dijous, 26 de juliol de 2007

La decisió més important

Avui, potser sorprendré a tothom, però vull dedicar aquest article a la meva família. Avui fa 16 anys que vaig prendre la decisió més important de la meva vida, em vaig casar amb la Loreto, i això ha estat sens dubta la millor decisió .
Cert que quant ella em va conèixer ara fa 19 anys ja estava ficat en política, era el president de la JNC de Tarragona i era regidor a L’Ajuntament de Tarragona, que compaginava amb guàrdies a Urgències de Sta Tecla, Cert per tant que sabia que havia de compartir el meu amor per ella amb la meva passió per la medicina i per la política, I la Loreto va estar disposada a compartir-ho. Així un 27 de Juliol de 1991 ens vam casar a L’Ermita del Loreto de Bràfim, essent un dels meus testimonis en Joan Miquel Nadal llavors alcalde de Tarragona.
Durant el temps que vaig estar a L’Ajuntament em va fer sempre costat i va tenir que suportar els bons i mals moments que la política ens de parava, retards a l’hora d’arribar a casa, poca vida familiar donat els innumerables actes als que hi havia d’anar, etc. etc. Això es va agreujar amb l’arribada del nostre fill gran Jordi l’any 1993, que pràcticament no vaig poder disfrutar durant els seus dos primers anys de vida, donat la feina que jo tenia a L’Hospital i a L’Ajuntament, això ens va crear més d’una situació difícil que vam poder superar amb el meu compromís que els hi dedicaria més temps.
Quant l’any 1995 En Nadal em va demanar dedicació exclusiva a L’Ajuntament va ser el moment de dir-li que no, el meu futur no podia estar supeditat a la política, jo havia de triar i vaig triar la família i la medicina.
L’any 1999 va néixer el nostre segon fill en Pol, i aquest sí que l’he pogut disfrutar des de el primer dia, us puc assegurar que estic entusiasmat amb la meva tasca de pare de família, que intento exercir de la millor manera que sé.
Evidentment he seguit vinculat amb el mon de la política perquè també us asseguro que això es porta dins i quant a l’any 2004 em van demanar que em presentés a president local de CDC, vaig consultar-ho amb la meva família i recordo al Pol que llavors tenia 4 anys que em va dir “si tu fas de president qui farà de papa”, i vaig prometre que la família seguiria estant per damunt de tot.
Com he dit al començament ,aquest post va dedicat a la meva família que son la meva gran passió i vull agrair a la Loreto que volgués formar part de la meva vida, i que m’hagi donat els dos meravellosos fills que m’ha donat el Jordi i el Pol. Tinc molt clar una cosa, podria prescindir de la política, però no puc ni vull prescindir de la meva família.

17 comentaris:

Oriol ha dit...

Quim, en primer lloc enhorabona pel teu aniversari de noçes.
a mi encara hem queda una mica per poder penjar un post d'aquests, jeje.

Està clar que s'ha de tenir molt present que per molt que et vulguis dedicar a la política per molt que t'agradi,o a qualsevol altre cosa, mai t'has d'oblidar de la teva família, i s'ha d'anar compaginant la feina que es fa fora de casa amb la que et toca fer a casa.

Espero tornar a veure el post de les bodes de plata i de les bodes d'or més endavant, senyal que estaràs igual de bé amb la teva família, i a part , que encara tindràs el blog actiu, jaja.

Res més Quim, només donar-te l'enhorabona i records a tota la família.

reflexions en català (marc) ha dit...

Per molts anys!

Maria Teresa ha dit...

Quim,
moltíssimes felicitats pels quatre i coincideixo amb tu que la família i els amics són fonamentals en la vida i que cal cuidar-los i mimar-los sempre.
Una abraçada,

Jordi ha dit...

Doncs res tu, moltes felicitats! 16 anys... jo en tenia 4 aleshores... xD

Quim Amorós ha dit...

La veritat, es que vam tenir moments durs, sobre tot per la meva poca presència a casa donada la meva feina. I reconec que la Loreto es va sentir molt sola. Ella sempre diu que quan vaig deixar de ser regidor de L’ajuntament, ella va recuperar un marit, i el Jordi va recuperar al seu pare, i sincerament té tota la raó. El Pol d’aquesta època no diu rés perquè no hi era encara. De vegades només valores les coses quan ja no les tens o les has perdut per sempre, i jo no volia perdre allò que més estimo.
Teresa tens raó també amb que els amics també son molt important, però en aquest article he volgut fer un homenatge a la meva família, que per mi son el més important en aquesta vida.
Oriol, encara que et queda molt de temps encara, segur que seràs un gran cap de família, un marit ideal i un pare modèlic, perquè ets bon jan.
Marc gràcies, suposo que ja saps el que representa el compartir la teva vida amb la persona estimada.
Jordi, 4 anys tenia el Pol quan em va preguntar que qui faria de pare si feia de president jejejeje, Tranquil que també t’arribarà tard o d’hora a tu el matrimoni, o la vida en comú o el que sigui.

BeRt ha dit...

Molt bonic quim, com molt be has dit intentar viure de la politica es molt arriscat, i en aixo vas pendre una gran decisio, la familia es lo primero...


PD. Continuen sense anar-me els accents xD

Cesc ha dit...

Un post molt emotiu en homenatge a la institució més preciada que té la nostra societat, la família. Enhorabona per l'aniversari saps que et desitjo tot lo millor! D'altra banda no et preocupis pel temps que vas estar ocupat i no et vas dedicar tant com haguéssis volgut a la família. El meu pare per motius laborals sempre era fora de viatge i es va perdre les meves primeres passes, i els primers 2 aniversaris, també recordo com del 1987 al 1991 va ser regidor i els divendres a la nit tenia reunió de partit i jo li demanava que no marxes i ell obligatòriament havia de marxar. Tot i així, els bons records que tens ho supleixen tot i avui dia tinc una relació amb el meu pare inmillorable. Segur que tu també la deus tenir i la tindràs! Una abraçada

BeRt ha dit...

Quim, si et sonen els cognoms Sas i Salanova sabras qui soc ;)

PD. Ja en vaig tenir un de blog, en aquest cas de futbol, i el vaig deixar al cap de un tempts per la rao de que a mi m'agradava fer uns posts llarguissims i molt complets amb fotos, taules de estadistiquies, etc, al mes pur estil Marti Perarnau que segur que algu d'aqui sap de qui parlo, pero la falta de temps i la poca afluencia de gent em va fer tancarlo, tu tens molt mes de gantxo com a presiden de CDC Tarragona, i tampoc puc fer un blog politic ja que no en se gaire...

Lo que si m'agradaria es fer un blog per reunir els ciutadants normals i corrents i que donguessin la seva opinio, i tractar temes d'interes, reclamar per carrers en mal estat, fer una mica d'oposicio a govern pero sene miraments politics, simplement sent el poble...

Anims Crack, Bojan... Impresionant, oi?

Quim Amorós ha dit...

Hosti, Albert, no havia caigut que eres tu?
T’agraden els meus posts?, quant tinc que fer autocrítica també la faig. Ja saps que sempre dic el que penso, i esta clar que nosaltres no som el melic del mon.
Bojan al•lucinant tio!!! El Pol ja el vol fixar per la playstation.

El Petit ha dit...

Quim, el post es molt bonic i és bonic que avui en dia alguns pares facin homenatges a la família i es preocupin per ella, segur que deus ser un pare collonut que escolta als fills i es preocupa per a que el dia de demà es puguin valdre per si mateixos, segur que deus saber tú més que jo que els valors que els hi vols inculcar son valors que has anat aprenent amb l'experiència i els que t'ha esneyat la vida i no pas el que l'Estat et vulgui imposar i que ningú t'hagi de treure les teves prerrogatives com a pare dels teus fills(Educacion para la Ciudadania) Jo em considero afortunat pels pares que he tingut.

Pero t'he de dir, que jo firmaria ara mateix per portar la vida que has portat-i portes-. Una abraçada

El Petit ha dit...

Ah ! i felicitats...com diu en Jordi jo també tenia 4 anys quan et vas casar. Em portes tota una vida d'avantatge xD.

Quim Amorós ha dit...

Jope, petit, em fas sentir vell, i mira que em resisteixo a aceptar que soc gran jejejeje. Però,si em sento molt satisfet educant als meus fills i inculcals els valors que crec que tenen d’aprendre, això es correspon amb una confiança mútua que fa que a casa tot es parli i ens demanin opinió.
Vinga Joel, segur que tu també seràs un gran pare el dia que tinguis fills.

Pau Pérez ha dit...

Moltes felicitats!

Al maig va fer 23 que em vaig casar i 16 em semblen pocs...

En el meu cas, he tornat a la política quan els meus fills son ja grans i entenc perfectament els teus problemes de conciliació.

M'ha sorprés molt gratament trobarte tan actiu a la blogesfera, i aixì entre tots dos pugem una mica la mitjana d'edat!

Gràcies per linkarme, avui mateix t'incloure al grup "d'amics"

Quim Amorós ha dit...

Pau, he intentat posar un comentari al teu blog i em surt no se que de spam i no el puc posar.
gràcies per entrar i fer comentaris al meu.

Anònim ha dit...

És ben curiós que diguis dos cops que no has pogut "disfrutar" dels teus fills i no que els teus fills no han pogut disfrutar del seu pare.....

Quim Amorós ha dit...

Anònim:
Tens raó, però una cosa va lligada a l’altra, jo no vaig poder disfrutar del meu fill gran i el meu fill no va poder disfrutar del seu pare.
De fet quan vaig deixar L’ajuntament la meva dona va dir que ella havia recuperat un marit i el Jordi havia recuperat al seu pare.

Hurtis ha dit...

Quim,

M´ha agradat molt aquest "post" ja que al segle XXI la Familia continua com a pilar fonamental se la societat. Fas bé en prioritzar la teva familia (i els seus valors morals) i la medicina. La política ho envolta tot a la vida, i crec que és totalment compatible; un altre cosa és dedicar tot el temps a fer política i "waste the time" amb coses que al cap i a la fi no tenen cap importància. Enhorabona per la familia que tens i... a continuar com a exemple per la resta de tarraconins.

Des de Freiburg,

Hurtis