dissabte, 3 de setembre de 2011

Davant els constants atacs contra els nostres drets, ni un pas enrere!!



El Govern de Catalunya ha anunciat que farà una "defensa enèrgica del model lingüístic, i que davant la sentència del TSJC que obliga als centres docents a afegir el castellà com a llengua vehicular en un termini de dos mesos, la consellera de ensenyament Irene Rigau ha assegurat que el Govern presentarà "un recurs" a l'aute per "defensar amb tota fermesa un model que ha esdevingut patrimoni col·lectiu del nostre país que no ha generat conflictes, un model que no ha generat diferències i ha garantit la cohesió social". Aplaudeixo la decisió del govern, no podia ser d’una altra manera, i esperem que tots els partits polítics catalans facin costat al govern.

Davant de l’enèsim atac en contra de les nostres institucions, de la nostra llengua, del nostre país, cada cop tinc mes clar que ja no ens uneix res amb un estat que no ens respecta com a poble, que ens oprimeix, que ens espolia i que ens menysprea.

Tot i que jo sempre m’he considerat independentista, considero que la independència havia de arribar quan la majoria del país ho reclamés, quan hi hagués una amplia massa social a favor de la sobirania nacional de Catalunya, mentre... considerava que podríem encaixar i/o ens podríem sentir mes o menys còmodes amb espanya si realment ells estiguessin per la feina de convertir l’estat espanyol en un vertader estat federal, i que Catalunya tingués un estatus propi, amb poder de decisió i amb un concert econòmic per poder gestionar els nostres propis recursos. Però això no ha estat així, hem passat de tenir una constitució que no es podia tocar, ni volien tocar per convertir Espanya en un estat federal, a tenir una constitució a la mida del PSOE i del PP, cercenant encara més la minúscula autonomia que tenia Catalunya, han aconseguit que l’estat sigui encara mes centralista del que es.
La sentència del TC carregant-se l’estatut, i la posterior sentència de TSJ, em fan replantejar que ja ni ha prou!!!, ja ni ha prou de ser simpàtics, ja ni ha prou de ser cornuts i pagar el beure, ja n’hi ha prou de tants afronts i que a sobre ens mirin malament. Com ha dit el president Mas... “aquesta reforma puntual de la Constitució se la fan entre ells, sense consultar ni deixar participar als altres. Vol dir que no se’ns vol; que se’ns exclou; que passen de nosaltres. cada vegada la distància de tot tipus, també l’emocional, entre Catalunya i la resta d’Espanya, anirà creixent. Cada cop estarem més lluny i més separats",

Davant de tot això hem de tancar files, posar-se al costat del Govern de Catalunya per defensar els nostres drets, la nostra llengua, les nostres institucions, la nostra sobirania, i preparar-nos per plantejar definitivament el dret a decidir del nostre poble, Si la negociació pel pacte fiscal o del concert econòmic fracassa com tot sembla indicar, llavors sí que li haurem de posar definitivament una data al referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, es la nostra responsabilitat i es el nostre deure.

Subscric fil per randa les paraules de Santi Vila diputat de CIU al Parlament de Catalunya i alcalde de Figueres “"Desolats davant de tanta incomprensió, sembla inevitable certificar que l’estratègia possibilista del catalanisme va morir amb el segle XX. Que el nou segle reclama, doncs, inexorablement, obrir el camí de la secessió. Per una qüestió merament formal, resta només d’esperar l’inici de la nova legislatura i el fracàs del pacte fiscal".



diumenge, 28 d’agost de 2011

La independència no es pot obtenir per pacte, la independència l'han de proclamar els catalans." Heribert Barrera




La independència no es pot obtenir per pacte, la independència l'han de proclamar els catalans." Aquestes paraules van ser pronunciades per Heribert Barrera el 10 de juliol del 2010 en la multitudinària manifestació en defensa de la independència i del dret a decidir, participant de manera activa amb 93 anys d’edat.
Heribert Barrera ha mort aquest dissabte a Barcelona als 94 anys. Polític i científic, ha estat un dels dirigents més destacats d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual s'ha mantingut fidel fins als últims dies. La seva trajectòria sempre ha estat marcada per la reivindicació persistent de la independència de Catalunya.
La seva defensa de Catalunya el va portar a una polèmica el 2001, quan es va publicar el llibre 'Què pensa Heribert Barrera', el recull d'unes entrevistes que li va fer el periodista Enric Vila. Allà, Barrera parlava de la immigració com un perill per a la desaparició de Catalunya. "les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya", "és evident que qualsevol persona que vulgui espanyolitzar Catalunya té interès que la immigració vingui cap aquí" Es referia l’interès del Franquisme per espanyolitzar Catalunya, Però el que no comptava el franquisme.. es que els fills o nets dels nouvinguts se sentirien part del país del que van néixer i per tant.. encara que fessin falta un parell de generacions.. el sentiment de país, de nació tornaria a reeixir!!! i ara estem en condicions de aconseguir que la majoria del país estigui d'acord amb la sobirania nacional, i la independència del país opressor.

Barrera no ha pogut veure complert el seu somni, però ha deixat una petjada, i un camí a seguir ,un testimoni que d’altres seguirem per veure algun dia complert el seu somni i el de molts patriotes catalans. El dret a decidir dels catalans cada cop esta mes a prop.

Ara en el moment del seu adéu, i de passar revista a la seva trajectòria, la majoria de líders polítics del país enalteixen la figura d’en Heribert Barrera, però com sempre surten els de ICV pixant fora de text i en boca del diputat Jaume Bosch diuen que lamenten la seva mort, però que en Barrera va barrar el pas a la esquerra al pactar govern amb CIU, que li va permetre esser escollit president del Parlament de Catalunya. Senyor Bosch, Barrera va afavorir amb el seu gest un govern catalanista que va ser el començament de la recuperació nacional del nostre poble. Ja hem conegut posteriorment que ha fet un govern tripartit de esquerres a Catalunya, amb ICV al poder... mes val que no ho recordem... ni que es torni a repetir pel bé de Catalunya. Que miserable el Sr Bosch i ICV !!!! han passat 32 anys.. i encara li retreu el dia de la seva mort.

En Barrera sempre deia que “no s’ha de cedir davant les injustícies” I tal com diu el President Mas “Si en aquests moments cedíssim al dolor de la injustícia amb què som tractats, i a les ofenses que com a poble rebem, si ens deixéssim dominar per la por, segur que ho tindríem mal parat perquè perdríem les nostres virtuts tradicionals de tenacitat, paciència i seny'. Descansi en pau Heribert Barrera, patriota i mestre de patriotes".


dissabte, 23 de juliol de 2011

I... encara protesten!!!



Fa uns dies es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, mes o menys tothom esperava i així han estat que fossin uns pressupostos de contenció de la despesa i restrictius tenint en compta la situació de crisi econòmica que pateix el país, i l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es responsable de la situació actual.
Dóna la sensació per la teatralitat que li han posat els diputats de ICV, (tots ells amb el cartellet de stop a les retallades..) que ells no hi eren en aquella nefasta etapa tripartita, que ells.. no son responsables del gran dèficit creat per l’anterior govern, i la realitat, encara que sigui dura i a ells no els hi agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i van crear un dèficit de 7500 millions de €, i... evidentment ICV hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit.

Les mesures restrictives son doncs. conseqüència de la situació a la que ens van abocat ells, i.. en lloc de fer costat al govern per sortir el mes aviat possible de l’atzucac, va i encara tenen el cinisme de criticar les mesures, i no assumir la seva responsabilitat.
Quina solució donen els antics socis de govern per eixugar aquest dèficit que ells mateixos van crear???, ho pagaran ells???, perquè clar... dia si dia també van surtin factures creades pel govern anterior, sense consignar que s’han de pagar.. sense anar mes lluny hi ha un forat enorme de deute del nou Hospital de Sant Joan de mes de 40 milions de €, que exigeixen cobrar, perquè la feina esta feta, però els calers no hi son.
I mentre el pijo progre de l’Herrera i els seus, amb una frivolitat impressionant enganxat amb un cartellet amb unes estisores en contra de les retallades. Que pretén en Herrera?? Que no apliquem mesures de contenció??, que encara ens endeutem mes??, tal i com van fer ells??
La resposta del president Mas a Herrera ha estat contundent “Nosaltres ara podríem fer una cosa, que és seguir-nos endeutant d’una manera completament esbojarrada, i no passaria absolutament res, al revés, incrementaríem sous, contractaríem més gent, donaríem més serveis". "I on ens portaria això, senyor Herrera? On ens portaria? A la bancarrota? A la ruïna com a país? A la liquidació com a institució? A algunes coses que estem veient molt a prop nostre, que estan passant, que no ens les ha d’explicar ningú i no és en un altre continent, és a dintre de la Unió Europea, per part de països independents, per cert, que tenen poder polític?".

I certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes i manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer prèviament a les eleccions municipals, Però la majoria silenciosa d’aquest país entén les mesures correctores aplicades pel govern i els hi dona suport.
El govern de Catalunya ha avisat que encara patirem un parell d’anys.. però tenim un govern seriós i rigorós que sap el que es fa, liderat pel president Mas, que sens dubta ens traurà de la crisi i aixecarà el país.

diumenge, 12 de juny de 2011

Ballesteros alcalde en minoria a Tarragona. Es presenten 4 anys intensos!!



Finalment, després que durant 18 dies semblés el contrari, al final no es va concretar el canvi en positiu i en Ballesteros es de nou alcalde de Tarragona. Des de aquí el vull felicitar, primer per la seva victòria electoral, i després per la seva investidura com alcalde. Espero que aquest cop, sense una majoria estable sigui capaç de ser l’alcalde de tots i no només dels seus amics.
També vull dir que tinc els sentiments una mica enfrontats, es a dir.. per un cantó estic molt content de l’èxit electoral de CIU a tot Catalunya, amb l’assoliment d’alcaldies tradicionalment socialistes com poden ser Barcelona, Girona, Igualada, Reus, Vilanova, Vilabella ... Les majories absolutes a Valls, Tortosa, Sant Cugat del Vallès... Per primer cop som la primera força política també a nivell municipal i això m’omple de joia com a militant de Convergència que soc, perquè un cop més la ciutadania del nostre país ha confiat en el nostre projecte. Però no estic del tot satisfet perquè aquesta pujada general de CIU no ha estat també a Tarragona, i això em fa reflexionar, de perquè a Tarragona, hem perdut les eleccions, vots, i un regidor, i.. el PP ens ha estat capaç de empatar, Nosaltres propugnàvem un canvi en positiu, volíem liderar el canvi a Tarragona... i els resultats donen que el canvi es possible.. però no el podem liderar nosaltres, el peatge que havíem de pagar era molt alt. No podíem convertir l’alcaldia de Tarragona en una subhasta.
Dit això des de CIU ens pertoca restar a la oposició donat que si el canvi ara per ara no es possible, el que no podem fer es pactar amb els socialistes i fer sociovergència, quan justament el que hem dit es que aquest govern municipal i en concret aquest alcalde no ha estat bo pels interessos de la nostra ciutat. Nosaltres tenim un projecte de ciutat, i una excel·lent candidata per poder portar-ho a terme, ara no a estat possible, però hem posat les bases per poder assolir el govern de Tarragona, i des de la oposició fiscalitzarem i treballarem per un ajuntament transparent, i proper al ciutadà, i que els amiguismes i sectarismes s’acabin.

Des de la humilitat pels resultats que hem tret a Tarragona, haurem de valorar molt acuradament, perquè a la ciutat hem perdut vots. Valorar també perquè aquests vots ens tornen a les eleccions al Parlament de Catalunya i ens volen a les municipals. Alguna cosa no estarem fent bé quan els ciutadans no ens donen el seu suport en les eleccions a l’Ajuntament i en canvi si que ens el donen en d’altres eleccions.
Les causes poden ser múltiples i a nivell de comitè executiu local i de la militància del partit haurem de fer totes les reflexions que pertoquin.
I també des de la humilitat de la derrota, prepararem amb totes les nostres forces i il·lusions la nostra propera victòria.
La nostra alternativa a l’actual govern de la ciutat, està encapçalada per una dona valenta, ferma, preparada, que dona la cara, que no s’arronsa davant de les adversitats i que ressorgirà com el ave fènix per liderar el nostre projecte. No dubteu Victòria Forns serà l’alcaldessa de Tarragona quan toqui, es a dir a les properes eleccions municipals que les guanyarà segur.

divendres, 15 d’abril de 2011

Aquesta es la veritat!!!. La herència que ha deixat el tripartit es un pufo de 7500 milions de € de dèficit .


Es diu ràpid si, però la xifra es esgarrifosa, el govern tripartit ha deixat Catalunya a la vora del col·lapse econòmic, amb un dèficit de 7500 milions de €. Només a Sanitat el dèficit l’any 2010 era de més de 850 milions de €, i a més a més l’estat ens ha birlat i no ens pagarà 1450 milions de €, amb el beneplàcit dels propis socialistes de Catalunya que ho van permetre, votant a favor dels pressupostos a Madrid. I resulta que en lloc de demanar disculpes per la seva nefasta gestió, en lloc de assumir responsabilitats pel greuge fet a Catalunya, es dediquen a escalfar l’ambient, a manipular a la opinió pública mentin descaradament, i actuant com a vertaders agitadors fent sortit a la gent al carrer i muntant manifestacions gairebé diàries, tot dient que el Govern de CIU amb les mesures de contenció econòmiques que vol aplicar,( i que haurien d’haver aplicat ells), es vol carregar l’estat del benestar, la salut i l’ensenyament. i.. res mes lluny de la veritat, com sempre.. els antics socis del tripartit defugen de tota responsabilitat, es... com si no haguessin estat al govern fins fa nomes 3 mesos, els socialistes carreguen contra les mesures econòmiques, però al mateix temps exigeixen contenció, i ens diuen cada dia que volem tancar hospitals, escoles, i quiròfans. El pijoprogre del Herrera de ICV insisteix una vegada mes que el govern de CIU es vol carregar l’estat del benestar i la salut, quan han estat ells amb la seva irresponsabilitat incrementant el deute, qui han posat en perill la viabilitat de Catalunya, de seguir així ens haguéssim trobat en una situació de col·lapse total.



Resulta que aquest dèficit de 7500 milions de € s’ha de pagar, ningú ens el condona, i.. per tant amb menys recursos i mes deute, la única solució es la contenció del gasto, la optimització de recursos i la retallada pressupostària. I això afecta a tots els camps.. i evidentment també s’ha de fer contenció a Sanitat i ensenyament. No es tancaran hospitals ni escoles com s’ha dit, sempre per vacances d’estiu o setmana santa s’han tancat quiròfans des de fa una pila d’anys perquè la activitat assistencial quirúrgica baixa en període vacacional, i s’aprofita per donar vacances al personal, a que ve ara dir que es tanquen quiròfans per setmana santa si sempre s’ha fet??.


Amb l’horitzó de les eleccions municipals, els socialistes, desprès de la seva patacada a les eleccions al Parlament de Catalunya, secundats pels sindicats que també tenen eleccions properament, s’han aferrat al piló de les retallades per fer creure al mes pur estil demagògic que CIU es la culpable de la situació actual, I.. ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou de demagògies, de cinismes, i de mentides.


El govern de Catalunya ha demostrat el seu sentit de la responsabilitat explicant la situació actual i anuncien les mesures de xoc per fer front a la crisi i a la situació de col·lapse econòmic a que ens havia abocat el tripartit, i anuncia unes mesures que son evidentment impopulars, que les afrontem malgrat estiguem en època electoral, perquè el govern de CIU pensa en clau de país i no en clau electoral. Hagués sigut mes còmode no haver fet res, esperar les eleccions i aplicar-ho després, però no hagués estat responsable, i el govern de Catalunya es un govern responsable, seriós i rigorós. Que tothom estigui tranquil la qualitat en la Sanitat no es veurà afectada, la qualitat en l’ensenyament tampoc, ningú es quedarà al nostre país sense ser atès a un hospital, ni cap nen es quedarà sense escola. Que ens hem de estrènyer tots el cinturó sembla que els ciutadans ho tenen clar, esperem que els partits politics de la oposició també ho entenguin, que deixin d’una vegada les qüestions electoralistes i es posin a treballar junts amb el govern per treure el nostre país endavant.. que ja toca.

dijous, 7 d’abril de 2011

Dels nervis i crispació dels socialistes, al canvi tranquil de CIU


Es detecten molts nervis a can socialistes, i això que fa uns mesos tenien gola avall que a Tarragona guanyarien de carrer gairebé sense fer res, nomes per la cara bonica del alcalde rialler,. Però resulta que només amb rialles no es poden guanyar unes eleccions, i que quan arriba el moment de passar comptes, i l’únic que poden vendre es fum, promeses incomplides, projectes que s’havien de desencallar en 6 mesos i que mai més s’ha sabut res, la ciutat mes endeutada que abans, sense lideratge clar de capitalitat, i amb un alcalde que calla davant dels governs dels seus companys, resulta doncs que les rialles es trasformen en ganyotes, i els hi surten els colors, però de ràbia, perquè veuen que el seu projecte esta esgotat, que perden suport popular dia a dia, que la davallada socialista s’acosta i que segueix inexorablement la seva caiguda lliure.


Els sondejos i tendències diuen que a Tarragona no hi ha res decidit, que... ja no guanyen de carrer, i que la Victòria Forns pot ser la propera alcaldessa de Tarragona. Aquesta es la realitat, a Tarragona, la Victòria Forns pot ser i serà la propera alcaldessa de la ciutat, i podem dir amb orgull el que el president Mas va pronunciar l’altre dia en l’acte de presentació de la llista municipal de CIU, “Que la transformació de Tarragona va ser duta pels successius governs de CIU, i del alcalde Nadal” . El parèntesis d’aquests 4 anys de socialistes només ha fet que frenar l’impuls que la nostra ciutat havia adquirit. Amb el govern Ballesteros hem anat enrere en tots els sentits, la ciutat avui està pitjor que fa 4 anys. I les promeses i rialles ja no se les creu ningú, per moltes sardinades i excursions que vagi pagant als jubilats de Tarragona .


La Victòria Forns encapçala un projecte renovador sota les sigles de CIU, una marca que lluïm amb orgull, perquè sabem que CIU a Tarragona ha estat essencial pel desenvolupament econòmic, cultural, turístic, patrimonial, esportiu, i del benestar dels ciutadans. Nosaltres no tenim necessitat ni de amagar les sigles com fa el PSC ( sembla que la marca Socialista ja no ven, i per això l’amaguen), ni tampoc d'amagar al nostre líder, Artur Mas, President de Catalunya, d’altres en canvi aconsellen a Zapatero que s’estigui quietet i que no vingui a Catalunya, perquè encara els farà perdre mes credibilitat. Estan nerviosos si, molt nerviosos, ens ataquen dient que nosaltres els insultem quan el que fem es fer veure les seves mancances, els seus incompliments, les seves mentides... i ells, que s’autoanomenen d’esquerres i progressistes han demostrat que son uns sectaris, i Ballesteros no te cap mena de pudor en canviar un refrany “del perro del hortelano...”, per dir “la perra del hortelano...” referint-se a la nostra candidata, i.. això resulta que no es un insult.

En tot cas nosaltres tenim un projecte de ciutat que vol seguir sent impulsor de la nostra ciutat, que posi de nou el nom de Tarragona al mapa, que lideri a la resta de pobles i comarques tarragonines i que gaudim de una ciutat de la que ens poguem tornar a sentir orgullosos. I aquest projecte nomes el pot liderar una persona entusiasta i enamorada de la ciutat, una persona que amb l’ajut de tots farà que Tarragona sigui el cap i casal de les comarques del sud. N’estic segur que Tarragona guanya amb Victòria Forns, el canvi tranquil es possible, entre tots fem-ho realitat. Victòria Forns la alcaldessa que Tarragona necessita.

dissabte, 5 de març de 2011

Artur Mas: "Amb menys diners hem de fer més i millor"!!!


Les mesures econòmiques que pensa aplicar el Govern de Catalunya, han aixecat ampolles especialment al sí grups politics de la oposició, que no fa ni dos mesos estaven al govern tripartit, que per altra banda els deixa en evidència per la seva nefasta gestió.
Sembla que parlar del dèficit provocat per l’anterior govern, i del mal gastament dels recursos sigui una heretgia, i ara en lloc d’assumir responsabilitats, despisten del seu fracàs i incompetència i comencen a parlar que el nou govern de CIU retallarà recursos socials i necessitats bàsiques en Sanitat i ensenyament!!. I res mes lluny de la realitat. Com sempre la pura demagògia, el amagar el cap sota l’ala i l’atac frontal contra CIU es la base de la seva política.

Ens trobem davant d’una situació econòmica molt difícil, fins aquí tothom ho reconeix, fruit en part per la crisi mundial, que no te la culpa ni el govern espanyol, ni l’anterior govern català, però fruit també, de la frivolitat en que van afrontar el problema tant govern espanyol com també el govern Montilla, que en lloc de aplicar mesures de contenció de la despesa i de racionalitzar els recursos, es van dedicar a gastar allò que no tenien, pensant que... després els que hi arribin ja s’ho trobaran!!. I en això estem, ara existeix un govern fort, competent, tocant de peus a terra, i intentant posar ordre entre tanta disbauxa, i mirant de reduir despesa en totes i cadascuna de les conselleries i aplicar mesures econòmiques de contenció i optimització dels recursos.

Les primeres mesures es van aplicar amb la reducció dels càrrecs de confiança i alts càrrecs, l’ aprimament de l’administració, eliminació de conselleries, eliminació de cotxes oficials i despeses de representació.
La segona mesura, la reducció del 15 % del pressupost de les conselleries, cada conselleria havia de aplicar les mesures de reducció econòmica per optimitzar els recursos sense deixar de atendre totes les necessitats, per tant aquesta reducció també era aplicable a Ensenyament i Sanitat.
L’optimització de recursos vol dir que per exemple en ensenyament no es malgasti la llum i la calefacció, això no vol dir que els alumnes passin fred a l’hivern com s’ha intentat manipular, sinó.. que quan s’acabin les classes a la Tarda, no es necessària mantenir les llums de les aules obertes ni la calefacció encesa si no ni ha ningú, com succeeix en quasi totes les escoles públiques de Catalunya!!, aquesta despesa es pot estalviar, i s’haurà d’aplicar,
No que a casa nostra intentem evitar tenir llums enceses si no calen, per gastar menys, però en canvi no ens falta la calefacció i quan marxem l’apaguem??. Doncs l’administració igual. Això que sembla tan normal, no passava ni passa a l’administració.
I en Sanitat, tres quarts del mateix.. No es pot permetre el mal us de la despesa de Sanitat, si volem una sanitat de qualitat, hem d’optimitzar els recursos econòmics, ni afectarà a la qualitat, ni a la cobertura sanitària.

Sempre que s’apliquen mesures econòmiques, poden semblar mesures que afecten als ciutadans, si això va acompanyat de una campanya mediàtica de rebombori en contra de les mesures i demagògica, pot semblar que el govern es insensible amb les necessitats reals dels ciutadans, i no es així, ja que per el govern de CIU el primer son les persones.
La valentia i el coratge d’un govern es demostra perquè davant d’unes eleccions municipals tan properes, podria mantenir-se a la expectativa, no fer res, i aplicar les mesures que poden semblar antipopulars desprès de les eleccions, però això no diria res a favor d’un govern, i agreujaria encara mes la situació actual, un govern seriós, fort i implicat amb el país es aquell que al detectar un problema greu de solvència econòmica intenta aplicar les mesures restrictives per resoldreu el mes aviat possible. I aquest es el govern de CIU encapçalat pel President Mas. I no dubteu que aquest Govern vetlla pel benestar dels seus ciutadans i pel progrés del país. Per això amb menys.. farem més i millor.

dijous, 17 de febrer de 2011

Victòria Forns " Per un nou lideratge a Tarragona"


M’agrada la candidata a l’alcaldia de CIU, tot s’ha de dir, i clar hom pot pensar, clar, que has de dir,... si ets militant de CDC!!! , però es que certament considero que CIU, la encertat plenament, s’ha superat amb èxit la era post Nadal, era un repte molt difícil en les anteriors municipals per l’anterior cap de llista Joan Aregio, amb un estil diferent al de Joan Miquel Nadal que s’aconseguís mobilitzar a la gent, després de 18 anys de Governs de CIU, i amb una legislatura un tant convulsa, i amb un continu acosament per part de la oposició de tota tasca de govern, Els socialistes van guanyar i a ells els hi va tocar la responsabilitat de governar la ciutat.
i.... ara arribat l’hora de passar comptes veiem que desprès de 4 anys de govern socialista, amb l’alcalde Ballesteros al cap davant ens hem trobat amb un govern a Tarragona que només han venut fum, vivint de renda de projectes iniciats per CIU, i realitzant promeses i mes promeses, projectes i maquetes i res mes, tot allò que s’havia de desencallar en 6 mesos, recordeu?, n’han passat 4 anys i estan igual que els van trobar,
Tarragona ha deixat d’estar de moda, la ciutat cada dia està mes bruta, no han estat capaços d’engegar cap projecte, i el nou estil que proposava Ballesteros, es va quedar en l’intent.
Ara des de CIU amb un projecte il·lusionant de ciutat, presentem a una candidata que il·lusiona, que transmet confiança i que ella mateixa es va proclamar la hereva del Tarragonisme de l’alcalde Nadal. Victòria Forns es considera Catalanista, perquè diu que ser català i nacionalista requereix un esforç mes gran que ser Alemany o Holandes. També es manifesta ser
de profundes arrels cristianes, i que això li farà tenir obediència a la veritat, i sobre tot es considera Tarragonina, perquè Tarragona la captiva i n’és una apassionada, que vol una Tarragona millor”
Amb la Victòria, no dubto que arribarà el canvi també a Tarragona.
En la seva conferencia per un nou lideratge a Tarragona va anant desgranant les seves idees i la seva il·lusió per retornar a posar a Tarragona allà on pertoca,perquè en aquests anys de govern socialista hem deixat de ser la referència de les nostres comarques, i hem perdut força, Hem de reforçar doncs la nostra capitalitat, potenciar el turisme,la cultura, els esports, el benestar dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, i confeccionar una ciutat competitiva, pròspera, tolerant, i rica en idees i en persones. Les persones i les institucions son el mes important en el projecte que sens dubta liderarà la Victòria Forns i que ens farà retornar l’orgull i la il·lusió de ser Tarragonins.
A Tarragona ens preparem per tenir la primera alcaldesa de la ciutat, a Tarragona ara toca Victòria. Victòria Forns, sens dubta, per un nou lideratge a la nostra ciutat.

divendres, 28 de gener de 2011

Credibilitat, Rigor i eficàcia:


Un bon govern al meu parer ha de reunir una sèrie de característiques entre d’elles, la de tenir credibilitat, ha de ser rigorós amb la despesa pública i ha de ser eficaç. I crec sincerament que l’actual govern de Catalunya reuneix les tres condicions per poder arribar a ser un bon govern.
D’entrada perquè un govern tingui credibilitat, ha de saber connectar amb la gent, i aplicar les mesures que ha anunciat que aplicaria ja que tothom recorda les promeses electorals mes importants, així el nou govern ja s’ha anunciat que es tramitarà la retirada de la llei de successions, s’eliminarà els 80km a Barcelona aplicant la velocitat variable, es deixa en suspens la llei de vegueries, i se suprimirà la setmana blanca en ensenyament.

El Rigor es una de les altres característiques d’un bon govern, es va prometre també la supressió de alts càrrecs i càrrecs de confiança i s’ha fet, així com la reducció del número de conselleries i retall de la despesa pública , ja va dir el president Mas que aquest govern amb menys diners vol fer mes i millor.

També un govern guanya credibilitat i al mateix temps rigor quan es manté ferm en la presa de decisions que poden ser conflictives,però necessàries pel bon funcionament del país, No pot ser com passava abans que s’anunciïn unes mesures i a l’endemà totes les contraries. Un govern s’ha de mantenir fort i cohesionat, i segur de les seves decisions, així al conseller de interior Felip Puig no li ha tremolat el pols quant va autoritzar la intervenció dels mossos davant els okupes, i ha anunciat que ja s’acabà la impunitat per les ocupacions i l’alteració del ordre públic.
I tant el President Artur Mas, com el conseller de obres publiques han sortit avisant a RENFE que si no donen un bon servei a rodalies, el govern buscaria un nou operador.
Al mateix temps el govern ha donat sobrades mostres de saber per on trepitja avisant a Espanya, que ja s’ha acabat el menysprear a Catalunya i als catalans, que ens paguin el que ens deuen, i que tenim dret a un millor finançament, que plantejarem un pacte fiscal amb l’estat, semblant al concert econòmic basc,i que si des de Espanya es mantenen intransigents, estem disposats a liderar el camí de Catalunya cap a la sobirania nacional,perquè a les eleccions del proppassat 28 de novembre, el poble de Catalunya li va donar a l’Artur Mas la confiança per marcar el camí i el tempus per arribar al destí somiat.

Per tant la eficàcia d’un govern es demostra per la fermesa en la presa de decisions, i en els resultats finals, la eficàcia d’un govern es mesura a mig termini, i al final de la legislatura i comprovar si els objectius marcats s’han complert. Encara es aviat doncs per mesurar la eficàcia del nou govern, però
de moment anem per bon camí, ja que tenim un govern liderat per un president que crea confiança i credibilitat, que es rigorós i que estic segur que serà eficaç.
De moment el govern de Catalunya liderat pel president Mas, pinta bé,

diumenge, 16 de gener de 2011

"Cap freda, cor calent, puny ferm i peus a terra", Artur Mas President de Catalunya



Aquestes paraules del president de Catalunya Artur Mas, volen reflectir la manera d’actuar del nou govern de Catalunya, unes paraules que te inscrites en un timó que L’Artur té al seu despatx a la Generalitat. D’alguna manera es un símbol que representa que el president de Catalunya es el timoner que ens durà a tots a bon port.
Aquest simbolisme, ha estat però també motiu de critiques ferotges per part dels partits de la oposició, inclòs han arribat a dir que Mas havia convertit el despatx de presidència en una espècie de discurs de premsa rosa estil “salvame”. Home... comparar unes paraules del president que volen estimular l’autoestima dels catalans amb un estil frívol del govern, em fa riure, perquè mirant enrere pots trobar moltes actuacions frívoles que ha tingut el tripartit en el seu pas pel govern com la de la corona de espines d’en Carod i Maragall a Jerusalem per posar un exemple.
Això nomes reflexa que els partits de la oposició, que abans havien estat al govern, encara no son conscients del rebuig que han rebut dels ciutadans, estan completament desorientats. No han entès el missatge que la ciutadania els va dir, i en lloc de reflexionar perquè electoralment han rebut una patacada perdent una pila de diputats i de vots, en lloc de analitzar les causes i prendre les mesures pertinents per rectificar, es dediquen al de sempre es a dir a seguir criticant a CIU.


L’endemà mateix de la presa de possessió de l’Artur ja li deien que havia incomplert una promesa electoral, sense tenir en compta que el Parlament i ells mateixos estaven de Vacances per les festes nadalenques.
L’Artur encara no nomena al nou govern que ja surten les primeres critiques, que si un es socialista, si l’altra es una jutgessa del tribunal superior de justícia que es va oposar a les consultes d’Arenys, que si aquest que si l’altre. I resulta que mires els currículums dels consellers i el que veus es que al menys tots son persones de molt de prestigi, amb currículums exemplars i com a mini’m amb coneixements sobrats per la tasca encomanada. Un metge a Sanitat, un economista a economia, una mestre a ensenyament, una jurista a justícia... i així anem seguint, no tots son militants de CIU, i n’hi ha un que de tots es coneguda la seva militància socialista, perquè ja va dir en Mas que al seu govern hi cabien els millors fossin don fossin, la prova es que 4 son independents. Si tots haguessin sigut de CIU també ho haguessin criticat
Quin mèrits tenien els anteriors amb el tripartit?, que tenien el carnet del partit??, perquè de currículums res de res... La diferència doncs amb els anteriors governs està clara. Ara el nou govern s’ha de posar a treballar, deixar que facin una auditoria per conèixer la situació real de la Generalitat, i amb un pressupost auster i amb menys diners, tal i com va dir el president han de fer més i millor. I segur que es deixaran la pell i es trencaran l’anima per aconseguir-ho. Treballarem per una Catalunya millor sens dubte.


També em vull referir-me a les critiques rebudes des de Tarragona a que no n’hi ha cap representant de Tarragona al nou govern, motiu també de una campanya furibunda per part dels socialistes i peperos. I vull dir que no sabia que havia una quota territorial al govern, el mèrit d’anar al govern es per ser de Tarragona?, o perquè ets bo en la matèria i vols anar?.No tot s’acaba en una conselleria, ni tots estaven disposats a acceptar marxar a Barcelona, n’hi ha que prefereixen seguir treballen des de l’àmbit territorial, que no pas amb una conselleria que obliga a tenir una perspectiva global.
Quant hi havien socialistes de Tarragona al Govern o de ERC de que va servir? En Ballesteros alcalde de Tarragona ara ha exigit que la Llei de les vegueries s’amagui en un calaix, i no s’apliqui mai. Perquè no ho va dir quant calia , quan es va aprovar i manaven els seus i havien representants de les terres de Tarragona al govern?
La gent de CIU de les nostres comarques volen defensar les nostres terres des de la mateixa terra que trepitgen, no cal que tinguin una conselleria, i els bons restaran a Tarragona amb càrrecs institucionals de rellevància que es com millor poden defensar els drets i les propostes sorgides de les nostres terres, i ho faran amb el tarannà que sempre ens ha caracteritzat, amb el tarannà de CIU, la força hegemònica de Catalunya que ha estat capaç de guanyar a totes les comarques del país.

diumenge, 9 de gener de 2011

Que cansat n’estic d’aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.



Vagi per endavant, que aquest post no es meu, arran del darrer post Independència Parlem-ne!! vam establir un debat enriquidor en Rober Oliva i jo, com que al final va esdevenir en comentaris i contrarèpliques sense fi, li vaig retar a que escrivís ell un post i jo el publicaria sense cap mena de censura al meu bloc. I aquest es el resultat,ell ha escrit l’article i ha triat la foto ( per cert una foto que mai hagués triat jo). Així que us deixo amb l’article del Robert i us animo que feu comentaris i doneu la vostra opinió.





Aquest es l'Article del Robert:

Oh, que cansat n’estic d’aquesta terra... I com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà... És el que pensava fa pocs mesos, i probablement és el que comencen a pensar molts catalans com jo, de forma natural i espontània. Tal i com devia passar ja fa mig segle. I es que la majoria de ciutadans són conscients de que el poble català viu una època molt inestable a nivell polític, social i econòmic.
A nivell polític perquè s’ha negat definitivament la nació catalana i alhora es limiten totes aquelles aspiracions nacionals i fites que tant han costat d’aconseguir. Quedant reforçat el ventall polític tant variat que caracteritza el nostre estimat Parlament. Hi tenim des dels que tenen el suport de l’estat (i per tant tota la raó) el PP, passant per un PSC espanyolista disfressat de catalanista, al centre hi ha un partit que no es defineix en aquests assumptes ICV, el partit nacionalista per excel·lència CiU i a l’altre punta de l’extrem els bojos nois SCI. Me’n descuidava, per acabar-ho d’adobar també hi ha partits oportunistes que veient el ventall complet es defineixen com a no nacionalistes i bàsicament defensen els pobres ciutadans maltractats mitjançant l’ús del millor recurs polític: la fal·làcia.
La inestabilitat social queda palesa amb la manifestació de més d’un milió de ciutadans el 10-J, i com desprès els tots mitjans de comunicació espanyols (com el Periódico), silencien i menyspreen la xifra seguint amb la seva línia de manipulació subtil però constant. Les consultes per la independència, les estelades que la gent comença a penjar als balcons així com alguna bandera espanyola, el naixement de nous mitjans de comunicació catalans com ARA, directe.cat, crònica.cat ... no es poden considerar fets casuals.
A nivell econòmic, com denuncia el centre català de negocis, reagrupament i SCI, patim una doble crisis, la crisi econòmica mundial i la de l’espoli fiscal. Dades objectives sobre el flux monetari, les balances fiscals, o les inversions en infraestructures, així com comparacions amb la resta de comunitats autònomes demostren el que tots els catalans ja sabien. Ens prenen el pèl, sempre ho han fet i som la regió més espoliada del món, de forma amargament injusta.
Com en totes les guerres els principals perjudicats són els que es troben al camp de batalla, i el camp de batalla és Catalunya. La unitat i intransigència del govern i institucions espanyoles es troben a un costat llençant míssils periòdicament, i la impaciència de molts catalans a l’altre. Les armes d’aquesta guerra són la política i en primera instància, el poble. La darrera batalla dels catalans és la de la democràcia, depenent de com la juguem, Catalunya seguirà sent aquella pobra, bruta, trista i dissortada pàtria o bé serà neta, noble, culte, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Robert

dimecres, 29 de desembre de 2010

Independència?. Parlem-ne!!


Soc persona que mai defujo del debat, els que em coneixen saben que intento donar respostes sempre, per molt capcioses que siguin les preguntes. Aquest post està dedicat al Robert un bon amic del facebook que em va llençar un repte dient-me si era capaç de parlar de la independència de Catalunya sense embuts ni dobles missatges com ell va etiquetar, i si segons ell CIU seguiria amb la política de abaixar el cap davant d’aquest tema.

El primer que vull dir, es que d’entrada, fem una anàlisis de la situació actual i dels darrers resultats electorals. Tots sabem que CIU mai s’ha proclamat independentista, tot i que n’hi ha molts independentistes a CIU, i jo en soc un. Artur Mas ha dit en moltes ocasions que ell personalment votaria sí a un referèndum per l’autodeterminació, i al propi discurs de presa de possessió com a president va declarar que ell aspira a tenir una Catalunya plena i sobirana, per tant més clar no pot ser.
A les eleccions es presentaven altres opcions polítiques que clarament feien de la paraula independència el seu a status quo. Dues opcions Rcat i SCI defensaven la independència de manera transversal, i l’altre , ERC defensava plantejar un referèndum per l’autodeterminació aquesta legislatura. Tots sabem el resultat, les forces pròpiament dites independentistes sumen 4 + 10.
On es la resta de gent que cridava independència el 10 de Juliol??, tots els anàlisis coincideixen a dir que van optar per CIU, ens trobem doncs que CIU és la força integradora del catalanisme polític, és la força hegemònica tant pels que es consideren independentistes com els que no. Per tant els independentistes que van votar majoritàriament a CIU, estan d’acord amb el tempus que CIU vol marcar en aquest tema. Es a dir no hi renunciem a la independència, però no la volem a qualsevol preu, primer hem de resoldre altres problemes més importants, com son aixecar el país econòmicament i sortir de la crisi econòmica, garantir una vivenda digna per a tothom, rebaixar la llista de l’atur, que siguem competitius en tots els aspectes.. i evidentment que puguem assolir un país lliure i sobirà
La gent ha preferit donar confiança un partit nacionalista que toca de peus a terra, i que sap que amb pas ferm anirem assolint cotes de sobiranisme fins arribar a la sobirania plena, que no pas optar per opcions politiques de curta volada com per exemple SCI quina proposta de independència que fa ens podria dur al país contra les roques.

Ara se’ns planteja doncs una nova etapa, CIU amb 62 diputats té una majoria suficient per poder dur a terme la majoria de punts del seu programa, però ens seguiran faltant 6 diputats per la majoria absoluta, si els partits anomenats independentistes 10 + 4 no haguessin estat tant bel·ligerants d’ençà les eleccions i haguessin buscat ponts d’unió amb CIU i no barreres de separació, ara probablement no estaríem parlant de la abstenció del PSC a la investidura d’en Mas. Segur que si des de SCI i ERC reflexionen segur que trobarem mes propostes que ens uneixen, que no pas les que ens separen, però amb actituds prepotents dels 4 diputats de SCI, que semblen que s’hagin de menjar el mon ( tot i que n’esperaven 10 diputats i s’han trobat només amb 4), estripant amb tot el que diu i fa CIU, difícilment ens podrem posar d’acord, perquè d’entrada ja no volen arribar a acords amb CIU. Ens trobarem que al Parlament coincidiran en el seu vot C’s i SCI, uns diran per massa catalanistes i els altres per massa poc, però en el fons votaran el mateix,( per cert estan al mateix grup parlamentari).
I ERC?, podria haver fet un gest i davant el discurs de investidura d’en Mas ple de gestos sobiranistes, podria haver votat sí a la primera votació, haguessin purgat els seus pecats tripartits, i haguessin donat tota una lliçó de democràcia, però... obligats pel No de SCI es van deixar portar.

I el Robert em dirà si, si tot això esta molt bé, però d’independència que???,perquè segur que el Robert ho està pensant perquè al seu cap només té la paraula independència, res de projecte de país, ni com sobreviurem.
I li contesto, Robert nosaltres no ho portàvem al programa, però no hi renunciem. No ens podeu exigir una cosa que mai hem promès, i hem guanyat a totes les comarques de Catalunya, nosaltres som els dipositaris de la confiança del poble de Catalunya, ens vam comprometre a una Catalunya millor, i treballarem dia a dia per a aconseguir-ho a fe de deu que ho intentarem, i no renunciem a la Independència, i treballarem per aconseguir-ho, i ho farem quant els catalans ho vulguin, perquè saps?? Nosaltres volem plantejar el dret a decidir, que sigui el poble de Catalunya en referèndum, perquè es qui té el dret a decidir el que vol ser, Perquè es la essència de la democràcia i ho farem quant les condicions polític- socials siguin les mes idònies per guanyar-ho. Ni mes ni menys!! I acabo com he començat, Independència?? Parlem-ne!!.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Apunteu-vos aquests noms!! En sentireu parlar ben aviat d'ells

Sempre m’ha agradat estar al dia en les noves tecnologies, i haig de reconèixer que això del facebook em té ben enganxat, entre d’altres coses m’ha servit per retrobar vells amics que els hi havia perdut la pista, per tenir més a prop a companys meus de la feina o la política, i també per conèixer a nova gent que d’altra manera mai hagués conegut. I això bé a tall perquè he pogut conèixer diferents amics, alguns molt joves, que a pesar de la seva joventut m’ha sorprès la seva maduresa, la seva claredat d’idees i la seva bona feina. Tots ells involucrats amb el seu país qué estimen, i cadascú des de el seu àmbit treballant amb les entitats cíviques i culturals de la seva ciutat i obrint-se camí per mèrits propis en aquesta societat cada cop més competitiva, n’hi ha molts exemples, però us parlaré de tres joves que trenquen amb l’estereotip que la joventut passa dels problemes del país, que només volen divertir-se i que tot es droga, sexe i rock and roll, i això no és cert, aquests tres joves dels que us vull parlar tenen 17,18, i 16 anys i sòn joves si, però suficientment preparats, i si no doneu una ullada als seus currículums:

Manel Ferrer. El Manel Ferrer ,Gironí de soca rel, es tot un líder d’audiència entre la població juvenil i té una amplia experiència en el mon de la ràdio i la televisió, amb nomes 17anys, en fa 18 el proper 12 d’abril, porta ja una llarga trajectòria en el mon audiovisual, així en Ràdio havia col·laborat ja fa un temps en el programa de Radio " Com viure en un galliner "de Com Ràdio, i actualment es Tertulià de la taula del divendres al Secret de Catalunya Ràdio, que està presentat per Silvia Coppulo, Actualment es Subdirector i copresentador del "Tenim un problema", cada dissabte a Ràdio Estel ,i també cada dijous a les 8:30 del mati fa la secció del "galliner de la tele" a Ràdio Gràcia, des de el tren, on ha tingut mes de una anècdota dalt del vagò. Tinc entés que aquest estiu al complir els 18 anys te en projecte viatge a Madrid amb L’AVE, si fa el programa des de allà pot donar per molt!!!
En televisió: Fa de Reporter del programa "Hola nens" de Barcelona TV
Es Col·laborador esporàdic al "Tvist de TV3", entre d'altres programes de la casa i es Col·laborador fix del programa de política "Vostè té la paraula" a Canal Català.
El Manel té tots els ingredients per triomfar en el mon audiovisual, està preparat, es espontani, simpàtic, connecta bé amb la gent, te una veu agradable i també te una bona presencia. Té sentit crític i es molt exigent amb el que fa, gairebè sempre busca la perfecció, amb tots aquests ingredients, segur que aviat serà el presentador d’un programa de màxima audiència no ho dubteu. Tenim al davant a tot un probable lider de masses. Aqui teniu el link del seu bloc
http://manel-ferrer.blogspot.com/. entreu, es interessant el que diu.

Cristian Monforte. El Cristian Monforte Rubia, està cridat a fer grans coses en el mon de la política, sorgit de l’Hospitalet de Llobregat, estudiant de ADE (Administració i direcció de empreses) a la Universtat de Barcelona , te profundes arrels catalanistes, implicat amb el seu país va decidir militar a la JNC de L’Hospitalet de la que ben aviat serà el seu cap Comarcal. De idees clares i fluïdesa verbal impressionant, ha participat en varis debats a canal català on es recorda especialment la seva intervenció en vostè te la paraula on amb les seves preguntes clares i concises va fer perdre els papers als líders politics de PXC el Sr Anglada i de SCI Lopez Tena, on va aconseguir que es mostressin tal com son es a dir uns egòlatres intransigents i autoritaris.
En Cristian a pesar dels seus 18 anys, i amb una infantessa molt dura on ningú l’ha regalat rés i s’ha fet camí tot sol, es a mes a mes una gran persona, amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar als altres, aquesta humanitat aquest tarannà innat que té, n’estic segur que farà que estigui predestinat ben aviat a tenir responsabilitats politiques importants al nostre país, només espero que quant arribi aquell dia, se’n recordi de mi eh Sr President ?.
Perquè coneixeu els seus pensaments polítics us deixo el link del seu bloc, perquè així l’incentiveu que vagi actualitzant amb assiduïtat. Val la pena llegir el que diu. http://parlantdepolitica.blogspot.com/



Didac Domene Marcé
I la tercera personeta que vull destacar es la mes jove dels tres, té 16 anys es diu Didac Domene estudia 4 ESO, i des de fa 5 anys fa de voluntariat a una residencia geriàtrica de Vilafranca Mare Ràfols, això ja diu tot del tarannà d’aquest jove vilafranquí, que a part ha organitzat dies de lleure en relacio amb la gent gran i en explicacións de la fundadora de la resiència a mes a mes està posat en castells, li agrada la jardineria, es un apassionat dels pessebres de Nadal, balla sardanes amb la colla sardanista de Vilafranca i també està molt implicat amb el seu país, milita a la JNC i es el relacions publiques de nous catalans joves de la sectorial de immigració de CDC, i un dels encarregats de les noves tecnologies i informàtica de nous catalans joves.
El Didac té tots els ingredients necessaris per liderar un projecte social que façi la nostra societat mes justa, i en un futur no molt llunyà serà alcalde de Vilafranca, no ho dubteu, i desprès..... serà el que ell vulgui. Qualitats no li manquen !!
També us deixo el Link del Bloc d'en didac perque coneixeu com pensa i pugeu establir debat amb ell, http://didacdomenemarce.blogspot.com/
Així doncs apunteu-vos aquests noms Manel Ferrer, Cristian Monforte, Didac Domene, ben aviat en sentireu parlar d’ells. I sabeu que es el millor de tot?, son amics meus, i n’estic ben orgullós!!!.

Artur Mas Prometo el càrrec “amb Plena fidelitat al poble de Catalunya”


D’entrada haig de reconèixer, que soc persona que em guardo molt a dins els meus sentiments, i soc de plorar poc, la Loreto diu que des de que em coneix només m’havia vist plorar dos cops, quant va morir el meu sogre fa dos anys, i fa un any i mig quant va morir el meu pare, Doncs bé d’ençà el 28 de Novembre la Loreto se’n ha fet un fart de veurem plorar, la nit electoral tot just quan L’Artur va sortir a agrair a tothom el resultat electoral i va parlar de l’exèrcit de la resistència. També quan L’Artur va ser investit, i... avui, avui he plorat com una magdalena, les llàgrimes em relliscaven pel meu rostre i no ho podia evitar, tant el Jordi com el Pol em deien estàs plorant papa???, també ells estaven sobtats, perquè mai m’havien vist plorar, però es que estic molt feliç, a cada paraula que l’Artur deia mes emocionat em trobava, quant ha promès el càrrec que li exigien fidelitat al rei i a la constitució espanyola i ell ha afegit que “prometia plena fidelitat al poble de Catalunya!!!. Desprès quant ha fet menció a que no es pot tenir impaciència per tenir una nació plena, a la que ell mateix aspira, perquè ell es considera un constructor de la nació catalana, i aquesta construcció no es pot fer de qualsevol manera.
I evidentment mentre parlava m’ha fet recordar els 7 anys de travessera del desert i em tots els entrebancs que la gent de CIU ens hem trobat, he recordat els meus anys de presidència de CDC de Tarragona, tota la feina feta per guanyar les eleccions del 2006 i el cop brutal que va representar la constitució del segon tripartit. Després la derrota electoral a les municipals de Tarragona,que em feien reflexionar si la meva gestió al front del partit estava sent la correcta, i per adobar-ho totes les injustícies i improperis que des de el tripartit ens dedicaven,i tota la pressió mediàtica que des de els mitjans de comunicació al servei del poder establert ens bombardejaven dia si dia també amb presumptes casos de corrupció. Però nosaltres, la gent de CIU des de tota Catalunya, aquest exercit de la resistència seguíem treballant amb il·lusió ,perquè creiem en el projecte integrador de CIU, i pensàvem aquest cop si, necessitàvem una majoria suficient, per poder fer l’Artur president, perquè s’ho mereixia l’Artur, s’ho mereixia Catalunya i ens ho mereixem nosaltres. I Catalunya ens ho va donar. Aquest cop si ho hem aconseguit.
Enhorabona president!!!. Estic segur que tal i com va dir fa poc el Felip Puig tots ens hi deixarem la pell !!!.

dilluns, 29 de novembre de 2010

President Artur Mas!!! T’ho has ben guanyat!!!

Enhorabona president Mas!!!, quan una força política guanya amb la contundència en que ho ha fet CIU, imposant-se en totes i cadascuna de les comarques de Catalunya, només cal que felicitar-te.
I vull felicitar a L’Artur, perquè després de 7 anys ignominiosos de tripartit ,de la nefasta gestió d’un govern impresentable,tot un desastre nacional, que han convertit aquests 7 anys en un lamentable parèntesi en la història de Catalunya. L’Artur després de dues conxorxes tripartites va demanar una majoria amplia i el poble de Catalunya li ha concedit.
1.200.000 vots son molt vots. CIU està amb mes força que mai i L’Artur sabrà gestionar aquesta victòria que es de tots, dels que ens han votat i dels que no.

I Avui, en el moment de la celebració i de la reflexió dels resultats, i amb l’emoció de la victòria, penso en la feina feta de tots els militants de CDC i de UDC, i també en la il·lusió, la brega i la feina feta pels Joves de la JNC i de Unió de Joves, en tot el que hem tingut que aguantar i sentir-nos dir des de les files del tripartit, totes les maniobres estranyes per apartar a CIU dels governs allà on el tripartit sumava , però des de els comitès locals de Convergència i Unió vam seguir creient en el projecte polític de CIU, i en aquesta llarga travessa del desert, on hem conegut per dues vegades la crueltat de la victòria, i per dos cops malgrat guanyar les eleccions ens van deixar a l’oposició. i va ser la tenacitat, la perseverança i la qualitat humana de Artur Mas, la que ens va fer seguir al peu del canó, la que ens va estimular a treballar encara mes fort per aconseguir el nostre objectiu.
I ahir mentre celebràvem la victòria pensava en que tots els esforços que hem fet tots al llarg d’aquests anys ha valgut la pena, els ciutadans de Catalunya han fet justícia i han posat a cadascú al seu lloc, es a dir a CIU al govern vorejant la majoria absoluta i al tripartit a l’oposició, de on mai tenia que haver sortit.
Catalunya ha parlat, CIU ha obtingut 62 diputats i es la Guanyadora de les eleccions amb claredat i situa com a segona força política al Psc-PSOE amb només 28 diputats, per tant no només CIU dobla als socialistes sinó que ho supera amb escreix, els socialistes obtenen el pitjor resultat que han aconseguit mai. Aquest cop no existeixen formules tripartites, ni quatripartites ni solucions diabòliques, aquest cop la suma dels perdedors no supera ni de bon tros a CIU.
Ara hem de saber gestionar aquesta victòria, i n’estic segur que l’Artur Mas no ens decebrà. A Catalunya a començat el canvi, ajudem a l’Artur a aconseguir una Catalunya millor
Enhorabona president Mas, t’ho has ben guanyat!!!.