Herrera diu que els dos actuals problemes de Catalunya són Zapatero i CiU

Semblava una mosqueta morta, que mai havia trencat un plat, amb aspecte de progre, però de tant en tant i com es habitual en tots els portaveus del tripartit, a la que poden, zas, andanada contra CIU.
De fet ja fa temps que es van tornant un darrera un altre, amb l’objectiu i punt de mira de CIU, per intentar desestabilitzar a la federació per tal de dissimular les seves pròpies misèries, desgavells i conflictes.

Ara li toca el torn al secretari general d’iniciativa Joan Herrera, la perla que ha deixat anar es: “Catalunya ara mateix té dos problemes: Zapatero, que incompleix sistemàticament amb tot allò a què es compromet, i CIU, que actua amb interessos descaradament partidistes”.

Suposo que quant fa aquestes declaracions i parla d’interessos partidistes, No ho deu dir per l'actitud electoralista que va tenir IC al votar contra la llei d'educació per contentar els sindicats, oi? . Una vegada mes es va posar de manifest una altra contradicció al si del govern tripartit, votant en contra d’una llei del propi govern del que formen part, i en lloc de sortir del govern, es permet el luxe de criticar a l’oposició que va votar a favor de la llei, i es queda tant ample.
Sr Herrera perquè es tan cínic?

El problema de Catalunya sr Herrera, es el propi tripartit, i dintre del tripartit es ICV, amb la seva nefasta gestió al front del govern, i la penosa actuació del sr Saura al front de interior que li ve gran, i d’en Baltasar que ja fa temps que per pròpia dignitat hauria d’haver dimitit, perquè ni saben ni tenen capacitat ni estan preparats per governar, l’únic que saben fer es demagògia, i política de trinxeres. La gent de ICV esta preparada per estar a l’oposició i fer oposició, (a la que tornaran ben aviat), no pas per governar.

Aquests son els veritables problemes de Catalunya, tres perdedors al front d’un govern, un govern fet única i exclusivament per arraconar a CIU, que es l’únic que els manté junts, ja que per propis interessos partidistes no han estat capaços ni de posar-se d’acord entre ells en temes cabdals pel nostre país. I en lloc de sentir-se avergonyits per l’espectacle que ens estant oferint, encara es permeten el luxe de criticar a CIU, que tot i estar a l’oposició, actua amb responsabilitat de govern.
I encara queda el tema del finançament i la resolució de l’estatut, que farem sr Herrera?, que diran els ecosocialistes davant de l’atropellament que patirà Catalunya?

El tripartit aguantarà fins al final de legislatura, però tots ells saben que ja només els hi queda un any al govern, perquè la força dels vots els farà fora per molt de temps.

Francesc Vallès. Un altre bocamoll de la factoria “Zaragoza-Iceta”

Fa temps que no escrivia cap post nou al meu bloc, però no sempre es disposa del temps adequat per actualitzar-ho, o no tens la inspiració per escriure un nou article que mantingui la atenció dels blocaires que puguin seguir el bloc i que pugui donar peu al debat de les idees i els pensaments.
Feia dies doncs que no escrivia rés, però avui no m’he pogut estar, he vist a la premsa que en Francesc Vallès diputat del PSC per Reus feia unes declaracions als mitjans de comunicació, i he pensat a “veure que ens explica el diputat socialista de les comarques Tarragonines de l’acció que el govern Zapatero té destinat a Tarragona”, però oh sorpresa!!, no es dedicava a parlar d’acció de govern, sinó com sempre,i un cop més, es dedicava a dissimular les seves misèries criticant de nou a CIU, sempre CIU en el punt de mira dels socialistes, i un cop més, fent us impunement de la mes barata de les demagògies, Francesc Vallès, ha afirmat aquest divendres que l'objectiu de CiU és “fer caure” el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè el líder del PP, Mariano Rajoy, sigui el seu successor. “Segons Vallès, CiU té “síndrome d'Estocolm amb el PP” ja que, quan governaven els populars, van donar suport a les investiduras de l'expresident José María Aznar i els seus pressupostos, una cosa que no han fet amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

Ell tot xulo, de nou vol fer creure a tothom que CIU i PP anem de la mà., que l’únic objectiu de CIU es fer caure a Zapatero. Aquest es l’únic argument dels socialistes, que a part de ser del tot inexacte, no deixen de repetir una i un altre vegada. A veure si ho entenen els socialistes, no volem fer caure a Zapatero, (Zapatero ja caurà tot sol),volem que compleixi els seus compromisos i les seves promeses.
Perquè no explica el Sr Vallès que quant governava el PP, es van acceptar les propostes que feia CIU i que per això li vam donar suport?.
Perquè no explica que quant governava el PP, es van desencallar molts dels temes que amb els socialistes estaven del tot encallats. Perquè no explica tampoc que en Zapatero no ha complert ni un dels seus compromisos adquirits amb Catalunya, i que ja n’estem cansats de sentir falses promeses, però de diners ni un ral. Perquè no diu que ERC soci coaligat al tripartit també votarà en contra dels pressupostos, però sembla que això no es criticable pels socialistes ni que provoqui cap crisis al govern de Catalunya, Perquè no explica tampoc en Vallès que els irresponsables son ells, que diuen una cosa a Catalunya i fan un altre a Madrid a les ordres del PSOE, perquè no ho explica tot això, i millor dit perquè no explica que ha fet el PSOE i Zapatero per Catalunya i mes concretament per les comarques Tarragonines??.
Ja li diré jo el que han fet els socialistes a Tarragona rés de rés, totes les infrastructures inaugurades a Catalunya pel Govern de l’Estat son fruit de l’anterior pacte de CIU-PP, perquè el PSOE ha estat incapaç d’invertir ni un Euro mes del que ja tenien pressupostat amb anterioritat.

Encara doncs, s’estranya que CIU pugui votar en contra dels pressupostos de l’Estat??, que passa amb l’estatut i els seus incompliments?, que passa amb el finançament??.

Sr Vallès potser la cançoneta de "CIU amb el PP" ja cansa, em recorda la cançoneta dels "23 anys de Govern de CIU", que a força de repetirla al final va calar, però sr Vallès aquest cop ja no cola. Son vostès qui pacten amb el PP sempre que els hi cal, sense ruboritzar-se, ni moure ni una pestanya.

Sr Vallès, sortint vostè de la factoria Zaragoza –Iceta no m’estranyen gens les seves miserables declaracions, però fora millor que expliqui les veritats i es cenyís a la realitat, sinó millor que calli, i si us plau no digui més bajanades.

Malgrat el que digui Montilla el canvi a Catalunya està a tocar.

En la seva indecent aparició a TV3 la nit electoral, 5 minuts abans de les 10 de la nit, hora en que s’havia de fer-se públic les primeres dades oficials de les eleccions, en Montilla va aparèixer davant dels catalans en qualitat de secretari general del PSC, però parlant com a president de Catalunya, i el primer que va dir va ser que CIU havia fracassat en el seu intent, i que les esquerres seguien sent majoritàries a Catalunya. No va dir però que el PSC va perdre 200.000 vots, i que el conjunt del tripartit havia perdut més de 300.000 vots. Ni tampoc que el PP havia guanyat a l’estat Espanyol i el PSOE per tant havia perdut.
I certament, el PSC havia guanyat a Catalunya les eleccions al Parlament Europeu, però els números no son exactament com ens va voler fer entendre en Montilla. Les tres formacions del Govern tripartit català han sofert un desgast electoral en aquests comicis europeus, que s'ha traduït en una pèrdua conjunta d'uns 300.000 vots. Especialment notable ha estat el descens del PSC, que ha perdut set punts percentuals respecte a les eleccions europees de 2004. De la seva banda, ERC ha passat d'un 11,8% a un 9,21%, i ICV-EUiA, ha descendit del 7,17% al 6%. El PSC ha passat de 907.121 vots a 701.775; ERC, de 249.757 a 180.210, i ICV, de 151.871 a 119.089.
Convergència i Unió en canvi ha pujat cinc punts respecte a les eleccions de 2004, una dada que afegit als set punts que ha perdut el PSC dóna una recuperació de 12 punts respecte al PSC. Aquests son els números els miri com els miri en Montilla, L’única força política que puja amb força ha estat CIU, que a més a més aconsegueix guanyar clarament a Les Circumscripcions de Lleida i Girona, i ésser segona força política a Tarragona i Barcelona.
Aquesta es la realitat el tripartit retrocedeix, i CIU puja. I tal com diu en Artur Mas "avui s'han sembrat les primeres llavors pel canvi a Catalunya”. “I això demostra que, si la nostra formació política treballa de valent, com aquest cop, anirem aconseguint convèncer cada vegada a més gent, com hem aconseguit aquest cop”, ho ha dit evidentment pensant en les eleccions de la tardor de l’any que ve al Parlament de Catalunya.

Es preocupant però el gran percentatge de la abstenció, que augmenta elecció rera elecció i que en aquestes europees ha estat escandalós. Els socialistes per boca de l’inefable Zaragoza creador de la campanya socialista basada en la por als altres, i en els bons i els dolents, diu que no entén el perquè d’aquesta abstenció quant ells han basat la campanya en explicar les seves propostes per Europa. Si ????. Us ben asseguro que jo aquestes propostes no les he vist en lloc, només he vist la seva campanya calcada al “ells tornen”,i bombardejat això sí de vídeos dels dolents Aznar, Berlusconi i Bush, però de propostes per part d'ells cap ni una.

Només CIU de la mà de Ramón Tremosa ha fet una campanya en positiu i explicant les nostres propostes en Tremosa, flamant eurodiputat enfortit pel gran suport popular rebut, durà a Europa propostes series i sobiranistes, ha dit que “intentarem estar a l'alçada defensant els interessos de Catalunya els pròxims cinc anys”, ha volgut felicitar a tots els eurodiputats catalans que han aconseguit un seient a l'eurocambra en aquestes eleccions i els ha estès la mà a treballar conjuntament “en la defensa dels interessos de Catalunya. I estic segur que no ens decebrà. Perquè CIU sempre defensarà els interessos de Catalunya allà on estigui representada.

I tal com deia al començament, malgrat el que digui Montilla, el canvi a Catalunya està a tocar. Entre tots ho podem fer possible!!!

ARA, Ramon Tremosa

Ja estem immensos en una nova campanya electoral, els partits polítics han posat en marxa la maquinaria electoral.
Molts ciutadans però, encara es pregunten per a que serveix el Parlament Europeu, molts pensen que només serveix per engreixar les butxaques dels Parlamentaris, per agrair els seus serveis prestats, i que es com una mena de cementiri de elefants.
Alguns partits polítics lluny de fer pedagogia i tractar de explicar la funcionalitat i la importància d’aquest parlament i de les resolucions que en allà es decideixen, i que com a Catalans ens afecten directament, es dediquen com sempre (tant psc-PSOE com PP) a retreure que CIU es planteja les eleccions europees en clau catalana, el que ells diuen en clau local i no en clau general.
Nosaltres com a partit nacionalista que som,el que vertaderament ens interessa es la defensa dels interessos de Catalunya, per a nosaltres només hi ha una prioritat i aquesta es Catalunya, i la defensarem aquí, a Madrid , a Europa i on calgui.
Ells en canvi han plantejat les eleccions no en clau catalana, ni tampoc en clau europea(com ens reclamen a nosaltres) sinó que les han plantejat en clau primàries de l’estat, amb retrets mutus entre els dos partits d’àmbit espanyol PSOE i PP. Uns treuen al candidat contrari de cul, i els altres treuen la imatge d’un gos furiós bordant. En tot cas ja poden bordar el que vulguin i girar-se d’esquena, nosaltres ja sabem que per ells Catalunya no es prioritària.

Per això per a tots els que encara es pregunten per a què serveix el Parlament Europeu, CIU aquesta campanya explicarà el que vol aconseguir durant la propera legislatura , al llarg de la campanya anirà desglossant un per un els objectius del nostre programa ,com per exemple la reivindicació del català a Europa, l’arribada del tren de mercaderies a Catalunya, o la descentralització del IVA i la creació del compte corrent tributari, entre d'altres iniciatives. Per a portar-ho a terme CIU encapçala la Coalició per Europa amb PNB, Bloc, CC, UM, UMe, PA, liderada per Ramón Tremosa, un candidat potent, prestigiós economista, sobiranista convençut, i amb una capacitat de treball encomiable.
Ahir en un acte electoral Ramón Tremosa va instar el president de la Generalitat, José Montilla, a “rectificar” i “fer una crida a tots els catalans perquè vagin a votar el 7 de juny per defensar Catalunya a Europa”. El passat 4 d'abril, en un consell nacional del Psc-PSOE, el mandatari va dir que alguns partits “actuen fora de Catalunya amb l'única obsessió de traslladar a Europa els seus problemes”. Tremosa creu que la posició de Montilla és “lògica” perquè “sabem que els socialistes catalans tampoc van a Madrid a defensar Catalunya”. A parer seu, “Europa es construeix a partir de la defensa dels interessos locals.
Tremosa també ha dit que està “totalment d’acord” amb al proposta va llançar el candidat dERC, Oriol Junqueras, d’impulsar una iniciativa ciutadana a Europa per a obtenir l’oficialitat del català a les institucions europees. No obstant, ha demanat que la iniciativa sigui extensible a Madrid per “poder parlar català al Congrés dels Diputats” i per aconseguir que el PSOE i el PSC “retirin el decret de la tercera hora de castellà”. “Tampoc tindria sentit poder parlar català al Parlament Europeu i no a Madrid” i ha exigit als socialistes que han de “mullar-se definitivament i dir de quin costat estan”.

La elecció sembla clara, ARA Ramon Tremosa.

Comença el compte enrera per l’autodeterminació

Cada vegada estic mes convençut que pertànyer a l’estat espanyol no ens reporta cap avantatge ni benefici. A part de l’espoli fiscal que representa per Catalunya, pertànyer a un estat que no es ni serà mai un estat federal, i que el tema de les autonomies no el té assumit com un fet diferencial, sinó mes aviat com un fet folklòric i regional , a més a més, se’ns veu als catalans com uns insolidaris, que només demanem i demanem, malgrat que som els que més aportem a les arques de l’estat i en canvi rebem unes almoines, no tenim solucionat el tema del finançament ni tenim concert econòmic , i som menyspreats pels diferents governs que hi ha hagut a l’estat, i per acabar d'adobar-ho, tot el que representa el fet diferencial català està mal vist arreu de l’estat espanyol, ni entenen la manera de ésser nostre, ni ens volen entendre.

Queda clar dons que en matèria de concepció de l’estat tant el PP com el PSOE tenen la mateixa idea uniformadora, i que la dita de Calvo Sotelo "antes una España roja que una españa rota", en temps de la república encara té validesa en un estat espanyol que es venta de ésser democràtic, que troba normal el dret de l'autodeterminació de les repúbliques bàltiques, però en canvi no reconeix aquest mateix dret per les nacions històriques de Catalunya i Euskadi per posar dos exemples.

La iniciativa que arribarà al parlament català per demanar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, es un primer pas seriós que surt de la societat civil, els mateixos deu mil que van anar a Brussel·les, i que pretenen mobilitzar als partits polítics catalans, que si volen sintonitzar amb la població han de moure peça.
Espanya ja no dona mes de sí, Catalunya ha de decidir que vol ser, hem de donar un pas al front i plantejar als ciutadans de Catalunya que decideixin lliurement el seu futur. Si el Parlament de Catalunya vota majoritàriament pel dret a decidir del nostre poble, i no ens deixen exercir aquest dret, llavors s’haurem de plantejar de manera unilateral prendre’ns aquest dret i exercir-ho.
No podem perdre mes temps.

La iniciativa crida a participar a tots els ciutadans amb dret de sufragi actiu per tal de sotmetre a la seva decisió la següent pregunta: 'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?'. Ara, segons han recordat els promotors de la ILP, la pilota la té la Mesa del Parlament, pendents que la admeti a tràmit, que segons la llei té 14 dies per pronunciar-se. Ha començat doncs el compte enrera per l'autodeterminació.

Diuen que l’alternança es sana per la democràcia.

No entenc gaire perquè quan es vol defensar actuacions polítiques que es passen pel folre el resultat donat a les urnes, sempre n’hi ha que surten dient allò de que l’alternança es sana per la democràcia, quan el que veritablement els importava era treure del poder als partits nacionalistes hegemònics als seus respectius governs autònoms.
Així es va fer a Catalunya i ara s’ha repetit al país Basc. Aquesta situació anòmala, poc ètica però legal, ha donat uns pactes de govern amb forces polítiques que els seus respectius programes electorals estan a les antípodes, i quin únic punt en comú era assolir el poder arraconant a l’oposició a la força política nacionalista guanyadora.
En qualsevol país democràtic, amb sistema parlamentari com el nostre, sempre la força política guanyadora es l’encarregada de formar govern, en cap lloc els perdedors sumen forces per treure del poder al guanyador, i menys encara si son d’ideologies polítiques antagòniques com poden ser PSOE i PP com en el cas d’Euskadi.
No entenc perquè volen justificar aquests pactes dient que es sa per la democràcia l’alternança, perquè, després de 23 anys de CIU a Catalunya i Gairebé 30 de PNB a Euskadi convenia un canvi, si la gent seguia votant a CIU i a PNB?.
Perquè no apliquen aquesta mateixa alternança a tots els Ajuntaments que des de l’any 1979 estan governats pel psc-PSOE de manera ininterrompuda?, que no fora bo per la democràcia que en aquestos ajuntaments es donés també una alternança??.

De fet, després de 6 anys de govern Tripartit, l’únic que s’ha aconseguit ha sigut crear una sensació de inestabilitat política permanent, amb lluites internes per assolir quotes de poder entre els partits que formen el pacte, i amb una supeditació total al PSOE, que fa que les sensacions que es tenen ,es que CIU ha aconseguit des de la oposició mantenir-se forta i amb una tendència a l’alça important que farà possible que el tripartit no torni a sumar.
Per altra banda el pacte contranatura a Euskadi portarà al govern espanyol a quedar-se en minoria, donarà inestabilitat política a Euskadi i a Madrid, i farà encara mes fort al PNB, de cara a unes properes eleccions a Euskadi.

Indiscutiblement l’alternança ens ha fet mes forts, L’Artur Mas a Catalunya guanyarà per tercera vegada consecutiva, i ho farà de forma tan clara i contundent, que ningú li podrà discutir aquest cop la presidència, i això els tres partits que formen el govern ho saben i per això li tenen por, i per això donada la seva incompetència de governar, l’únic que fan es atacar a CIU i al seu líder. Perquè ataquen de nou a CIU dient que pactarà amb el PP?, si està vist i demostrat que el PSOE es capaç de pactar sense cap tipus d’escrúpols amb el PP. A Euskadi no devia servir allò del “si tu no vas ellos vuelven", perquè ... “ara, ja els tenen”.

Carod diu que L'independentisme fora d'ERC fa el joc a CiU

El vice-president del Govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit que "l'independentisme fora d'ERC o bé és extraparlamentari i marginal o bé fa el joc a CiU", referint-se a Joan Carretero, i ha acusat CiU d’utilitzar les sortides [d'ERC] en benefici propi".

Una vegada més la obsessió que els dirigents de ERC tenen amb CIU ha esdevingut fins i tot malaltissa, ara resulta que CIU també te la culpa de la crisi interna que està patint ERC i que la marxa de Carretero, després que la direcció de ERC li suspengués la militància per reclamar la independència de Catalunya també es culpa nostra.
Sr Carod, calli d’una vegada si us plau, no digui més bestieses, deixi tranquil·la a CIU, i miri i reflexioni perquè ERC s’enfonsa per moments .

Sr Carod Hi ha errors que es paguen molt cars, i el segon tripartit és un gravíssim error històric que no sols ha causat una profunda decepció sinó que ha creat una fractura en la seva militància i en els seus simpatitzants que cada dia que passa sembla més difícil que s’arribi a tancar.
La baixa també recent de Jaume Renyer, el jurista que havia acompanyat Carod-Rovira en el famós viatge a Perpinyà per enraonar amb ETA, la justifica en un article al diari Avui, Renyer afirma que subscriu de dalt a baix el patriotisme i l’opció de Joan Carretero i denuncia que “la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessàries per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l’Estat espanyol orientat a exercir el dret d’autodeterminació.
Carod i Puigcercós ja han demostrat que tenen una gran capacitat per subordinar Catalunya a un partit espanyolista però que no en tenen gens per conduir aquest poble a la seva independència.
Mentre la direcció actual de ERC no reconegui els seus errors i faci autocrítica davant de l’allau de baixes de la seva militància, i les diferents davallades electorals que ha anat tenint d’ençà el 2003, i que obstinadament han tractat de dissimular o de maquillar, mentre no se’n adonin que el problema son ells mateixos i no pas CIU, mentre segueixin buscant culpables allà on no hi son, i mentre expulsin del partit tota veu crítica a la direcció, ERC continuarà amb el seu particular descens de suport popular, i la davallada electoral es preveu descomunal.

Ara en Puigcercòs ens vol fer creure que si el model de finançament es dolent, ERC es plantarà, però els consellers, per fidelitat seguiran donant suport al govern, Quina mena de plantada es llavors aquesta??. ERC doncs tragarà amb el que digui el PSOE.

Actualment ERC va la deriva, sense timó ni rumb, Només hi ha una sortida a aquesta deriva i és la retirada de Carod i de Puigcercós de la primera línia política.

Montilla es prepara per al "sí"

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ja està preparat per a acceptar una proposta de finançament per part del Govern espanyol. Això és el que ha dit aquest diumenge, quan ha assegurat que "hem dit no quan calia dir no.
Durant la seva intervenció al tancament de la campanya “Fets” d’explicació de l’obra de govern dels primers dos anys de legislatura, José Montilla ha remarcat els “fets, fets, i més fets”.
Ja està tot donat i i beneït, el PSC-PSOE ja ha finalitzat la comèdia i ja està preparat per rebre la proposta del govern espanyol del "café para todos".

El prestigi del Montilla president és cada cop mes patètic. La veritat és que Madrid se’l rifa cada dia, no el té en compte per a rés, tot i els seus 25 diputats , i a Catalunya, els seus socis de govern no li permeten tocar cap peça del Govern. Això més que un president sembla un encarregat que vigila el tros.
Montilla, però, és un perfecte timoner del seu partit, s’ha fet amb les regnes d’un psc cada cop mes PSOE, en canvi, com a president de Catalunya, Montilla és gris, escàs, prim i buit. A més de ser un dirigent lligat de peus i mans pel PSOE i la Moncloa.

“No ho fa tant malament”, diuen alguns, El fet cert és que Montilla no fa res, no pren cap decisió important, no malda per dominar la realitat, no fa cap esforç per assolir èxits en la defensa dels interessos de Catalunya. Res de res. Només deixa passar el temps i calla. Com si el silenci acredités la seva inacció.
Mentre tant ens prepara per la propera claudicació davant del Govern Zapatero, l’acord del finançament sembla fet, i resta saber quina posició adoptarà ERC davant de la supeditació dels socialistes catalans. I queda encara la resolució del tribunal constitucional referent a l’estatut, tot plegat difícil de pair i empassar a can ERC, instal·lats en un procés de crisi permanent amb oficialistes, reagrupats de Carretero pendents si marxen o no del partit, i els urielistes .

Es presenten uns mesos moguts, la solució no agradarà a ningú, malgrat que s’esforçaran a dir que serà el millor acord assolit en molts anys, i de nou li donaran la culpa a CIU, com sempre, però aquest cop sr Montilla , això ja no cola. La gent ja comença a estar fins a dalt de tot de la inoperància, la incompetència, les falsedats, i la cara dura del tripartit.
Diuen que cap al novembre hi hauran eleccions anticipades a Catalunya, entre d’altres coses perquè a començament d’any Zapatero presidirà la comunitat europea durant sis mesos, i no vol ensurts, voldrà els pressupostos generals aprovats, i li fan falta 10 diputats!!.

XI trobada de gegants d'escola de Catalunya Tarragona 2009

L’escola dominiques te una llarga tradició a la ciutat, la primera comunitat de germanes Dominiques s’instal·laren al barri antic de Tarragona l’any 1686 amb la intenció, entre d’altres tasques, de dedicar-se a l’educació, per tant s’estan complint molt més de tres-cents anys de la seva presencia a la nostra ciutat. Fa uns deu anys, amb motiu d’unes jornades culturals escolars dedicades a l’astronomia es crearen els primers gegants sol i lluna ( Mingo I Caterina), dissenyats i creats per la mestra de plàstica de l’escola la Núria Musté, gegants que van ser batejats als patis del col·legi l’any 2000. Des de llavors els nostres gegants han esdevingut un veritable símbol de l’escola, presents en totes les festes i actes culturals, estimats per petits i grans, i que han recorregut diferents poblacions i festes geganteres en representació de la nostra escola, professors del centre, pares i alumnes participen i col·laboren en la colla gegantera donant suport com a portants uns, i com a grallers i timbalers, d’altres, així com a portants dels capgrossos de l’escola, i també amb la participació de les mares portant la cuca. El proper diumenge 19 d’abril, al Col·legi Sant Domènec de Guzman de Tarragona (Dominiques) es durà a terme la XI trobada de gegants d’escola de Catalunya. Han estat uns mesos de intensa feina feta per la colla gegantera i festera Dominiques Tarragona que donarà com a fruit que 14 colles geganteres d’escoles d’arreu de Catalunya participin de la desfilada pels carrers de Tarragona que començarà a les 12 del matí i que clourà amb el ball de gegants a la plaça de la font. Sou convidats a gaudir de la festa. Que sonin les gralles i els timbals.

La pantomima de la revisió del pacte de govern

Ahir es va signar la revisió del pacte de govern i el compromís de les tres forces que el formen d’arribar fins al final.
Se suposava que quant el van signar fa dos anys era per a tota la legislatura, i per tant una revisió del pacte no venia a to.

Una revisió del pacte es fa quant no s’acompleixen els objectius del pacte i es vol assegurar que s’acompliran, o bé per a introduir nous compromisos no contemplats en el moment de la signatura, però cap d’aquestes dos premisses s’han produït.

La renovació del pacte ha estat només l’escenificació d’una pantomima, per fer creure a les bases dels seus partits, incòmodes amb la forma en que el PSC gestiona el pacte, que veritablement es vol fiscalitzar l’actuació del president Montilla i que es tenen en compte als altres partits. Recordem perfectament que al darrer congrés de ERC, en Puigcercós parlava de les famoses línies vermelles que marcarien el full de ruta en la renegociació del pacte i que seria condició sine equanun per part d’esquerra per signar la renovació, tot això ha quedat en no rés, ni línies vermelles, ni fiscalització al president, ni acompliment de l’estatut, ni res de rés, només han signat el compromís d’arribar al final de la legislatura els tres juntets, sigui com sigui.
Per Signar aquest acord, no calia tanta parafernalia, ni tants avisos de que s’havia de revisar el pacte, ni tant de teatre i gesticulacions, tot plegat, tot queda igual que estava, sense canvis ni alteracions en el full de ruta marcat per Montilla. ERC i ICV doncs, seguiran anant a remolc del que fixi el PSOE i per tant seguiran amb la seva particular davallada i deserció de suport popular ( ja s’ho faran, allà ells).

El tripartit ens vol fer creure que ara sí que treballaran de debò, que ara si que aconseguiran mes traspassos, mes autogovern i mes autogestió per Catalunya, quan precisament les noticies que ens arriben de la remodelació del govern Zapatero a Madrid, més aviat indiquen el contrari, que Catalunya encara ha perdut mes força i mes poder de decisió a Madrid. I ens recomanen que estiguem callats, i siguem solidaris amb els altres, ara que estem en temps de crisi econòmica, però mentre tant a Andalusia li eixuguen el deute.
Aquesta escenificació de la comèdia de la revisió del pacte, només posa en evidència la incapacitat del govern de fer creïble la seva tasca de govern, i vol desviar l’atenció dels veritables problemes que assolen al nostre poble i que son incapaços de solucionar. Trista vida al Tripartit!!

Montilla diu que el PSC no farà campanya en clau catalana.

El president de la Generalitat, i primer secretari del PSC José Montilla, ha criticat els partits catalans que enfoquen les eleccions europees del proper juny mirant només pels interessos de Catalunya i ha assegurat que el seu partit aposta també per buscar la prosperitat de tota Europa.

Em sembla del tot inversemblant que el President de Catalunya digui això, i a sobre critiqui als altres partits que ho facin. Sr Montilla, Si no hem de defensar els interessos de Catalunya i dels catalans a Europa, què hi anem a fer? Creieu que els francesos, els italians, els anglesos o els espanyols es preocuparan per defensar-los?.
Això forma part de la seva campanya mediàtica ?Fets, president Montilla, o la Catalunya optimista i solidària?, si no ens han de defensar ,potser que no es presentin, o potser no cal ni que els votin sr Montilla, perquè els catalans volem ser forts també a Europa, per poder demanar a Brussel·les el que a Madrid ens neguen. Està doncs clar que amb aquesta renuncia seva, Catalunya no té president, el president es Zapatero.

Gràcies per aclarir el que tots ja sospitàvem i sabíem, allò del “psc somos nosotros” que va dir Zapatero, estava ben clar, els 25 diputats del psc a Madrid son PSOE, els diputats del PSC a Brussel·les son PSOE, i els 38 diputats al parlament de Catalunya son també PSOE, el mateix PSOE que a Euskadi pacta sense cap tipus de rubor amb el PP, i que tants cops ens van retreure a nosaltres i tant ens van criticar amb la matxacona cançoneta de que pactàvem amb la dreta dura. Sembla ésser que ara la dreta pepera ja no es tan dura. Que ha canviat? Si son els mateixos?.

CIU sr Montilla si que es plantejarà les eleccions en clau catalana, perquè es Catalunya el que nosaltres defensem, i per tant ,l’única opció que defensarà els interessos de Catalunya a Europa es CIU. En Ramon Tremosa, es l’únic candidat sobiranista que no cedirà el seu escó a mitja legislatura a d’altres forces polítiques alienes a Catalunya com succeeix en d’altres candidatures, i per tant es l’única referència forta i seriosa que treballarà per la sobirania de Catalunya.

Sr Montilla, vostè es president d’un país en el que no hi creu, per tant no esperem que el defensi, ja ho farem nosaltres, vostè el millor que pot fer es marxar cap a casa, seria el millor favor que podria fer a Catalunya.

La covardia s’acaba pagant

Arran de la enèsima crisi al si del govern tripartit, aquest cop produïda per la incapacitat del conseller Saura al front d’interior, i la seva incompetència per dirigir la policia de Catalunya, a causa dels aldarulls amb els estudiants antibolonya, s’ha posat en evidencia la seva nul·la capacitat per dirigir la conselleria d’interior. Però el pitjor de tot, no es el fet que no hagi presentat la dimissió, que es el que hauria d’haver fet, el pitjor es que la responsabilitat recau en el president, que en darrer terme es qui ha de prendre decisions i tallar el problema, i el president un cop mes ha defugit del problema, s’ha inhibit del tema i ni pren decisions, ni cessa al conseller, ni pot fer res, perquè està lligat de mans i peus pel pacte de govern . ICV per altra banda, no vol perdre cota de poder i no pot permetre que el seu secretari general sigui cessat., sembla doncs que tot s’acabarà cessant al director general de la policia de Catalunya que es el cap de turc que han trobat, per poder justificar que s'han pres decisions.(no discuteixo la idoneïtat o no del seu cessament, però darrera hauria d’anar la d’en Saura)

Probablement ha estat l’acte mes covard de Montilla des de que es president de la Generalitat, ha tingut i té dos consellers completament desacreditats com son Baltasar i Saura, amb un clam popular a favor de la seva destitució, inclòs reclamat per membres dels propis partits que formen part de govern, i en ambdós casos ha fet mutis pel folre, aquest cop però,ha preferit sacrificar un alt càrrec que cessar al conseller afectat, que per dignitat hauria d’haver presentat la dimissió. I la covardia sr Montilla s'acaba pagant.
Un cop mes es tanca en fals una enèsima crisi a la si del tripartit, ben aviat vindrà la propera, perquè al pas que anem no hi ha un més que no es produeixi un aldarull.

Ara només cal veure la campanya d'autorebombori que han endegat els socialistes anomenada
FETS, president Montilla, però per molt que ens vulguin vendre les accions dutes pel govern Montilla, els fets diuen que aquest govern està cada dia més deteriorat. Les tensions internes entre els partits que formen la conxorxa, provoquen una situació de inestabilitat permanent, la inoperància es total, i crisis com la de rodalies, l’aigua, talls de llum, el vent, càrregues policials, etc, no han fet rés més que posar en evidència un govern que no sap ni gestionar ni donar solucions.

Catalunya: la crisi econòmica, la crisi institucional i Montilla com sempre evadit i mut!!!

Ja vaig dir fa uns mesos que Catalunya no té president. Per moltes campanyes mediàtiques que faci el govern tripartit per promocionar a Montilla, el president davant dels greus fets que es produeixen al nostre país s’amaga, calla i pretén que el temps faci oblidar els problemes.

Les manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya contra la llei d’ensenyament, han resultat un plebiscit en contra del conseller Maragall. La brutal actuació dels mossos d’esquadra arran de les mobilitzacions estudiantils pel pla de Bolonya a la universitat, ha provocat un clam popular per demanar responsabilitats al conseller Saura, fins i tot ERC i membres de la pròpia ICV reclamen la seva dimissió. Les filtracions de la ridícula xifra que el govern espanyol vol donar a Catalunya pel finançament han provocat una nova crisi institucional al si del govern.
Mentre tot això s’està produint al nostre país; Montilla, el president de Catalunya calla, de fet tampoc n’hi ha massa diferencia de quant parla, perquè per lo que diu millor que estigui callat.

Al nostre país bufen vents de canvi polític, es del tot inaguantable la situació actual, aquest govern està sentenciat i definitivament ferit de mort. La gestió de Saura al front de la conselleria de Interior, ha posat de manifest la seva total incompetència, i per ende la del govern de Catalunya, i la del seu president, que no pot cessar al conseller perquè forma part de la quota de poder de ICV dintre del govern.
Montilla està lligat de mans i peus pels seus socis de govern, que recordem tampoc en el seu moment va poder cessar al conseller Baltasar al front de medi ambient per la nefasta gestió de la crisi del aigua i les seves mentides al parlament. Per tant la gestió dels consellers de ICV Baltasar i Saura han cobert de glòria l’acció del govern tripartit.

Tenim un govern que no sap gestionar cap crisi, ni econòmica, ni institucional, ni política, que es nega a donar informació als grups parlamentaris quant aquests sol·liciten conèixer els informes elaborats pel govern amb diners públics , i que davant dels greus fets que estant succeint al nostre país la seva màxima autoritat s’evadeix dels problemes.
Com vaig dir en el seu moment Catalunya no té ni govern ni president!!!.

Ridao , el bocamoll d’ERC acusa a CIU de Mobbing!!.

Algú coneix quina es la feina que el grup parlamentari de ERC a Madrid està portant a terme?, i quina es la feina que està desenvolupant en Joan Ridao Portaveu de ERC a Madrid?, perquè l’únic que sap fer es de bocamoll, perquè ja es una costum que cada cop que en Ridao obre la boca ho faci no per explicar la seva feina sinó per a despotricar com sempre contra CIU. Ara Ridao acusa a CIU de” Mobbing contra ERC per veure si ens tremolen les cames".

Està clar que el diputat per ERC a Madrid, a part de donar suport al PSOE, no sap de que parla quant anomena la paraula Mobbing, o bé el subconscient l’ha traït.
Mobbing vol dir en el mon laboral assetjament i intimidació des de un superior a un treballador, per tant en el mon de la política, des de el poder vers la oposició, però mai a l’inrevés.Com pot provocar mobbing CIU a ERC si qui està al poder es ERC?.

Sr Ridao, ja n’hi ha prou, si les vostres enquestes internes no us son favorables, no li donin la culpa a CIU, es la vostra indecència, hipocresia i la manca de ètica la que us ha portat a la situació actual en la que us trobeu.
El tema del finançament porta cua, i si no sabeu com resoldre el problema del finançament, no val a dir que es culpa del pacte del majestic, ni del pacte Mas-Zapatero, perquè res te a veure i ben bé que ho sabeu, es tracta d’un flagrant incompliment per part del govern espanyol i del seu president Zapatero del que marca i mana l’estatut de Catalunya aprovat en referèndum pel poble català.

ERC el que ha de decidir es si dona recolzament a l’incompliment per part del govern espanyol , o d’una vegada per totes es planta i diu PROU a tanta incompetència i a tanta incoherència. I si tal com diu el conseller Huguet l’acord en finançament serà un mal acord per Catalunya, ERC per coherència política, per dignitat política i per simple credibilitat política hauria de dir ADEU, plantar-se i plegar d’un govern que cada dia que passa ens demostra la seva ineptitud mes sobirana.
Qualsevol altre cosa no es rés mes que justificar el que no té justificació, recolzant al psc i la seva supeditació al PSOE, i aguantar estoicament el que està caient, sense pràcticament pestanyejar.

ERC està fent un flac favor al país, el partit anomenat independentista ha decebut a la majoria dels seus votants, i a molts dels seus militants, no en va es el partit amb més exvotants que votants, i va camí de la seva desfeta electoral, però sembla que els seus dirigents lluny de fer cas del que marquen les tendències, segueixen enrocats en el tripartit costi el que costi, i n’estic segur que això tard o d’hora ho pagaran ben car, però mentre tant qui està patint tot aquest desgavell, es el poble de Catalunya, que com diuen els estudis d’opinió cada vegada son més els catalans que estan desencantats dels polítics del nostre país.
Mentre ERC no faci reflexió, i miri a casa seva i no busqui culpables a casa dels altres, mentre no deixin de criticar a CIU i culpabilitzar-la de tot el que passa, mentre segueixi aferrada al poder al preu que sigui, a qui beneficien i al mateix temps fan de salvavides es al psc-psoe que pràcticament no es ressent, ja que tot el desgast recau bàsicament en els partits que li donen suport es a dir a ERC i a una ICV gairebé ja desapareguda del mapa polític català.

Si d’alguna cosa podrem treure profit, es que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya el tripartit ja no sumarà ni de lluny.

La versatilitat ideològica del PSOE. Quina barra!!!

No fa encara ni un any, el PSOE va guanyar unes eleccions a l’Estat Espanyol gairebé sense programa electoral, però amb un lema que deia “si tu no vas ellos vuelven”. A Catalunya la gent s’ho va creure i el PSOE a casa nostra va treure record de diputats. El PP pràcticament era dimonitzat a tot l’estat, i a Catalunya els socialistes aprofitaven també per dimonitzar a CIU, tant en Zaragoza com en Iceta ens titllaven de dreta catalana dura i pura, tot perquè en el seu moment havíem pactat amb el PP. Demanaven el vot pel Psc-PSOE, perquè deien que votar a CIU era gairebé votar al PP.
Després de tot el que ens han arribat a dir, després de totes les xorrades , ximpleries i animalades que hem tingut que aguantar, després de sentir a tots els bocamolls que el psc té a Catalunya. Com Sr Ferran i la famosa crosta nacionalista, ó ara que ens diu que CIU te un virus....
Després de totes les explicacions que van fer per justificar el que van anomenar pacte de esquerres i de progrés, (tripartit 2),i que no era rés més que allunyar per segona vegada del govern a la força política guanyadora de les eleccions. Ara, resulta que repeteixen a Euskadi la mateixa fórmula que a Catalunya, es a dir assolir el poder havent perdut les eleccions, i ho fan sense cap tipus de rubor, ni vergonya, de la mà del PP. El mateix PP que tants cops han etiquetat de dreta dura, de partit franquista, de partit reaccionari, doncs bé tots aquests adjectius que durant tants anys hem sentit d’ells, no son cap impediment perquè ara puguin assolir acord de govern i convertir al Patxi Lopez en lehendakari, tot i haver perdut les eleccions, però un cop mes, i tal com han fet a Catalunya, explicant que no governa qui guanya, sinó qui obté majoria parlamentaria. Estic intrigat per veure com anomenaran el pacte. Govern reaccionari de progrés??, govern constitucionalista-espanyolista??, Govern usurpador psoepepero?,

Enfí després de repetir conxorxa com la que es viurà a Euskadi. encara s’estranyen que els estudis d’opinió diguin que a Catalunya 3 de cada 4 catalans estant insatisfets amb els polítics.
Com no han d’estar insatisfets amb els polítics si el que estan fent es una estafa. La suma dels perdedors contra el guanyador, aritmèticament es possible, i està contemplat democràticament, però no respectar a la llista guanyadora , no es ètic, es un frau, una estafa i una burla pels ciutadans que en el seu dia van dipositar el seu vot.

Aquesta facilitat que té el PSOE de pactar amb qui vulgui i com vulgui, i que qualsevol pacte es lícit a banda del resultat electoral, potser se li girarà en contra a Madrid, ja que el PSOE haurà perdut definitivament el suport parlamentari del PNB, ara veurem aquesta versatilitat com es tradueix, farà pacte també amb el PP?, o ben aviat tindrem eleccions anticipades a Espanya, Euskadi i Catalunya??