIU ha tingut molt bons resultats anant junts, i fins que no es demostri el contrari seguirem anant junts, però ja que em preguntes la opinió estic d’acord amb el posicionament de la JNC, hem d’anar cap a la fusió. CIU una sola força política i una sola veu.

Elies ha dit...

El dilema que té plantejat CiU és important, d'aquells que afecten directament la seva naturalesa, el seu "ser".

Tant el teu post com alguns altres comentaris plantegen la dimensió estratègica que té el que es pugui fer després de les eleccions espanyoles.

Al meu entendre, i havent tractat al meu bloc (el conte de la lletera) les implicacions lamentables que té centrar el discurs de CiU en si s'ha d'entrar o no al govern espanyol i la major o menor duresa de les condicons, el debat s'hauria de situar en la línia que enceta el comentari d'en Jordi.

El suport de CiU als governs de Madrid, a la governabilitat, fós amb la UCD, fós amb el PSOE o fós amb el PP, tenien dos eixos estratègics:
1- CiU no ha entrat mai en la lluita caïnista espanyola, estripada, cruel, sovint immoral i gairebé sempre irresponsable. CiU ha estat una força responsable, que ha cregut en l'estabilitat com ha motor de progrés, i per això, quan ha calgut, sempre ha apostat per la governabilitat. Però aquest eix sempre ha estat subordinat al segon, Catalunya, que és la raó de ser de CiU. La raó de ser de CiU no és existir per poder "falcar" el govern espanyol de torn, com si fós un partit bisagra espanyol.

2- Per això, d'aquest suport CiU sempre havia procurat poder-ne extreure beneficis per a Catalunya, recuperar drets, assolir noves competències, millorar el nostre autogovern. Tot de coses bàsiques i a les que hi tenim tot el dret, però que si no és en aquestes condicions, els governs espanyols sempre, sigui quin sigui el seu color, ens han negat. El suport a la governabilitat eren rèdits per a Catalunya, una Catalunya que governava CiU. Perquè la raó de ser de CiU és Catalunya.

La situació actual és molt i molt diferent. Si la raó de ser de CiU és Catalunya, però a Catalunya una aliança tramposa de partits esquerranistes envia sistemàticament CiU a l'oposició... quin sentit té, en aquesta situació, entrar a un govern a Madrid, del mateix partit que a Catalunya t'envia a l'oposició??? Quin sentit té la presència de CiU al govern espanyol si a Catalunya està a l'oposició? Si s'entra en aquestes condicions al govern espanyol, l'actuació de CiU serà exclusivament en clau espanyola. Se la jutjarà per la gestió que faci exclusivament en clau espanyola. I això pot tenir conseqüències catastròfiques per a CiU a Catalunya, que és la seva raó de ser.

Quin paper faria CiU a Catalunya, estant a l'oposició d'un govern presidit per un personatge del mateix partit del president del govern espanyol, a qui donaria suport? Frega l'esquizofrènia.

D'altra banda, CiU podria donar suport al govern espanyol, sense necessitat de ser-hi. Com sempre ha fet. Això li permetria continuar exhibint el seu bagatge de responsabilitat, però no paralitzaria la seva tasca d'oposició al nefast govern tripartit de Catalunya. I aspirar així a recuperar el govern de Catalunya i redreçar el nostre rumb nacional.

Però -i amb això acabo- l'escull d'aquesta posició i estratègia que permetria CiU centrar-se en recuperar el poder a Catalunya, que és la seva raó de ser, són les ambicions personals desmesurades, quasi indecents. Aquestes ambicions tenen noms i cognoms, JA Duran i Lleida. Vol ser ministre i té por que se li passi l'arròs. I per la seva ambició personal és capaç de sacrificar tot el projecte de CiU. Al cap i a la fi, després de ser ministre ell ja haurà satisfet les seves ambicions, i li importa tres pebrots la situació en què quedi el projecte de CiU. A mi plim, deu dir.

Quim Amorós ha dit...

Elies, el teu comentari es molt asenyat i estic d’acord en tot amb tu.
Sempre que CIU ha donat recolçament era per millorar a Catalunya que a la fí es el nostre objetiu .
Un Govern a Madrid sense majoria que precisés el nostre suport, repercutia en millores de finançament, competències, i infrastructures, fruit del nostre suport allà i del nostre govern aquí.
Tens raó que ara els condicionaments no son els mateixos, aquí el tripartit per dos cops ens ha arraconat, ERC s’ha subordinat al PSOE i no posaran en conflicte els interessos del PSOE , tal i com ho estan demostrant.
Per tant l’única força que vetllarà per Catalunya, es i seguirà sent CIU, i ens haurem de replantejar si a Madrid guanya el PSOE sense majoria, que per obtenir el nostre suport passa per la dissolució del tripartit i la recuperació del govern que ens pertocaria per haver guanyat les eleccions. I cas de guanyar el PP, donat el seu discurs anticatalà deixar que busquin altres aliats i mantenir-nos al marge, tampoc formar part d’ una coalició amb altres forces polítiques per apartar al PP del Govern si n’és el guanyador.