El meu contacte amb la grip A

Feia un dies que no em trobava bé, tenia tos i malestar general, però no tenia febre, el darrer cap de setmana vaig aprofitar per fer llit, així que dilluns vaig tornar a anar a treballar, però en lloc de trobar-me millor, encara em trobava pitjor, i sobre tot molt cansat, em feien mal totes les articulacions.
Dimecres al aixecar-me per anar a treballar, el cos em demanava que em quedés al llit, però com seguia sense febre em vaig aixecar, i com vaig poder em vaig dutxar, vestir i vaig anar cap a la parada de l’autobús. Un cop dalt, assentat al seient, vaig estar a punt de no baixar i deixar que l’autobús tornés al punt de partida per anar-me de nou al llit, però vaig baixar on tocava, i vaig començar la feina, un cop arribat, tots els meus companys em van dir “quina mala cara que fas”, tens els ulls com enfonsats, i tens molta tos, perquè no te’n vas cap a casa?, jo deia perquè no tinc febre, però tant van insistir, que li vaig donar unes instruccions a la meva companya de feina de unes coses que quedaven pendents de uns pacients i me’n vaig anar cap a casa.

Vaig arribar i vaig trucar a la Loreto per dir-li que estava al llit, i ella em diu que tot seguit arribaria el Jordi, perquè també estava igual que jo, i efectivament pobret estava calent ,tenia 39 de febre, tos i dolors articulars. Aixì que vam instaurar els aïllaments a les habitacions, el Jordi a la seva habitació, i jo a l’habitació del Pol, el Pol i la Loreto que de moment aguantaven ferms dormirien junts, a la nostra habitació.
Al final em va pujar la febre a 39, i molt de dolors articulars, molt de cansament, tos, i una pesadesa insuportable als ulls, em pesaven molt els ulls, no els podia ni obrir, només volia estar a llit, només em sentia relativament bé al llit.
Sentia tossir al Jordi, i em sabia greu no haver-lo ni auscultat quant va arribar, així que com vaig poder em vaig aixecar, vaig agafar el fonendo i una pila i el vaig auscultar i mirar la gola, no fos que tingues angines, però no, no tenia angines, teníem tots dos un síndrome gripal, la famosa grip A.
Amb Ibuprofé, Paracetamol, Vincigrips per la febre, i sekisan per la tos, havíem de passar com poguéssim. Sembla que tots dos estem millor, jo ja no tinc febre, el Jordi encara en té però sembla que es troba millor, i espero que darrera nostre no caigui la Loreto i el Pol.
Ja hem tingut doncs el contacte amb la grip A, per tant ja no caldrà que em vacuni, i com dic moltes vegades que bé que s’hi està al llit quant et trobes malament, segur que qui el va inventar es va morir pobre.

L’ASSASINAT DE L’ESTATUT

Aquesta setmana passada, com aquell que no vol, es va aprovar a Madrid, amb els vots de ERC,ICV i evidentment dels diputats del psc-PSOE, la LOFCA, que es la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes de Règim Comú, és la llei que preval a l'hora de fer entrar en vigor el nou finançament. La LOFCA sotmet l'Estatut perquè, pel que fa al finançament, no respecta ni la bilateralitat, ni l'ordinalitat, ni es reconeix l'esforç fiscal, ni tampoc les competències del Consorci Tributari

A propòsit del debat no es estrany doncs que el diputat per CIU Sr Sánchez Lliure acusés als socialistes i a les seves dos crosses ERC i ICV d’assassinar l’estatut.
Ràpidament en Ridao i Carod com a dos palmeros del PSOE que son, han sortit dient que qui va assassinar l’estatut va ser CIU, primer amb el pacte amb el PP, i després amb la reunió Mas-Zapatero.
Sembla ser que aquests dos personatges tenen una memòria molt selectiva, doncs no recorden que l’endemà d’aprovar-se al Parlament l’estatut del 30 de Setembre, el llavors primer secretari del psc-PSOE i ministre d’indústria Pepe Montilla va anunciar que el psc-PSOE presentaria mes de 30 esmenes a l’estatut, totes elles en contra dels drets nacionals i contra el concert econòmic. L’autor doncs de la punyalada trapella a l’estatut va ser en Pepe Montilla, i ERC ho va permetre, i a sobre el va fer president de Catalunya, però sembla que d’això ni se’n recorden ni volen recordar-se.

L’Artur Mas en la seva reunió a la Moncloa amb el zapatero, el que va intentar va ser ressuscitar un mort, que es evident pels fets, que no ho va aconseguir. Per tant tots aquestos personatges d’ERC que s’omplen la boca de catalanisme, d’independentisme i que van de salvavides per la vida, farien bé de callar, perquè dia rera dia, lluny de comportar-se com a vertaders independentistes que diuen que son, no fan mes que votar a favor de propostes a Madrid que van en contra de Catalunya, i mantenen de president a la persona que va ferir de mort a l’estatut., que no creu en Catalunya, i que vol que Catalunya sigui una comunitat administrativa de Espanya, i d’això srs de ERC se’n diu encobridors i col·laboradors.

I mentre tant els jutges del polititzat tribunal constitucional segueixen a la grenya per veure quina resolució restrictiva donen de la sentència, , anuncien que aplacen la decisió fins d’aquí un any després de les eleccions al parlament de Catalunya, per evitar suspicàcies ,i que acabarà d’enterrar del tot a l’estatut.

Com ben bé diu L'Artur Mas “És incomprensible i en bona part, impresentable”.“Si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, el que ha de fer és dimitir i que se'n faci un de nou” “Porten tres anys deliberant”, ha denunciat Mas. “Estan trigant mes temps del que va costar l’elaboració i aprovació de l’Estatut.

Mas: “La degradació de la política porta a la degradació del país”.

Comparteixo Plenament les paraules d’Artur Mas en referència al cas Pretòria.
Artur Mas, ha assegurat que “la degradació de la política porta a la degradació del país” en referència al cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón en diferents ajuntaments catalans. El líder de Convergència ha lamentat la manca de “confiança, il·lusió i esperança” que generen els darrers esdeveniments. En aquest sentit, Mas ha assegurat que aquesta “degradació” també és responsabilitat del seu grup i d’ell mateix i ha subratllat que farà el que calgui per “canviar aquestes actituds i recuperar la confiança en les institucions”.

En la mateixa línia, Mas ha remarcat que cal respectar el principi d’innocència de “tothom” abans de prendre decisions i jutjar els esdeveniments. El líder de CiU ha subratllat que quan els exdirigents convergents, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, “estiguin disponibles” vol parlar amb ells i “escoltar la seva versió dels fets”.
I cal diferenciar també entre CiU i PSC perquè, “són casos radicalment diferents”. “Nosaltres no podem destituir a ningú perquè no hi ha cap càrrec del partit implicat en aquest cas” mentre en el PSC trobem “càrrecs electes implicats”. El líder de Convergència ha assegurat que “tot i que ara es podria acarnissar amb el PSC” no vol fer judicis previs i ha lamentat que en les darreres setmanes els socialistes no hagin respectat el principi d’innocència.

Per altra banda El president de la Generalitat, José Montilla en declaració oficial, s’ha mostrat avui “comprensible amb l’alarma social i el sentiment de rebuig” que ha generat el cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón i el cas Millet, però ha volgut deixar clar que “no tots som iguals”.

Certament, Sr Montilla no tots som iguals. Ni tothom que es dedica a la política són/som corruptes. Ara, un petit i subtil matís. Prenafeta i Alavedra poden haver actuat il·lícitament des de la seva activitat professional personal, i cas que es demostri la seva culpabilitat, a part de la condemna que puguin rebre, seran suspesos de la seva militància al partit, no se’ls pot cessar de cap càrrec perquè fa més de dotze anys que no tenen cap càrrec públic ni cap càrrec al partit.
En canvi, l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet i vice-president de la Diputació de Barcelona sr Bartomeu Muñoz, i el regidor d'Urbanisme de Sta Coloma Manuel Dobarco ambdós del PSC ho han fet, fent ús del seu càrrec de representació pública.

Ara en Iceta ha sortit demanant una treva a CIU, ha demanat que ambdós partits “no es llencin els plats pel cap” respecte aquest cas de corrupció, ja que, segons el PSC això “és el darrer que vol la ciutadania”. I certament la ciutadania no vol escridassades entre els partits polítics, pero.... no era el propi Iceta el que fa quatre dies s’acarnissava amb CIU pel tema Millet, volen fer creure que era CIU qui havia comès un delicte, quant el lladre era el Millet?, no era l’ Iceta el mateix que deia que els socialistes tenien les mans netes i que si CIU no toca la flauta, es perquè rep diners del Palau?, no deia també, que els socialistes si necessitaven diners anaven als bancs? ( no va dir però que després els bancs els hi condonaven el deute). Aquest personatge tan peculiar dels socialistes ara va i demana una treva, de que té por??, té por d’una investigació a tots els ajuntaments del baix Llobregat governat pels socialistes des de fa 30 anys? O... es que està reconeixent doncs que ells havien iniciat una guerra contra CIU per a desacreditar-la, i ara toca retirada?.

La corrupció en la política ha de ser investigada, perseguida i jutjada, i si existeix delicte siguin qui siguin els implicats han de ser condemnats amb la presó, es imprescindible que així sigui per la bona salut democràtica d’aquest país, per la pròpia credibilitat en la política, i per demostrar que en política com a tot arreu, els xoriços se’n van a la presó.
Perquè si això no es així i els delictes queden impunes, passa el que diu L’Artur Mas, que la degradació de la política porta a la degradació del país, i els ciutadans ja comencen a estar bastant farts dels polítics.

ERC i CiU uneixen esforços per rebaixar l’impost de successions.

Llegeixo a la premsa que el president de ERC, Joan Puigcercós, ha celebrat avui que CiU hagi manifestat la seva voluntat d'arribar a un acord amb Esquerra en aquest tema perquè la mesura ha de beneficiar a moltes famílies catalanes i entre “totes dues forces polítiques” sumen “majoria suficient al Parlament de Catalunya”. ha afegit que des del partit buscaran la suma de totes les forces parlamentàries, tant els socis de Govern com la resta de partits de l'arc parlamentari “per que les famílies catalanes es mereixen un ampli consens per acabar amb una situació injusta”.
Es una llàstima que en Puigcercós s’en adoni ara que CIU i ERC sumen majoria, perquè no fa gaires setmanes quant CIU va portar al Parlament la proposta de suprimir aquest impost ( no de rebaixar-lo), per tal com diu Puigcercós acabar amb una situació injusta, ERC amb Puigcercós al capdavant va votar en contra, igual que tots els diputats dels partits que conformen el tripartit.

Celebro que ara ERC vulgui d’alguna manera esmenar el seu error, però podrien aprofitar per proposar la supressió d’aquest impost donada la situació tant injusta que viuen moltes famílies catalanes, però molt em temo que aquest tema servirà simplement perquè ERC a pocs mesos vistes d’unes eleccions catalanes vulgui fer-nos creure que es un partit equidistant, i que es capaç d’aprovar propostes amb CIU.
Aquesta majoria parlamentària de la que ara se’n adona en Puigcercós que es capaç de sumar, existeix des de fa 3 anys, quant ells van decidir ignorar-la i apostar de nou per un tripartit i fer president a José Montilla, un govern que aleshores proclamaven progressista i d’esquerres.
Ara en Putxi diu que no donaran suport a qui no aposti pel dret a decidir, per tant això d’entrada descartaria un nou tripartit donat que en Montilla ja ha dit que ell no està per aventures irrealitzables, ni projectes independentistes. Però ja ningú dubta que si el tripartit suma, tornaran a fer-lo, perquè si ho han fet dues vegades, la segona sense cap tipus de rubor ni de vergonya aliena, res impedeix que ho tornin a fer una tercera.

Benvinguda la proposta de la rebaixa de l’impost de successions, nosaltres defensàvem la seva supressió, vam perdre la votació pel vot en contra de ERC que es podria haver sumat aleshores i no ho va fer, però evidentment ara donarem suport a una rebaixa de l’impost ja que sempre serà millor que mantenir-lo tal qual.

A Tarragona per altra banda l’alcalde Ballesteros i el seu equip de govern han impedit que els autobusos municipals portin publicitat contra l’impost de les successions, i en canvi d’altres ciutats catalanes si la porten.A que es deu aquesta censura a Tarragona, quan a Lleida Girona i Barcelona si la podran ensenyar?

I es nota per altra banda que s’acosten eleccions perquè a part dels moviments de ERC per marcar territori i proclamar-se equidistant, l’inefable José Montilla gastarà de les arques de tots els catalans 1 mil.lio d’euros per fer-se propaganda, deu ni do!!!, si ja els mitjans de comunicació ens omplien de manera mediàtica de Montilles, PSOE i Govern tripartit de Catalunya, ara ens trobarem a Montilla fins a la sopa. Molt malament els hi deuen anar les enquestes i les expectatives de vot, quant necessiten desacreditar sigui com sigui a CIU i al seu líder Artur Mas, i gastar-se molts diners en propaganda i autobombo.

La desafecció de la política:

Ja sé que fa dies que no escrivia cap post, però sempre per una cosa o d'una altre m’era difícil el posar-me a escriure, i no pas per manca de temes, ja que darrerament han succeït moltes coses a Catalunya que haguessin donat per escriure un post cada dia.
Però fent una reflexió del que esta passant a casa nostra aquests darrers dies la meva pregunta es i... encara ens estranyem que la ciutadania passi olímpicament de la política i hagi cada cop mes desafecció pels polítics??

No pot ser que davant de problemes tant importants com està patint el nostre país, el govern de Catalunya tanqui els ulls, i es dediqui a la política d’embrutar als altres. No pot ser que es gastin milers i milers de diners en informes, estudis i seguiment de les ideologies polítiques dels periodistes a casa nostra, i es vulgui tapar, volent fer treure les vergonyes a CIU insinuant que una fundació de CDC s’ha finançat amb diners de la fundació palau de la musica, quant el finançament es va signar sota convenis de col·laboració, i son totalment legals.

No, Pepe Montilla, en política no tot val, no val embrutar als altres perquè les enquestes us son molt molt pessimistes, no val amagar el cap sota l’ala i donar la culpa als demés. Aquest govern tripartit una vegada mes amaga informació, i per desviar l’atenció, actua amb nocturnitat i alevosia i utilitza la tàctica de calumnia que alguna cosa quedarà, per tal de fer creure que CIU es va finançar de manera irregular.

Tot això respon a una campanya orquestrada del tripartit, per escalfament electoral i per intentar desgastar a CIU, i per crear dubtes entre els ciutadans ,la claca socialista torna a repetir de nou la tàctica de repetir una mentida mil vegades, perquè a força de repetir-la a veure si per art de màgia es converteix en veritat.
El joc brut i crear suspicàcies i sospites és típic en els socialistes quan es veuen acorralats.

Costarà molt convèncer de nou a la ciutadania perquè s’impliquin pel país, des de CIU treballarem per il·lusionar de nou als ciutadans, Catalunya be s’ho val.
Costarà molt tornar aixecar aquest país, encara queda un any d’aquesta agonia que es diu tripartit, que ens està deixant el país destrossat, anímicament desmoralitzat, gairebé sense forces i totalment allunyat de la ciutadania.
Aquest país necessita cada vegada mes un nou impuls i un lideratge que només li pot donar un projecte seriós, creïble, socialment avançat, il·lusionant i modern com es CIU i el seu líder Artur Mas.

Entre tots ho aconseguirem!!!

Que ningú s’ho prengui malament, mai he parlat malament de RCat ni ho faré ara, perquè encara no m’han donat motius per a fer-ho. Aquest dissabte han fet la seva assemblea constituent i han assenyalat les bases per presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
però n’hi ha coses que no em lliguen gaire. Reconec que el missatge que proclama Carretero de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya des de una majoria al Parlament català em dringa molt bé a les orelles, de fet m’agrada aquesta idea, però al mateix temps..... veig massa paral·lelismes amb la ERC del principi del Carod quant també parlava de independència ,això li va fer guanyar molts vots, va ser tan gran l’estiravot que va tenir, que va doblar el numero de diputats, això li va permetre tocar poder i ja sabem com va acabar la història, de la proclama de la Independència vam acabar amb Montilla i olé. ERC podia haver triat un govern catalanista i apostar per la sobirania nacional de Catalunya, i en canvi va escollir un govern d’esquerres per intentar acabar amb CIU, i així quedar-se ells amb tota la herència Catalanista. Donat que no ho van aconseguir al primer intent, ho van intentar una segona vegada, fet que al proclamar a Montilla president, molts dels seus militants ja no es sentien identificats amb les directrius del seu partit, això, i el constant degoteig que ha sofert ERC en les successives eleccions, va fer que molts militants de ERC, orfes d’un referent independentista al seu partit, van marxar, i ara es constitueixen com a nou partit independentista.

No vull dir que les intencions de Carretero no siguin reals, però, no sé.. no me’n refio. Ja sé que molts exmilitants de ERC veuen en Carretero com el líder que pot dur a Catalunya cap a la independència, però no oblidem que
Carretero ha estat conseller de Governació amb el tripartit, defensava el tripartit aleshores, i no va fer cap declaració llavors proclamant la independència de Catalunya, ni va fer la proposta al Parlament ( que gaudia de majoria nacionalista).Si bé es cert que Maragall el va cessar perquè des de el seu càrrec com a Conseller de governació va titllar a Zapatero de mentider.

Ja sé que els reagrupats poden dir que ells no se’n refien de CIU ni d’Artur Mas, perquè mai ens hem declarat independentistes, però La Casa Gran és un projecte de renovació i regeneració política, que situa a CDC en una nova centralitat política més acostada al sobiranisme. Algú dirà que no ho demostrem prou, que no es suficient, i ho veuran com un defecte. Lluny d'això, CiU manté la seva aposta per l'autodeterminació sense espantar un electorat que podria anar a opcions espanyolistes. No podem prescindir dels vots d’aquells que es senten autonomistes i/o federalistes perquè votin per aquells que van contra Catalunya. A CIU i caben tots els catalanistes, de fet hi conviuen des de els que es senten autonomistes i/o federalistes fins els que volen la independència de Catalunya, tots son necessaris pel nostre projecte i necessitarem de tots els vots, perquè tot vot que no vagi cap a CIU afavorirà al tripartit.
Desitjo molta sort a Rcat en el seu congrés assembleari fundacional, es necessari que a Catalunya hi hagi un referent independentista de veritat, per bellugar l’eix nacional en aquest sentit. Però no hem d’oblidar que si bé un bon resultat de Rcat a les eleccions fora positiu, la victòria de CIU es absolutament imprescindible, no podem caure en la trampa de pensar que el tripartit ja es mort, que ja pràcticament no existeix, ans al contrari en aquests moments crítics per ells, es mostren mes cohesionats que mai, van a una, tenen tots els mitjans al seu abast i que fan servir de manera indiscriminada contra CIU, ja no amaguen que volen repetir, i que si a les properes eleccions poden sumar no dubteu que tornaran a reeditar el tripartit. I això es justament el que ha d’evitar CIU, amb el suport de tots els catalanistes.
CiU està amb més força que mai per aixecar el país, per aportar solucions i poder treure al país de la crisi, per defensar l'autodeterminació, plantejar-se objectius possibles i arrossegar-hi una major part de la població. El component necessari de RCat seria un bon complement per a CiU, però només serà útil si CiU es capaç de trencar la suma del tripartit (que no és tan lluny de poder sumar, ni molt menys).
Si som capaços de sumar esforços i remar tots en la mateixa direcció ho aconseguirem.

Tarragona no podrà exercir el dret a decidir

Ja sé que a Catalunya, i a Tarragona concretament, n’hi ha problemes mes importants a solucionar que pensar en realitzar una consulta popular que en cap cas seria vinculant, sobre la independència de Catalunya.
Ja se que a Tarragona n’hi ha moltes coses que no funcionen, i tot i que molts cops ens volen fer creure que es per culpa de la herència deixada per CIU, Aquests arguments ja no s’aguanten per en lloc perquè després de dos anys de govern municipal, ja toca que assumeixin part de la seva responsabilitat i de la seva ineficàcia. La realitat es que després de dos anys, la ciutat està aturada, els projectes oblidats, i la seva ineptitud es tradueix només en promeses i mes promeses , i en passejades pel carrer d’un alcalde rialler amb tothom, però que no soluciona res. Sembla també que els 12 regidors socialistes i els 2 apèndix de Erc que governen la ciutat visquin en un mon de Jupi, “mira que bonics que som i que bé que ho fem”, però la realitat es que només saben vendre fum, de qualsevol cosa fan rebombori i utilitzen tota la pressió mediàtica disponible i els mitjans per fer veure que fan coses.

Però bé jo em volia referir al darrer plenari de l’Ajuntament on els socialistes que tantes vegades ens han volgut fer creure que CIU i PP som el mateix, i resulta que un cop més, quant es tracta de defensar els interessos de Catalunya, sempre son ells i el PP els que es posen d’acord per votar en contra. Ara resulta que els Tarragonins no podrem exercir el dret a decidir. En Ballesteros diu que ha votat en contra de poder realitzar la consulta perquè es considera federalista , que es un defensor de la constitució, i que no està d’acord amb la independència. però Sr Alcalde, vosté es alcalde de tots o només dels socialistes?, el que es tractava era de consultar als ciutadans, si vostè està en contra de la independència, votant que NO, el dia del referèndum ja ho tenia solucionat, però deixi que els ciutadans expressin la seva opinió. Amb la seva decisió ha negat aquest dret als ciutadans .

També la portaveu del grup socialista la sra Floria argumentava el seu vot contrari a la moció dient que la majoria de Tarragonins estan en contra de la independència. Com ho sap?, que els hi ha preguntat? Noooooo, perquè no els ha deixat!!!.
Llàstima, a Tarragona hem perdut una oportunitat de poder expressar la nostra opinió lliurement,
Molt bé pels regidors de CIU que així ho van entendre, i amb el Joan Aregio al capdavant van votar que sí a la proposta, tot i que la suma de PP-PSOE va evitar que s’aprovés.
Gràcies sr Ballesteros, ja sabem ara que tot allò que deia de ser l’alcalde de tots, la tolerància, un nou estil i bla bla bla, era simplement pur teatre.

La societat civil catalana es mou.

El referèndum d’Arenys de Munt que malgrat tots els intents judicials, del govern espanyol, i de la brunete mediàtica perquè no es realitzes, finalment per decisió de les entitats convocants es va poder realitzar sense incidències, tret d’uns centenars d’ exaltats falangistes que es van manifestar vinguts d’arreu de l’estat espanyol per impedir la realització de la consulta, i que va ser contrarestada per uns milers de manifestants independentistes.
Tot plegat una consulta popular que es realitzava en un poble de Catalunya de vora 8.000 habitants, dels quals 6500 eren cridats a votar i han votat un 41%, es a dir 2671 habitants, han aconseguit posar nerviosos a mes d’un dirigent de l’estat espanyol, i del govern de Catalunya, ja que un cop mes al sí del tripartit tornen a estar dividits, i mentre Montilla calla com sempre, en Saura justifica la manifestació de la falange i en Iceta li torna a donar la culpa a CIU i la seva suposada radicalització , mentre tanca els ulls davant la defensa que fa ERC ( soci del govern) de realitzar mes consultes a altres municipis.

Tots els esforços realitzats per impedir la citada consulta , resulta que es traduirà com efecte dominó en una allau de consultes similars arreu de Catalunya, doncs sembla ésser que en una seixantena de municipis volen repetir l’exemple d’Arenys de Munt.
Aquesta iniciativa, que alguns consideraven una broma, d’altres com la Vicepresidenta del govern espanyol De la Vega que diu que te un valor Zero, o la inefable Espe Aguirre presidenta de Madrid que diu que li provoca nàusees, concretament diu que “le levanta el estomago,” tots ells alineats amb els feixistes de la falange, per ells havia de ser una cortina de fum per desviar l’atenció dels greus problemes derivats de la crisi econòmica, les xifres imparables de l’atur, i el greu problema de la inseguretat ciutadana, però aquesta consulta d’Arenys ara, ja els comença a preocupar, aquesta cortina de fum els comença a ofegar i a provocar picor a la gola.

Aquest dret democràtic de poder consultar als ciutadans ha deixat doncs descol·locat a mes d’un partit polític i als governs de L’estat espanyol i de Catalunya. Està clar que el resultat d’Arenys no es vinculant, està clar que Catalunya a dia 14 de setembre segueix formant part de l’estat espanyol, però aquesta iniciativa sorgida de la societat civil,(que no pas sorgida dels partits polítics, ni de ERC malgrat que ara es vulgui apuntar al carro), ha deixat clara una cosa, el sentiment de voler ser independents segueix mes viu que mai, i en portes de la resolució del TC, cada vegada ens preocupa menys la resolució , perquè cada cop la població catalana te mes clar que l’estatut ja no es la solució, i menys retallat.
Si l’exemple d’Arenys de Munt es va repetint a llarg dels pobles i ciutats de Catalunya, el somni de la sobirania de Catalunya restarà mes a prop.
Visca Catalunya lliure i sobirana!!!

“Som una nació, volem estat propi”

Més de quaranta entitats convoquen l’11 de setembre una manifestació per reivindicar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les “agressions espanyoles.
Sota el lema “Som una nació, volem estat propi”, les entitats Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat, junt amb l’adhesió de més de quaranta entitats, han convocat per la Diada Nacional de Catalunya una manifestació.
En un comunicat conjunt, les entitats asseguren que ha arribat el moment de defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i que “qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la legalitat espanyola”.
Davant doncs d’una possible sentencia del TC que retallarà l’estatut, les Entitats sobiranistes han començat a moure's al marge dels partits pel que fa a la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. En el manifest consideren que "és l'hora de la independència" perquè "l'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol. En resum, els organitzadors d’aquesta manifestació es neguen a manifestar-se “en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent” i asseguren que només assistiran “a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació”.

Les aigües doncs a Catalunya baixen revoltes, la societat civil sobiranista catalana ha bellugat fitxa, els partits polítics de Catalunya no poden quedar-se creuats de braços, tancar els ulls ó mirar en un altre direcció, els partits polítics doncs davant d’aquesta resposta ciutadana s’hauran de manifestar i posicionar.
El Govern de Catalunya haurà de respondre de manera contundent davant la resposta de l’estat espanyol de trepitjar un cop més els nostres drets. Haurà arribat el moment doncs de dir Prou. I si com sembla per les declaracions d’en Saura i Montilla, el govern de Catalunya calla, i, acata la sentència, haurà d’ésser llavors el Parlament de Catalunya qui exigeixi la dimissió del govern tripartit, i consensuar-hi un govern catalanista que lideri el nostre poble fins a convocar eleccions, i cas de guanyar-les iniciar el procés de Catalunya cap l’autodeterminació.

A Catalunya hi haurà un abans i un després de l’onze de setembre de 2009, i una nova etapa s’obrirà després que es faci pública la sentència del TC. L’actual estatut està esgotat i caduc només tres anys després de la seva aprovació per referèndum. La via estatutària ja està esgotada. Ens hem de preparar per la proclamació de la independència de Catalunya, i la creació de l’estat Català.

L’espasa de damocles del constitucional

Donada les continues mogudes polítiques vers una possible retallada de l’estatut, els partits polítics van prenent posicions de cara a una resposta contundent, i es la societat civil mitjançant entitats civicoculturals les que estan promovent una manifestació preventiva abans de la resolució del tribunal. Es convenient o no manifestar-se abans que es conegui la resolució definitiva?.

Cada vegada dona mes la sensació que el tribunal constitucional, constituït per jutges designats pel PSOE i pel PP, té ja clara la sentència que donarà respecte a l’estatut, tot indica que es una sentència clarament restrictiva i que deixarà l’estatut totalment descafeïnat, es tracta ara de buscar per part d’ells la data mes idònia per deixar caure la sentència.

Des de Madrid han insinuat que l’anunci de les manifestacions en contra del tribunal constitucional son maneres de voler pressionar al tribunal, quant son els propis representants del govern ZP i del principal partit de l’oposició qui pressionen cada dia a un tribunal constitucional cada cop mes devaluat, i que devalua a la pròpia institució que representen. Fa molt de temps que el TC ha quedat en entredit per l’ús partidista que fan tant el PSOE com el PP de la citada institució,
La sentència doncs del tribunal constitucional pot provocar una gran frustració en una gran part de la ciutadania de Catalunya. I per tant la resposta de la societat haurà de ser contundent, implacable, amb un ampli consens de les forces polítiques catalanes en defensa de les seves institucions i el seu estatut.
La força de Catalunya doncs s’ha de basar en unir a tot un país en defensa del seu autogovern, i allà ens trobaran a la gent de CIU, però... que farà el President de Catalunya i el seu partit?, serà capaç Montilla d’encapçalar la resposta de Catalunya contra els qui volen retallar els nostres drets?, el PSC haurà de triar un altre cop entre Catalunya i el PSOE, i cada cop que ha tingut que triar ja sabem que ha triat. ERC per la seva banda haurà de mantenir-se ferma en la seva actitud de no deixar passar una renúncia del govern en la defensa de l’estatut.
Molt em temo que la suposada unitat de totes les forces polítiques catalanes quedaran un altre cop en entredit, i com sempre ens voldran donar la culpa a nosaltres si no arriba aquesta unitat d’acció. Quina pantomima s’inventarà aquest cop el President Montilla?.

Amb la resolució del tribunal constitucional, quedarà una cosa clara l’estatut quedarà finiquitat, per tant els nostres objectius hauran de ésser uns altres, tot quedarà obert, la porta de les reivindicacions sobiranistes resta doncs mes oberta que mai. Obrim la porta per sortir d’un estat que ha fet de l’espoli el seu modus vivendi.

CIU cap el sobiranisme i la centralitat.

Sembla que darrerament els líders dels partits que formen el tripartit, davant de les enquestes i els números que tenen a la ma, on constaten dia si dia també que hores d’ara el tripartit no sumaria ni de bon tros, i veient la inexorable caiguda lliure de ERC, la baixada sostinguda de ICV, i l’encallament del psc-PSOE que ni puja ni baixa, acompanyat de la espectacular pujada de CIU, ara, sembla que estant esmerçant tots els seus esforços en intentar desacreditar a CIU, i al seu líder i futur president de Catalunya Artur Mas, utilitzant tota la artilleria mediàtica dels mitjans de comunicació al seu abast.
Una vegada més els líders del tripartit en lloc de explicar tasca de govern, com que no tenen res a explicar apunten el seu punt de mira com sempre cap a CIU i l’Artur Mas.
Per un cantó l’inefable portaveu José Zaragoza, torna de nou a atacar a CIU dient que pactarem amb el PP, quant oblida que qui ha pactat amb el PP han sigut ells al país basc i s’han quedat tan amples. Però segueixen repetint una vegada i un altra la cançó de que CIU i PP pactaran. ( Sr Zaragoza, ja cansa!!!)
ICV per boca del dimisionari Joan Saura diu que el tripartit 3 serà un fet si sumen, perquè es la única manera de barrar el pas a la dreta ( més aviat es la única manera que el seu partit completament residual pugui tenir cota de poder)
Per altra banda des de els sectors de ERC llancen missatges un altre cop sobre una suposada equidistància de ERC, Puigcercós diu que el compromís del pacte tripartit es per aquesta legislatura, que la propera està tot obert. Clar depèn dels resultats pero si sumen repetiran pacte, i si no sumen es cobreix les esquenes i correran a buscar l' aixopluc de CIU. Mentre, va demanant i exigint a CIU coses per poder arribar a un pacte, que ni en broma han exigit ni exigiran mai a Montilla,
Diu Puigcercós que per pactar amb CIU, CIU ha de manifestar-se clarament a favor de la independència.
Dia si i dia també els periodistes insisteixen en preguntar a Mas si està a favor de la independència, o no, i Mas ha respost ja varies vegades, que en un referèndum per la independència votaria Sí.
Perquè no li fan la mateixa pregunta a José Montilla?(ell diria clarament que NO), i li ensenyen la resposta als líders de ERC, que suposadament son independentistes i estan donant suport a un president clarament espanyolista!!.

Cada cop està mes clar que a Catalunya només hi han dos opcions: o el tripartit o CIU, es a dir o Montilla o Mas, tots els vots que no vagin a parar a CIU, seran pel tripartit. Si el tripartit suma tornaran a pactar, ja ho han fet dues vegades i si poden ho faran una tercera.


CIU de la mà de Artur Mas, capitalitzarà el procés de recuperació econòmica de Catalunya, treballarà per aconseguir una societat mes justa, socialment equilibrada, políticament forta a Europa i buscarà consolidar la consciència nacional del nostre poble, per poder plantejar sense cap tipus de limitacions el dret a decidir de Catalunya.
CIU des de la centralitat política que mai ha abandonat, treballarà doncs de manera clara per la sobirania nacional de Catalunya.

Davant d’una mala còpia,millor l’original

Fa temps que vinc dient que ERC ha estat una mala còpia de CIU, s’han passat molts anys despotricant de tot el que feia CIU, ens acusaven de ser molt febles amb el tema nacional, d’haver pactat amb el PP, de no haver afrontat la reforma de la llei electoral, de no haver avançat cap la sobirania nacional de Catalunya, i d’haver negociat a l’any 2001 un mal finançament amb el PP.
Ells, amb un discurs molt engrescador per les orelles, van embaucar al poble de Catalunya amb lemes com Independència, mans netes, concert econòmic i que un cop arribat al govern, mai més s’ha sabut, es van dedicar a canviar-les sense cap escrúpol, ni vergonya, estafant a tots els seus votants, que van creure en el seu moment en un projecte independentista per Catalunya.
Si la constitució del primer tripartit, amb el suport de ERC, es podria entendre , per la presència de Pasqual Maragall que malgrat d’ésser del psc-PSOE tothom reconeix el seu catalanisme polític, després de la patètica sortida del govern, amb els seus continus canvis de parer, si, si crític, per després finalment votar No a l’estatut, i malgrat la seva davallada electoral, no tenia cap sentit la continuïtat d’un segon tripartit, però el seu afany de fer desaparèixer a CIU, va pesar mes, i van preferir convertir en Jose Montilla president de Catalunya, abans que un pacte catalanista amb CIU. I darrerament en Saura amenaça amb la continuïtat d’un tripartit 3 si sumen, que ràpidament en Ridao ha volgut desmentir, per pregonar de nou una nova falsa equidistància, sabedor que probablement ja no sumaran, i es veuen fora del govern.

Allò que ens acusàvem a nosaltres del nostre suport al PP , ells ho han fet amb el PSOE, i a més donant la presidència de Catalunya a un partit espanyolista. La paraula independència ràpidament la van substituir per pluja fina, les mans netes les van utilitzar per endollar a l’administració a tots els amics i parents d’en Carod i companyia, i allò que ens criticaven del peix al cova, ells ho han substituït en paraules d’en Puigcercòs per el “ mentrestant” , es a dir mentrestant no tinguem el concert econòmic ja ens està bé aquest finançament.
No importa doncs si l’acord del finançament incompleix l’estatut, ( total ells no el van votar...) No importa si un cop més l’estat espanyol incompleix una llei votada pels catalans, Ara el que toca dir es que es el millor acord de finançament mai aconseguit fins ara, amb tota la parafernàlia i complicitat de tots els mitjans de comunicació del tripartit. Només faltaria que l’acord fos pitjor del que es va signar ja fa 8 anys!!!!.
Tal com deia al principi, davant d’una mala copia em quedo amb l’original, i espero i desitjo que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en CIU i en L’Artur Mas que sempre ha defensat els interessos del país .

A les properes eleccions de Catalunya, tothom ja tindrà clar que a Catalunya només hi han dues opcions , o Montilla o Mas, es a dir o Tripartit o CIU

Hem recuperat forces

He de reconèixer que els darrers aconteixements, m’han agafat amb el peu canviat, però necessitava desconnectar, els darrers dies havien estat particularment molt durs per nosaltres, plens de tensió primer, i de emoció i tristor després, tanta adrenalina acumulada em demanava una pausa i necessitava marxar amb la família uns dies, i res millor que els Pirineus i la Cerdanya. Hem estat relaxats i tranquils a Prullans, a un magnífic Bungalow del càmping la Cerdanya. Sense ordinador, però amb TV.
En allà tant el Jordi com el Pol s’ho han passat força bé , gaudint del munt d’amics que han conegut, i també hem pogut fer sortides per Puigcerdà, Andorra i el parc Animalié a els Angles . Ens ha servit per pal·liar una mica la tristor per la pèrdua del meu pare i l’avi dels nens, (De fet ja teníem previst enguany no anar gaire lluny donat l’estat de salut d’ell, i per això havíem triat la Cerdanya, i ell ens va dir que no voldria fastidians les vacances).

Tot i estar desconnectat, vam poder conèixer la gran parafernàlia que ha muntat el tripartit, El tripartit s'ha excedit convertint aquest assumpte en una gran operació de propaganda política per justificar el seu suport al finançament proposat pel govern espanyol, el que fa 4 dies era una birria, una misèria, completament insuficient, ara el defensen com el millor finançament mai aprovat fins ara, inclòs millor que l’aprovat per CIU l’any 2001 amb el pacte del Majestic,
Només faltaria, que 8 anys després el pacte no fos millor!!!.
Però tal com ha dit Artur Mas ,No es compleix l’estatut
L’acord PSOE-tripartit incompleix l’Estatut, El 50% dels articles de finançament. L’acord no compleix amb la xifra que es desprèn de l’Estatut (5.630 M€): rendiment íntegre de la cistella d’impostos. L’acord no compleix amb el model: bilateralitat, cistella d’impostos, esforç fiscal de cada comunitat, variable població rectificada (es rebutja el criteri immigració), principi d’ordinalitat, consorci tributari... L’acord no compleix amb els terminis. Se sobrepassa la data límit que fixa l’Estatut: 2011.Salgado reconeix el model és gairebé igual al que va proposar Solbes el desembre. Com és que ara el tripartit l’accepta?.
Com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada?.

I Per altra banda l'escenificació triomfalista a Madrid de l'acord sobre el traspàs a la Generalitat de la xarxa de trens de Rodalies de Renfe, que és "un traspàs sense vies, sense estacions i sense [trens] regionals", tot afegint l'expressió "i sense diners".

Com sempre el tripartit aferrant-se com sigui a una suposada unitat, les paraules sinceres d’en Saura dient que volen reeditar el tripartit 3, i en Ridao desmentin-les i jugant de nou a una suposada equidistància, que hores d’ara ja ningú es creu.

Espero que al Cel estiguis encara millor que a la terra.

S’hem fa molt difícil poder parlar del meu pare, perquè només de pensar com podria glossar la seva vida i les nostres vivències amb ell, quedo nuat de llàgrimes i es fa difícil atinar amb les tecles del ordinador, perquè jo per escriure encara tinc que mirar les tecles , i amb llàgrimes als ulls em costa molt de fer-ho.

El meu pare sempre havia sigut una referència per la meva mare, pels meus germans, per mi, i pels nostres fills. Tots els seus nets n’estaven molt del seu avi, i ell n’estava molt orgullós de tots els seus fills i filles i de tots i cadascun dels seus nets i netes. Sempre acompanyat de la meva mare del braç, no recordo mai veure’ls separats, sempre anaven junts a tot arreu, allà on anava el meu pare del seu braç penjava la meva mare, ella s’haurà d’habituar, que a partir d’ara ja no tindrà del braç al Joaquim.
El darrer any, va saber afrontar amb molta valentia que ja s’acostava el final de la seva vida, però fins el darrer dia va ésser capaç d’aixecar-se i anar fins el banc de la farmàcia de la plaça ponent, que era darrerament la referència màxima on podia arribar caminant. Ens havia demanat i personalment m’ho havia dit ,que volia estar tranquil, no patir i morir a casa seva, que amb 82 anys com tenia no volia que el maregin gaire i no volia cap tractament agressiu, i així a sigut,Va restar a casa fins el final, no va patir i va estar rodejat de tots els que l’estimen.

Al viure tan a prop, ha fet que la relació amb els nets fos diària, en Jordi i el Pol , han estat gaudint de les experiències de l’avi, i s’han fet molta companyia sovint, son moltes les anècdotes que recorden del seu avi, i la seva pèrdua els deixarà un buit molt important.
Diuen que en els moments difícils, es quant mes necessites a la família, i es ben cert, aquesta experiència tant dura per nosaltres, ens ha servit per unir encara mes a la família, tots els germans i cunyats hem estat una pinya, inclòs ha servit per retrobar familiars que feia temps que no teníem relació i que no recordes perquè s’havia deixat de tenir contacte.

Papa, t’estimo!!!. I com a t’ha dit el Pol aquest matí, espero que al cel estiguis encara millor que a la terra.!!!

Herrera diu que els dos actuals problemes de Catalunya són Zapatero i CiU

Semblava una mosqueta morta, que mai havia trencat un plat, amb aspecte de progre, però de tant en tant i com es habitual en tots els portaveus del tripartit, a la que poden, zas, andanada contra CIU.
De fet ja fa temps que es van tornant un darrera un altre, amb l’objectiu i punt de mira de CIU, per intentar desestabilitzar a la federació per tal de dissimular les seves pròpies misèries, desgavells i conflictes.

Ara li toca el torn al secretari general d’iniciativa Joan Herrera, la perla que ha deixat anar es: “Catalunya ara mateix té dos problemes: Zapatero, que incompleix sistemàticament amb tot allò a què es compromet, i CIU, que actua amb interessos descaradament partidistes”.

Suposo que quant fa aquestes declaracions i parla d’interessos partidistes, No ho deu dir per l'actitud electoralista que va tenir IC al votar contra la llei d'educació per contentar els sindicats, oi? . Una vegada mes es va posar de manifest una altra contradicció al si del govern tripartit, votant en contra d’una llei del propi govern del que formen part, i en lloc de sortir del govern, es permet el luxe de criticar a l’oposició que va votar a favor de la llei, i es queda tant ample.
Sr Herrera perquè es tan cínic?

El problema de Catalunya sr Herrera, es el propi tripartit, i dintre del tripartit es ICV, amb la seva nefasta gestió al front del govern, i la penosa actuació del sr Saura al front de interior que li ve gran, i d’en Baltasar que ja fa temps que per pròpia dignitat hauria d’haver dimitit, perquè ni saben ni tenen capacitat ni estan preparats per governar, l’únic que saben fer es demagògia, i política de trinxeres. La gent de ICV esta preparada per estar a l’oposició i fer oposició, (a la que tornaran ben aviat), no pas per governar.

Aquests son els veritables problemes de Catalunya, tres perdedors al front d’un govern, un govern fet única i exclusivament per arraconar a CIU, que es l’únic que els manté junts, ja que per propis interessos partidistes no han estat capaços ni de posar-se d’acord entre ells en temes cabdals pel nostre país. I en lloc de sentir-se avergonyits per l’espectacle que ens estant oferint, encara es permeten el luxe de criticar a CIU, que tot i estar a l’oposició, actua amb responsabilitat de govern.
I encara queda el tema del finançament i la resolució de l’estatut, que farem sr Herrera?, que diran els ecosocialistes davant de l’atropellament que patirà Catalunya?

El tripartit aguantarà fins al final de legislatura, però tots ells saben que ja només els hi queda un any al govern, perquè la força dels vots els farà fora per molt de temps.